− | Antananarivo té l'orige en una fortalea real (''[[Rova]]''), [[Rova d'Antananarivo]], fundada en l'escomençament del [[sigle XVII]] pels reis [[Merina|merines]], que feren la residència principal a la [[década del 1790]]. La fortalea era defendida per un miler d'hòmens, i d'ací deriva el nom de la ciutat, Antananarivo, que en [[malgaix]] significa "la ciutat dels mil". La localitat experimentà un ràpit desenroll, sobretot ajudat pel fet que els reis merines, especialment [[Radama I]], controlaven la major part de l'illa en el [[sigle XIX]]. [[França]] ocupà la ciutat en l'any [[1895]], que un any més tart es convertiria en la capital de la colònia francesa de Madagascar. Continuà sent la capital de l'illa quan el país va obtindre l'independència en l'any [[1960]]. | + | Antananarivo té l'orige en una fortalea real (''[[Rova]]''), [[Rova d'Antananarivo]], fundada en l'escomençament del [[sigle XVII]] pels reis [[Merina|merines]], que feren la residència principal a la [[década del 1790]]. La fortalea era defesa per un miler d'hòmens, i d'ací deriva el nom de la ciutat, Antananarivo, que en [[malgaix]] significa "la ciutat dels mil". La localitat experimentà un ràpit desenroll, sobretot ajudat pel fet que els reis merines, especialment [[Radama I]], controlaven la major part de l'illa en el [[sigle XIX]]. [[França]] ocupà la ciutat en l'any [[1895]], que un any més tart es convertiria en la capital de la colònia francesa de Madagascar. Continuà sent la capital de l'illa quan el país va obtindre l'independència en l'any [[1960]]. |
− | Fins a l'any [[1869]], tots els edificis de la ciutat estaven fets de [[fusta]] o [[canya (planta)|canya]], pero fins llavors n'hi havia diversos palaus de fusta treballada d'una mida considerable que coronaven la carena de la serralada. Des de l'introducció de la pedra i el maó, es reconstruí la ciutat sancera, que ara inclou numerosos edificis arquitectònicament notables, com ara els antics palaus reals, les antigues residències del primer ministre i de la noblea, la residència francesa, les catedrals anglicana i catòlica, diverses iglésies i la mesquita, escoles, hospitals, el palau de justícia i atres edificis oficials i centenars de cases d'arquitectura destacable. | + | Fins a l'any [[1869]], tots els edificis de la ciutat estaven fets de [[fusta]] o [[canya (planta)|canya]], pero fins llavors n'hi havia diversos palaus de fusta treballada d'una mida considerable que coronaven la cresta de la cordillera. Des de l'introducció de la pedra i el maó, es reconstruí la ciutat sancera, que ara inclou numerosos edificis arquitectònicament notables, com ara els antics palaus reals, les antigues residències del primer ministre i de la noblea, la residència francesa, les catedrals anglicana i catòlica, diverses iglésies i la mesquita, escoles, hospitals, el palau de justícia i atres edificis oficials i centenars de cases d'arquitectura destacable. |