Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Archiu:Freetown-aerialview.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista aérea de Freetown]] | | [[Archiu:Freetown-aerialview.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista aérea de Freetown]] |
− | '''Freetown''' (lliteralment ''Ciutat Lliure'' en [[Idioma valencià|valencià]]) és la [[Capital (política)|capital]] i ciutat més gran de [[Serra Lleona]], ademés de ser el seu principal centre econòmic, financer, cultural, educatiu i polític. És una important ciutat portuària en l'[[oceà Atlàntic]], localisada en la [[Àrea Occidental (Serra Lleona)|zona occidental]] del país. Tenia una població de {{unitat|772873|habitants}} en el cens de 2004,<ref>{{cita web|títul=2004 POPULATION AND HOUSING CENSUS|url=http://statistics.sl/2004_population_and_housing_census_tables.pdf|fechaacceso=20 de decembre de 2012|obra=statistics.sl|format=PDF|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20121004085515/http://statistics.sl/2004_population_and_housing_census_tables.pdf|fechaarchivo=4 d'octubre de 2012}}</ref><ref>{{cita web|títul=Serra Leone|url=http://www.citypopulation.de/sierraleone.html|fechaacceso=20 de decembre de 2012|obra=citypopulation.de}}</ref> i a partir de 2015 la seua població s'estima en 1,055,964 segons el cens nacional.<ref>{{cite web|title=2015 Population and Housing Census Key Figures Fact Sheet|url=https://www.statistics.sl/wp-content/uploads/2017/01/2015_census_fact-sheet.pdf|website=statistics.sl|publisher=Statistics Serra Leone|access-dona't=2017-08-16|archive-url=https://web.archive.org/web/20170202001303/https://www.statistics.sl/wp-content/uploads/2017/01/2015_census_fact-sheet.pdf|archive-dona't=2017-02-02}}</ref> | + | '''Freetown''' (lliteralment ''Ciutat Lliure'' en [[Idioma valencià|valencià]]) és la [[Capital (política)|capital]] i ciutat més gran de [[Serra Lleona]], ademés de ser el seu principal centre econòmic, financer, cultural, educatiu i polític. És una important ciutat portuària en l'[[oceà Atlàntic]], localisada en la [[Àrea Occidental (Serra Lleona)|zona occidental]] del país. Tenia una població de {{unitat|772873|habitants}} en el cens de l'any [[2004]],<ref>{{cita web|títul=2004 POPULATION AND HOUSING CENSUS|url=http://statistics.sl/2004_population_and_housing_census_tables.pdf|fechaacceso=20 de decembre de 2012|obra=statistics.sl|format=PDF|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20121004085515/http://statistics.sl/2004_population_and_housing_census_tables.pdf|fechaarchivo=4 d'octubre de 2012}}</ref><ref>{{cita web|títul=Serra Leone|url=http://www.citypopulation.de/sierraleone.html|fechaacceso=20 de decembre de 2012|obra=citypopulation.de}}</ref> i a partir de l'any [[2015]] la seua població s'estima en 1,055,964 segons el cens nacional.<ref>{{cite web|title=2015 Population and Housing Census Key Figures Fact Sheet|url=https://www.statistics.sl/wp-content/uploads/2017/01/2015_census_fact-sheet.pdf|website=statistics.sl|publisher=Statistics Serra Leone|access-dona't=2017-08-16|archive-url=https://web.archive.org/web/20170202001303/https://www.statistics.sl/wp-content/uploads/2017/01/2015_census_fact-sheet.pdf|archive-dona't=2017-02-02}}</ref> |
| | | |
| Es troba ubicada en la [[península de Freetown]]. Ocupa una part de la desembocadura del [[riu Serra Lleona]], un dels majors [[port|ports naturals]] d'aigües profundes en el món. L'economia de la ciutat gira entorn al port, que és per a on es mouen la majoria de les mercaderies d'exportació del país. | | Es troba ubicada en la [[península de Freetown]]. Ocupa una part de la desembocadura del [[riu Serra Lleona]], un dels majors [[port|ports naturals]] d'aigües profundes en el món. L'economia de la ciutat gira entorn al port, que és per a on es mouen la majoria de les mercaderies d'exportació del país. |
− | És la sèu del [[Fourah Bay College]], fundada en 1827, l'universitat més antiga en l'[[Àfrica Occidental|oest d'Àfrica]]. L'universitat va jugar un paper clau en l'història colonial de Serra Lleona i en les nacions de parla anglesa de l'oest d'Àfrica. | + | És la sèu del [[Fourah Bay College]], fundada en l'any [[1827]], l'universitat més antiga en l'[[Àfrica Occidental|oest d'Àfrica]]. L'universitat va jugar un paper clau en l'història colonial de Serra Lleona i en les nacions de parla anglesa de l'oest d'Àfrica. |
| | | |
| Com a capital de Serra Lleona, és la sèu del [[Parlament de Serra Lleona|parlament]], la [[Cort Suprema de Serra Lleona|Cort suprema]] i la casa de govern, residència oficial del [[president de Serra Lleona]]. Totes les [[Missió diplomàtica|embaixades]] estrangeres tenen la seua sèu diplomàtica en la ciutat. | | Com a capital de Serra Lleona, és la sèu del [[Parlament de Serra Lleona|parlament]], la [[Cort Suprema de Serra Lleona|Cort suprema]] i la casa de govern, residència oficial del [[president de Serra Lleona]]. Totes les [[Missió diplomàtica|embaixades]] estrangeres tenen la seua sèu diplomàtica en la ciutat. |
Llínea 18: |
Llínea 18: |
| [[File:Freetown, Sierra Leone ca 1856.jpg|thumb|Freetown en 1856]] | | [[File:Freetown, Sierra Leone ca 1856.jpg|thumb|Freetown en 1856]] |
| [[File:Freetown Court 1984.jpg|thumb|300px|Freetown Court]] | | [[File:Freetown Court 1984.jpg|thumb|300px|Freetown Court]] |
− | La ciutat va ser fundada en [[1787]] per 400 ex esclaus negres britànics enviats des de [[Londres]], [[Anglaterra]], baixe els auspicis del ''Committee for the Relief of the Black Poor'', una organisació creada per l'abolicioniste britànic [[Granville Sharp]], nomenaren a la seua nova llar "Província de la Llibertat" o ''Granville Town'' en la terra comprada a la tribu local dels Koya Temne.<ref>Roman Adrian Cybriwsky, ''Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture'', ABC-CLIO, USA, 2013, p. 109</ref> | + | La ciutat va ser fundada en l'any [[1787]] per 400 ex esclaus negres britànics enviats des de [[Londres]], [[Anglaterra]], baixe els auspicis del ''Committee for the Relief of the Black Poor'', una organisació creada per l'abolicioniste britànic [[Granville Sharp]], nomenaren a la seua nova llar "Província de la Llibertat" o ''Granville Town'' en la terra comprada a la tribu local dels Koya Temne.<ref>Roman Adrian Cybriwsky, ''Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture'', ABC-CLIO, USA, 2013, p. 109</ref> |
| | | |
− | L'assentament va ser cremat per les tribus en 1790. [[Alexander Falconbridge]] va ser enviat a Serra Lleona en 1791 per a arreplegar el restant dels colons supervivents i restablit Granville Town (més tart renomenat [[Cline Town]]), prop de Fourah Bay. | + | L'assentament va ser cremat per les tribus en [[1790]]. [[Alexander Falconbridge]] va ser enviat a Serra Lleona en 1791 per a arreplegar el restant dels colons supervivents i restablit Granville Town (més tart renomenat [[Cline Town]]), prop de Fourah Bay. |
| | | |
− | En [[1792]], una nova expedició d'esclaus aplega a Freetown, esta volta venien des de [[Nova Escòcia]]. El poder anglés va sobreviure a un [[Guerres revolucionàries franceses|assalt]] francés en [[1794]].<ref>Britannica,[https://www.britannica.com/place/freetown Freetown], britannica.com, USA, accedit el 24 de juny de 2019</ref> | + | En l'any [[1792]], una nova expedició d'esclaus aplega a Freetown, esta volta venien des de [[Nova Escòcia]]. El poder anglés va sobreviure a un [[Guerres revolucionàries franceses|assalt]] francés en [[1794]].<ref>Britannica,[https://www.britannica.com/place/freetown Freetown], britannica.com, USA, accedit el 24 de juny de 2019</ref> |
| | | |
− | Els habitants es varen rebelar en [[1800]] pero els britànics varen reprendre el control de la ciutat, començant ademés en l'expansionisme propi de l'época, que va conduir a la creació de l'actual Serra Lleona. En [[1808]], la comunitat va ser declarada [[Colónia i Protectorat de Serra Lleona|colónia britànica]]. | + | Els habitants es varen rebelar en [[1800]] pero els britànics varen reprendre el control de la ciutat, començant ademés en l'expansionisme propi de l'época, que va conduir a la creació de l'actual Serra Lleona. En l'any [[1808]], la comunitat va ser declarada [[Colónia i Protectorat de Serra Lleona|colónia britànica]]. |
| | | |
− | Entre 1808 i [[1874]], la ciutat va servir com a base d'operacions i com a capital de la colónia britànica de l'occident d'[[Àfrica]]. La ciutat va créixer fortament gràcies a l'arribada de mils d'esclaus lliberats que aplegaven de totes les colónies britàniques. La lliberació en massa es va deure a la colaboració dels esclaus en les [[Guerres napoleòniques|Guerres Napoleòniques]] baix órdens britàniques. | + | Entre els anys 1808 i [[1874]], la ciutat va servir com a base d'operacions i com a capital de la colónia britànica de l'occident d'[[Àfrica]]. La ciutat va créixer fortament gràcies a l'arribada de mils d'esclaus lliberats que aplegaven de totes les colónies britàniques. La lliberació en massa es va deure a la colaboració dels esclaus en les [[Guerres napoleòniques|Guerres Napoleòniques]] baix órdens britàniques. |
| | | |
| Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[Regne Unit]] va mantindre una base naval en Freetown. Els descendents dels esclaus lliberats són denominats creoles (criollos) i eixerciten un paper important en la capital encara que són una minoria nacional. | | Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[Regne Unit]] va mantindre una base naval en Freetown. Els descendents dels esclaus lliberats són denominats creoles (criollos) i eixerciten un paper important en la capital encara que són una minoria nacional. |
| | | |
− | Es va convertir el 27 d'abril de 1961 en la capital de Serra Lleona, despuix d'obtindre la seua independència. | + | Es va convertir el [[27 d'abril]] de [[1961]] en la capital de Serra Lleona, despuix d'obtindre la seua independència. |
| | | |
| ===Guerra civil de Serra Lleona=== | | ===Guerra civil de Serra Lleona=== |
− | Durant els [[anys 1990]] la ciutat es va vore envolta en cruents [[Guerra civil de Serra Lleona|enfrontaments]]. En [[1998]], les tropes de [[ECOWAS]] varen prendre la ciutat per a restaurar al president [[Ahmad Teixixquen Kabbah]]. Després la ciutat va ser atacada pel [[Front Revolucionari Unit]] encara que sense èxit. | + | Durant els [[anys 1990]] la ciutat es va vore envolta en cruents [[Guerra civil de Serra Lleona|enfrontaments]]. En [[1998]], les tropes de [[ECOWAS]] varen prendre la ciutat per a restaurar al president [[Ahmad Teixixquen Kabbah]]. Despuix la ciutat va ser atacada pel [[Front Revolucionari Unit]] encara que sense èxit. |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
| [[Archiu:Freetown-aerialview.jpg|thumb|240px|Vista aérea de Freetown, a on s'observa el panorama típic en un paisage de [[clima monsònic]].]] | | [[Archiu:Freetown-aerialview.jpg|thumb|240px|Vista aérea de Freetown, a on s'observa el panorama típic en un paisage de [[clima monsònic]].]] |
− | Freetown es troba localisada en l'extrem noroest de la [[península de Freetown]], una península que s'estén en l'[[Oceà Atlàntic]]. El paisage es caracterisa pels tossals coberts en [[boscs tropicals]] i les seues numeroses plages. Gran part del bosc primari ha segut destruït per la tala i els incendis forestals. En [[2010]], l'àrea total de la península va ser declarada reserva forestal, per a garantisar la protecció dels boscs restants. A pesar del seu estatus de protecció, la reserva ha sofrit contínua [[deforestació]], principalment per l'expansió urbana i les activitats conexes, una tendència solament interrompuda per la [[Guerra Civil de Serra Lleona|guerra civil]]. | + | Freetown es troba localisada en l'extrem noroest de la [[península de Freetown]], una península que s'estén en l'[[Oceà Atlàntic]]. El paisage es caracterisa pels tossals coberts en [[boscs tropicals]] i les seues numeroses plages. Gran part del bosc primari ha segut destruït per la tala i els incendis forestals. En l'any [[2010]], l'àrea total de la península va ser declarada reserva forestal, per a garantisar la protecció dels boscs restants. A pesar del seu estatus de protecció, la reserva ha sofrit contínua [[deforestació]], principalment per l'expansió urbana i les activitats conexes, una tendència solament interrompuda per la [[Guerra Civil de Serra Lleona|guerra civil]]. |
| | | |
| La ciutat s'estén a lo llarc de la costa, a l'extrem est es troben els barris d'obrers: Wellington, Kissy, Cline Town, Fourah Bay, Kossa Town i Foulah Town. Del costat oest es troben els barris burguesos: Congo Town, Murray Town, Wilberforce i Aberdeen. | | La ciutat s'estén a lo llarc de la costa, a l'extrem est es troben els barris d'obrers: Wellington, Kissy, Cline Town, Fourah Bay, Kossa Town i Foulah Town. Del costat oest es troben els barris burguesos: Congo Town, Murray Town, Wilberforce i Aberdeen. |
| | | |
| === Clima === | | === Clima === |
− | De la mateixa manera que el restant de [[Serra Lleona]], Freetown té un [[clima tropical]] en un periodo de pluges de maig a octubre i una estació seca el restant de l'any. El principi i el final de l'estació plujosa es caracterisa per fortes tormentes. En la [[classificació del clima de Köppen]], Freetown té un clima [[Clima monsònic|tropical monsònic]], degut principalment a la forta cantitat de precipitació que rep durant la temporada de pluges. Entre novembre i febrer, l'alta humitat de la ciutat cau a causa dels vents ''[[Harmattan]]'', un vent suau que fluïx cap al sur des del [[desert del Sàhara]], i oferix a la ciutat el periodo més fret de l'any. Les temperatures extremes en Freetown són de 21 graus Celsius a 31 graus Celsius durant tot l'any. Les temperatures al voltant de 28 graus centígrats són normals, en molt poca variació des del dia a la nit. | + | De la mateixa manera que el restant de [[Serra Lleona]], Freetown té un [[clima tropical]] en un periodo de pluges de [[maig]] a [[octubre]] i una estació seca el restant de l'any. El principi i el final de l'estació plujosa es caracterisa per fortes tormentes. En la [[classificació del clima de Köppen]], Freetown té un clima [[Clima monsònic|tropical monsònic]], degut principalment a la forta cantitat de precipitació que rep durant la temporada de pluges. Entre novembre i febrer, l'alta humitat de la ciutat cau a causa dels vents ''[[Harmattan]]'', un vent suau que fluïx cap al sur des del [[desert del Sàhara]], i oferix a la ciutat el periodo més fret de l'any. Les temperatures extremes en Freetown són de 21 graus Celsius a 31 graus Celsius durant tot l'any. Les temperatures al voltant de 28 graus centígrats són normals, en molt poca variació des del dia a la nit. |
| | | |
| {{clima | | {{clima |