Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Archiu:Avenida dos Combatentes da Liberdade da Pátria, Bissau (1).jpg|300px|miniaturadeimagen|Avinguda dos Combatentes da Liberdade da Pátria, Bissau]] | | [[Archiu:Avenida dos Combatentes da Liberdade da Pátria, Bissau (1).jpg|300px|miniaturadeimagen|Avinguda dos Combatentes da Liberdade da Pátria, Bissau]] |
− | '''Bissau''',<ref>{{Països RACV}}</ref> és la [[Capital (política)|capital]] de [[Guinea Bissau]]. Oficialment és denominada '''Sector Autònom de Bissau''' per ser un dels [[Sectors de Guinea Bissau]], encara que autònom. Situada en l'estuari del [[riu Geba]], al costat del [[oceà Atlàntic]], té una població estimada en 492 004 habitants (2015) i una superfície de setanta set quilómetros quadrats, la densitat poblacional és de 2566 habitants per quilómetro quadrat. És la ciutat més gran del país, aixina com el major port i el centre militar i administratiu. | + | '''Bissau''',<ref>{{Països RACV}}</ref> és la [[Capital (política)|capital]] de [[Guinea Bissau]]. Oficialment és denominada '''Sector Autònom de Bissau''' per ser un dels [[Sectors de Guinea Bissau]], encara que autònom. Situada en l'estuari del [[riu Geba]], al costat del [[oceà Atlàntic]], té una població estimada en 492.004 habitants ([[2015]]) i una superfície de setanta set quilómetros quadrats, la densitat poblacional és de 2.566 habitants per quilómetro quadrat. És la ciutat més gran del país, aixina com el major port i el centre militar i administratiu. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | La ciutat fon fundada en [[1687]] pels conquistadors portuguesos els quals la erigiren per la seua situació estratègica, i la varen establir com a port fortificat i centre comercial.<ref> Roman Adrian Cybriwsky, ''Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture'', ABC-CLIO, USA, 2013, p. 53 En [[1942]] es convertí en la capital de la [[Guinea Portuguesa]]. | + | La ciutat fon fundada en l'any [[1687]] pels conquistadors portuguesos els quals la erigiren per la seua situació estratègica, i la varen establir com a port fortificat i centre comercial.<ref> Roman Adrian Cybriwsky, ''Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture'', ABC-CLIO, USA, 2013, p. 53 En [[1942]] es convertí en la capital de la [[Guinea Portuguesa]]. |
| | | |
− | Quan en [[1973]] la guerrilla autoproclamà l'independència del país de la metròpolis portuguesa, la guerrilla nomenà com a capital a [[Madina do Boé]], encara que Bissau va continuar sent la capital de les regions baix domini portugués. Finalment en l'any 1974 quan Portugal va reconéixer l'independència de [[Guinea Bissau]] abandonant el país, es va restituir a Bissau com a capital. | + | Quan en l'any [[1973]] la guerrilla autoproclamà l'independència del país de la metròpolis portuguesa, la guerrilla nomenà com a capital a [[Madina do Boé]], encara que Bissau va continuar sent la capital de les regions baix domini portugués. Finalment en l'any [[1974]] quan Portugal va reconéixer l'independència de [[Guinea Bissau]] abandonant el país, es va restituir a Bissau com a capital. |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
Llínea 100: |
Llínea 100: |
| == Demografia == | | == Demografia == |
| [[Archiu:Guinea-bissau-bissau-1.jpg|thumb|Carnaval en Bissau]] | | [[Archiu:Guinea-bissau-bissau-1.jpg|thumb|Carnaval en Bissau]] |
− | Bissau té, d'acort en el [[Cens (estadística)|cens]] de [[2009]], una població de 384 960 habitants. Tenint en conte un àrea de 77 km², açò correspon a una [[densitat de població|densitat]] de 4187 hab/km². | + | Bissau té, d'acort en el [[Cens (estadística)|cens]] de [[2009]], una població de 384.960 habitants. Tenint en conte un àrea de 77 km², açò correspon a una [[densitat de població|densitat]] de 4187 hab/km². |
| | | |
| == Llocs d'interés == | | == Llocs d'interés == |
− | *Bissau és coneguda pel seu [[carnestoltes]] anual. Atres atraccions inclouen la Fortalea d'Amura, l'Institut d'Arts Nacional de Guinea Biasau, el Nou Estadi de Guinea Bissau i les [[plaja|plages]] locals. Durant la [[Guerra Civil de Guinea Bissau]], molts edificis varen ser destruïts, incloent el Palau Presidencial i el Centre Cultural Francés, per lo que part del centre de la ciutat està encara en construcció.
| + | Bissau és coneguda pel seu [[carnestoltes]] anual. Atres atraccions inclouen la Fortalea d'Amura, l'Institut d'Arts Nacional de Guinea Biasau, el Nou Estadi de Guinea Bissau i les [[plaja|plages]] locals. Durant la [[Guerra Civil de Guinea Bissau]], molts edificis varen ser destruïts, incloent el Palau Presidencial i el Centre Cultural Francés, per lo que part del centre de la ciutat està encara en construcció. |
| | | |
| <gallery> | | <gallery> |