Canvis

Fon somés a dos consells de guerra, en març de [[1940]]. En el primer, per "auxili a la rebelió", davant la denúncia feta pels meges falangistes Francisco Marco Merenciano, Ángel Moreu González-Pola (que posteriorment va aplegar a catedràtic d'[[Oftalmologia]] de l'[[Universitat de Santiago]]) i Antonio Ortega Tena, fon  condenat a mort, recomanant no obstant la pròpia sentència la conmutació per una pena de reclusió de trenta anys i un dia. Dos dies despuix d'emetre's, el delegat provincial de Sanitat José Rosa Meca —antic membre de Renovació Espanyola i president de Colege d'Odontòlecs— va reclamar un nou juí, enviant-li a l'auditor de guerra el text d'una conferència que Peset havia impartit en [[1937]], en la que este criticava la sublevació calificant-la de resposta inadequada dels que no havien acceptat que havien perdut les eleccions, conseguint una segona sentència en la que no hi havia cap recomanació de gràcia. Immediatament un gran número de persones, entre elles l'arquebisbe de Valéncia, Prudencio Melo, varen demanar a les autoritats la conmutació de la pena. El 12 de maig de [[1941]], l'auditor de divisió, cap de l'assessoria del Ministeri de l'Eixèrcit certificava que el [[general Franco]] havia donat el "enterat" de la sentència. El 24 de maig de 1941, despuix del migdia, se li va comunicar que havia aplegat l'hora de complir-se la sentència, que fon eixecutada a les sis de la vesprada en la població valenciana de [[Paterna]].

Fon somés a dos consells de guerra, en març de [[1940]]. En el primer, per "auxili a la rebelió", davant la denúncia feta pels meges falangistes Francisco Marco Merenciano, Ángel Moreu González-Pola (que posteriorment va aplegar a catedràtic d'[[Oftalmologia]] de l'[[Universitat de Santiago]]) i Antonio Ortega Tena, fon  condenat a mort, recomanant no obstant la pròpia sentència la conmutació per una pena de reclusió de trenta anys i un dia. Dos dies despuix d'emetre's, el delegat provincial de Sanitat José Rosa Meca —antic membre de Renovació Espanyola i president de Colege d'Odontòlecs— va reclamar un nou juí, enviant-li a l'auditor de guerra el text d'una conferència que Peset havia impartit en [[1937]], en la que este criticava la sublevació calificant-la de resposta inadequada dels que no havien acceptat que havien perdut les eleccions, conseguint una segona sentència en la que no hi havia cap recomanació de gràcia. Immediatament un gran número de persones, entre elles l'arquebisbe de Valéncia, Prudencio Melo, varen demanar a les autoritats la conmutació de la pena. El 12 de maig de [[1941]], l'auditor de divisió, cap de l'assessoria del Ministeri de l'Eixèrcit certificava que el [[general Franco]] havia donat el "enterat" de la sentència. El 24 de maig de 1941, despuix del migdia, se li va comunicar que havia aplegat l'hora de complir-se la sentència, que fon eixecutada a les sis de la vesprada en la població valenciana de [[Paterna]].

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==