Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
39 bytes afegits ,  11:42 30 nov 2022
Llínea 22: Llínea 22:  
Es va casar en l'any [[1921]] en el pintor [[Timoteo Pérez Rubio]] («Timo»), en qui va tindre al seu únic fill, Carlos. Entre [[1922]] i [[1927]], va viajar per [[Europa]], primer a [[Itàlia]] acompanyant al seu marit, que havia obtingut una beca en l'[[Acadèmia d'Espanya en Roma|Acadèmia d'Espanya de Roma]].
 
Es va casar en l'any [[1921]] en el pintor [[Timoteo Pérez Rubio]] («Timo»), en qui va tindre al seu únic fill, Carlos. Entre [[1922]] i [[1927]], va viajar per [[Europa]], primer a [[Itàlia]] acompanyant al seu marit, que havia obtingut una beca en l'[[Acadèmia d'Espanya en Roma|Acadèmia d'Espanya de Roma]].
   −
Varen retornar a [[Espanya]] en [[1927]] i es varen instalar en [[Madrit]]. Entrà en el círcul d'Ortega i Gasset i va escomençar a colaborar en la ''Revista de Occidente'' (en la que va publicar dos relats "Chinina Migone", [[1928]], i "Joc dels dos cantons", [[1929]]; i un ensaig “Esquema dels problemes culturals i pràctics de l'amor”, publicat en [[1931]]); en la ''La Gaceta Literaria''; i en el segon número de la revista ''Ultra'' publica el relat "Les ciutats". També va publicar la seua primera novela: ''Estació. Anada i regrés'' ([[1930]]), novela en l'estela d'Ortega, que en eixos dies li va encarregar escriure una biografia de l'amant de [[José de Espronceda]], per a una colecció anomenada "Vides extraordinàries del Sigle XIX", i que, titulat ''Teresa'', es va acabar publicant en [[1941]] en [[Buenos Aires]]. En [[1933]] es va traslladar temporalment a [[Berlín]], tractant d'eixir de la crisis creativa provocada per la mort de la seua mare. Més tart, en [[1936]], [[Manuel Altolaguirre]] li va publicar en la colecció ''Héroe'', el seu llibre de sonets ''A la vora d'un pou'', en pròlec escrit per [[Juan Ramón Jiménez]].
+
Varen retornar a [[Espanya]] en [[1927]] i es varen instalar en [[Madrit]]. Entrà en el círcul d'Ortega i Gasset i va escomençar a colaborar en la ''Revista de Occidente'' (en la que va publicar dos relats "Chinina Migone", [[1928]], i "Joc dels dos cantons", [[1929]]; i un ensaig “Esquema dels problemes culturals i pràctics de l'amor”, publicat en l'any [[1931]]); en la ''La Gaceta Literaria''; i en el segon número de la revista ''Ultra'' publica el relat "Les ciutats". També va publicar la seua primera novela: ''Estació. Anada i regrés'' ([[1930]]), novela en l'estela d'Ortega, que en eixos dies li va encarregar escriure una biografia de l'amant de [[José de Espronceda]], per a una colecció anomenada "Vides extraordinàries del Sigle XIX", i que, titulat ''Teresa'', es va acabar publicant en [[1941]] en [[Buenos Aires]]. En [[1933]] es va traslladar temporalment a [[Berlín]], tractant d'eixir de la crisis creativa provocada per la mort de la seua mare. Més tart, en l'any [[1936]], [[Manuel Altolaguirre]] li va publicar en la colecció ''Héroe'', el seu llibre de sonets ''A la vora d'un pou'', en pròlec escrit per [[Juan Ramón Jiménez]].
   −
En esclatar la [[guerra civil espanyola]], Rosa Chacel va permanéixer en Madrit. Va colaborar en publicacions d'esquerra i va subscriure manifests i convocatòries que es varen portar a terme durant el primer any de la lluita, a l'hora que realisava treballs com a enfermera.​ Per la seua banda, el seu marit va ser un dels responsables de que s'evacuaren els quadros del [[Museu del Prado]] durant la Guerra Civil, que en un primer moment es varen traslladar de Madrit a [[Valéncia]], i despuix a [[Catalunya]], i d'allí a [[França]] i posteriorment a [[Suïssa]]. Rosa i el seu fill es traslladen durant eixa época a [[Barcelona]], [[Valéncia]] i finalment en [[1937]] a [[París]], permaneixent, durant una breu etapa en [[Grècia]] (a on va coincidir en [[Concha Albornoz]] i hostajant-se en casa de l'escritor [[Nikos Kazantzakis]]. En els seus diaris ''Alcancía'', titulats també ''Anada i Regrés'' ([[1982]]) i en el llibre ''Timoteo Pérez Rubio i els seus retrats del jardí'', l'autora fa referència a este periodo). No va poder estar tota la família reunida fins al final de la guerra en [[1939]], quan conseguixen reunir-se en l'[[exili]], en [[Brasil]], en un paréntesis en [[Buenos Aires]], en la finalitat d'evitar que el seu fill Carlos aplegara a desconéixer l'[[Castellà|idioma espanyol o castellà]].
+
En esclatar la [[guerra civil espanyola]], Rosa Chacel va permanéixer en Madrit. Va colaborar en publicacions d'esquerra i va subscriure manifests i convocatòries que es varen portar a terme durant el primer any de la lluita, a l'hora que realisava treballs com a enfermera.​ Per la seua banda, el seu marit va ser un dels responsables de que s'evacuaren els quadros del [[Museu del Prado]] durant la Guerra Civil, que en un primer moment es varen traslladar de Madrit a [[Valéncia]], i despuix a [[Catalunya]], i d'allí a [[França]] i posteriorment a [[Suïssa]]. Rosa i el seu fill es traslladen durant eixa época a [[Barcelona]], [[Valéncia]] i finalment en [[1937]] a [[París]], permaneixent, durant una breu etapa en [[Grècia]] (a on va coincidir en [[Concha Albornoz]] i hostajant-se en casa de l'escritor [[Nikos Kazantzakis]]. En els seus diaris ''Alcancía'', titulats també ''Anada i Regrés'' ([[1982]]) i en el llibre ''Timoteo Pérez Rubio i els seus retrats del jardí'', l'autora fa referència a este periodo). No va poder estar tota la família reunida fins al final de la guerra en l'any [[1939]], quan conseguixen reunir-se en l'[[exili]], en [[Brasil]], en un paréntesis en [[Buenos Aires]], en la finalitat d'evitar que el seu fill Carlos aplegara a desconéixer l'[[Castellà|idioma espanyol o castellà]].
    
Durant estes estàncies en Buenos Aires va publicar la novela que experts han considerat la millor de la seua obra lliterària ''La sinrazón'' ([[1960]]). Per una atra part, en [[Brasil]] va continuar la seua activitat lliterària: tertúlies, colaboracions en prensa escrita, traduccions del francés i l'anglés; i encara que no va deixar d'escriure, pot afirmar-se que el seu exili va resultar poc prolífic en lo narratiu i ademés, la situació econòmica de la família va aplegar a ser compromesa.
 
Durant estes estàncies en Buenos Aires va publicar la novela que experts han considerat la millor de la seua obra lliterària ''La sinrazón'' ([[1960]]). Per una atra part, en [[Brasil]] va continuar la seua activitat lliterària: tertúlies, colaboracions en prensa escrita, traduccions del francés i l'anglés; i encara que no va deixar d'escriure, pot afirmar-se que el seu exili va resultar poc prolífic en lo narratiu i ademés, la situació econòmica de la família va aplegar a ser compromesa.
Llínea 30: Llínea 30:  
En l'any [[1959]] va conseguir una beca de creació, otorgada per la [[Fundació Guggenheim]], que la va dur a residir durant dos anys en [[Nova York]]; el proyecte era escriure un llibre d'ensajos eròtic-filosòfics, ''Saturnal'', ensaig que va rescatar en [[1970]]. Lo més destacable del periodo neoyorquí fon que durant el mateix, Chacel va travar una estreta amistat en [[Victoria Kent]], descobrint el ''Nouveau roman'' i va defendre en fòrums de renom l'art "modern".
 
En l'any [[1959]] va conseguir una beca de creació, otorgada per la [[Fundació Guggenheim]], que la va dur a residir durant dos anys en [[Nova York]]; el proyecte era escriure un llibre d'ensajos eròtic-filosòfics, ''Saturnal'', ensaig que va rescatar en [[1970]]. Lo més destacable del periodo neoyorquí fon que durant el mateix, Chacel va travar una estreta amistat en [[Victoria Kent]], descobrint el ''Nouveau roman'' i va defendre en fòrums de renom l'art "modern".
   −
En finalisar la beca, en novembre de [[1961]] va viajar a Espanya, permaneixent tan sol fins a maig de [[1963]], retornant novament a Brasil. Pese a que va tornar en [[1970]], fins a [[1973]] no va retornar a viure a Espanya, despuix de conseguir una beca de creació de la [[Fundació Juan March]], destinada a acabar ''Barri de Maravelles''. En [[1977]], data en que va morir el seu marit, es va instalar definitivament en Madrit, alternant la seua residència entre [[Riu de Janeiro]] i la capital espanyola.
+
En finalisar la beca, en [[novembre]] de [[1961]] va viajar a Espanya, permaneixent tan sol fins a [[maig]] de [[1963]], retornant novament a Brasil. Pese a que va tornar en [[1970]], fins a l'any [[1973]] no va retornar a viure a Espanya, despuix de conseguir una beca de creació de la [[Fundació Juan March]], destinada a acabar ''Barri de Maravelles''. En [[1977]], data en que va morir el seu marit, es va instalar definitivament en Madrit, alternant la seua residència entre [[Riu de Janeiro]] i la capital espanyola.
    
En l'arribada de la democràcia es varen produir canvis en les esferes lliteràries i culturals en general del país. Açò va produir un redescobriment de Rosa Chacel i es va escomençar a valorar la seua obra. Este procés va coincidir en una etapa de gran producció per part de l'autora, que va publicar i va reeditar moltes de les seues obres.
 
En l'arribada de la democràcia es varen produir canvis en les esferes lliteràries i culturals en general del país. Açò va produir un redescobriment de Rosa Chacel i es va escomençar a valorar la seua obra. Este procés va coincidir en una etapa de gran producció per part de l'autora, que va publicar i va reeditar moltes de les seues obres.
   −
Va publicar l'ensaig ''La Confessió'' ([[1970]]). A l'any següent va eixir ''Saturnal''. Va publicar els relats de ''Sobre el piélago'' ([[1951]]) i ''Ofrena a una verge loca'', i en un sol volum tres llibres: ''Icada'', ''Nevda'' i ''Díada''. I en [[1976]] va publicar ''Barri de Maravelles'', que en cert modo va supondre la seua consagració.
+
Va publicar l'ensaig ''La Confessió'' ([[1970]]). A l'any següent va eixir ''Saturnal''. Va publicar els relats de ''Sobre el piélago'' ([[1951]]) i ''Ofrena a una verge loca'', i en un sol volum tres llibres: ''Icada'', ''Nevda'' i ''Díada''. I en l'any [[1976]] va publicar ''Barri de Maravelles'', que en cert modo va supondre la seua consagració.
   −
En la década dels anys [[1980|80]], va començar de nou una dura etapa en la que l'autora va tornar a estar preocupada per la seua economia, lo que li va dur a escriure els guions per a [[RTVE]] d'una série basada en la seua novela ''Teresa''. Pero la série, ya aprovada, es va quedar sense filmar. En [[1981]] va publicar l'ensaig ''Els títuls'' i la novela ''Noveles abans d'hora''. En [[1984]] va publicar ''Acrópolis'', a on descriu el [[Círcul Sàfic de Madrit]], al que ella mateixa pertanyia junt en [[Victorina Durán]], [[Elena Fortún]] i [[Matilde Ras]] i ''Ciències Naturals'', que va tancar el cicle de ''Barri de Maravelles''. En [[1986]] es va publicar ''Rebañaduras'' i en [[1989]] ''Balaam'', que és un llibre de contes infantils.
+
En la década dels [[anys 80]], va començar de nou una dura etapa en la que l'autora va tornar a estar preocupada per la seua economia, lo que li va dur a escriure els guions per a [[RTVE]] d'una série basada en la seua novela ''Teresa''. Pero la série, ya aprovada, es va quedar sense filmar. En [[1981]] va publicar l'ensaig ''Els títuls'' i la novela ''Noveles abans d'hora''. En l'any [[1984]] va publicar ''Acrópolis'', a on descriu el [[Círcul Sàfic de Madrit]], al que ella mateixa pertanyia junt en [[Victorina Durán]], [[Elena Fortún]] i [[Matilde Ras]] i ''Ciències Naturals'', que va tancar el cicle de ''Barri de Maravelles''. En [[1986]] es va publicar ''Rebañaduras'' i en [[1989]] ''Balaam'', que és un llibre de contes infantils.
    
Va fallir en [[1994]] i està enterrada en el Panteó de Persones Ilustres del Cementeri El Carmen de [[Valladolit]].
 
Va fallir en [[1994]] i està enterrada en el Panteó de Persones Ilustres del Cementeri El Carmen de [[Valladolit]].
124 351

edicions

Menú de navegació