Canvis

[[Archiu:Place de la nation2 (Tchad).jpg|300px|miniaturadeimagen|Plaça de la Nació, en N'Djamena.]]

[[Archiu:Place de la nation2 (Tchad).jpg|300px|miniaturadeimagen|Plaça de la Nació, en N'Djamena.]]

'''N'Djamena''' (en [[idioma àrap|àrap]] انجمينا, ''*Injamīnā'', [[Alfabet Fonètic Internacional|AFI]]: {{IPA|[nˈʤɑmɛnə]}}, "lloc de repòs"; en [[idioma francés|francés]] ''N'Djamena'' o ''Ndjamena'') és la [[Capital (política)|capital]] del [[Chad]], i la ciutat en més habitants del país. Fins a 1973 se li va conéixer en el nom de '''Fort-Lamy'''. Té una població aproximada de {{esd|1 092 066 habitants}}. És també una [[regions de Chad|regió en estatut especial]], dividida en dèu ''[[arrondissement]]s''.

'''N'Djamena''' (en [[idioma àrap|àrap]] انجمينا, ''*Injamīnā'', [[Alfabet Fonètic Internacional|AFI]]: {{IPA|[nˈʤɑmɛnə]}}, "lloc de repòs"; en [[idioma francés|francés]] ''N'Djamena'' o ''Ndjamena'') és la [[Capital (política)|capital]] del [[Chad]], i la ciutat en més habitants del país. Fins a l'any [[1973]] se li va conéixer en el nom de '''Fort-Lamy'''. Té una població aproximada de {{esd|1 092 066 habitants}}. És també una [[regions de Chad|regió en estatut especial]], dividida en dèu ''[[arrondissement]]s''.

Està travessada pels rius [[riu Chari|Chari]] i [[Logone]]. Posseïx un [[port]], i complix principalment una funció administrativa, i com a lloc d'almagasenament de diferents productes ([[ganaderia]], [[sal (condiment)|sal]], [[cereal]]s).

Està travessada pels rius [[riu Chari|Chari]] i [[Logone]]. Posseïx un [[port]], i complix principalment una funció administrativa, i com a lloc d'almagasenament de diferents productes ([[ganaderia]], [[sal (condiment)|sal]], [[cereal]]s).

== Història ==

== Història ==

Fon fundada el [[29 de maig]] de [[1900]] pel marí [[França|francés]] [[Émile Gentil]] com un fort colonial francés, en el nom de "[[Fort-Lamy]]" (nom que va mantindre fins a [[1973]]), en honor a l'explorador i comandant del [[Eixèrcit de Terra francés|Eixèrcit Francés]], [[François Joseph Amédée Lamy]], fallit el [[22 d'abril]] en la [[Batalla de Kousséri]], en [[Camerun]]. El [[6 de novembre]] de [[1973]] el president [[François Tombalbaye]] la renomena com N'Djamena, del nom d'un poble àrap propenc, Am Djamena, que significa "lloc de descans". Este canvi era part d'un programa de ''africanisació''.

Fon fundada el [[29 de maig]] de [[1900]] pel marí [[França|francés]] [[Émile Gentil]] com un fort colonial francés, en el nom de "[[Fort-Lamy]]" (nom que va mantindre fins a 1973), en honor a l'explorador i comandant del [[Eixèrcit de Terra francés|Eixèrcit Francés]], [[François Joseph Amédée Lamy]], fallit el [[22 d'abril]] en la [[Batalla de Kousséri]], en [[Camerun]]. El [[6 de novembre]] de 1973 el president [[François Tombalbaye]] la renomena com N'Djamena, del nom d'un poble àrap propenc, Am Djamena, que significa "lloc de descans". Este canvi era part d'un programa de ''africanisació''.

En [[1960]] es va convertir en la capital de Chad, despuix de l'[[independència]] del país. La ciutat va sofrir un èxodo despuix de la [[Guerra Civil de Chad|Guerra Civil]] de [[1979]], pero la població va tornar a créixer des de llavors.

En l'any [[1960]] es va convertir en la capital de Chad, despuix de l'[[independència]] del país. La ciutat va sofrir un èxodo despuix de la [[Guerra Civil de Chad|Guerra Civil]] de [[1979]], pero la població va tornar a créixer des de llavors.

Durant la guerra en [[Líbia]], N'Djamena fon inicialment bombardejada per la força aérea libia, i tropes chadianes pro-libies al comandament de [[Goukouni Oueddei]] varen prendre la capital en 1979. En juny de [[1981]], N'Djamena fon recuperada per les tropes fidels a [[Hissène Hauré]], un chadià recolzat per [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. Durant la guerra en Líbia, la ciutat va sofrir forts danys i la mitat de la població fugí. En els següents anys les tropes libies recolzaren als insurgents chadians contra el govern d'Hauré, i N'Djamena fon sempre el blanc de les seues fallanques ofensives. Degut a que el govern chadià va rebre ajuda de França, en [[1986]], l'aeroport de N'Djamena fon bombardejat pels libis.

Durant la guerra en [[Líbia]], N'Djamena fon inicialment bombardejada per la força aérea libia, i tropes chadianes pro-libies al comandament de [[Goukouni Oueddei]] varen prendre la capital en 1979. En [[juny]] de [[1981]], N'Djamena fon recuperada per les tropes fidels a [[Hissène Hauré]], un chadià recolzat per [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. Durant la guerra en Líbia, la ciutat va sofrir forts danys i la mitat de la població fugí. En els següents anys les tropes libies recolzaren als insurgents chadians contra el govern d'Hauré, i N'Djamena fon sempre el blanc de les seues fallanques ofensives. Degut a que el govern chadià va rebre ajuda de França, en l'any [[1986]], l'aeroport de N'Djamena fon bombardejat pels libis.

El [[2 de febrer]] de [[2008]], rebels del [[Unió de Forces per a la Democràcia i el Desenroll|UFDD]] varen iniciar un sorpresiu i ràpit assalt contra la ciutat, per a després retirar-se. En l'atac varen morir uns 160 civils i 700 varen resultar ferits <ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/7231627.stm Chad clashes 'killed 100' people.] '''BBC'''. Consultat el '''07/02/2008'''.</ref>

El [[2 de febrer]] de [[2008]], rebels del [[Unió de Forces per a la Democràcia i el Desenroll|UFDD]] varen iniciar un sorpresiu i ràpit assalt contra la ciutat, per a després retirar-se. En l'atac varen morir uns 160 civils i 700 varen resultar ferits <ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/7231627.stm Chad clashes 'killed 100' people.] '''BBC'''. Consultat el '''07/02/2008'''.</ref>