4531
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «250px|miniaturadeimagen|Vista aerea de Brazzaville '''Brazzaville''' és la capital i la ciutat principal de la Repú…»
[[Archiu:Brazzaville bird eye view.jpg|250px|miniaturadeimagen|Vista aerea de Brazzaville]]
'''Brazzaville''' és la capital i la ciutat principal de la [[República del Congo]]. La seua població és d'1.326.975 habitants ([[2006]]), un terç de la de tot l'estat. Està situada a 4° 15′ S i 15° 15′ E, a la vora dreta del [[riu Congo]], davant per davant de [[Kinshasa]], la capital de la [[República Democràtica del Congo]]. Des del [[1980]] el municipi de Brazzaville té estatus autònom com qualsevol atra regió congolesa i ya no depén de la regió circumdant de [[Pool]]; se subdividix en 7 districtes: Makélékélé, Bacongo, Poto-Poto, Moungali, Ouenzé, Talangaï i Mfilou.
Actualment és un important centre de comunicacions ferroviàries (ferrocarril Congo-Oceà) i fluvials (atarassanes) i d'exportació d'[[ivori]] i [[cautxú]]. Té també fàbriques de material ferroviari i indústries agroalimentàries, químiques i de fabricació de sabó. És el centre industrial, cultural i econòmic més important de l'estat congolès. Dispon de l'aeroport de Maya-Maya.
== Història ==
Fon fundada en [[1880]] per [[Pierre Savorgnan de Brazza]], de qui pren el nom. L'explorador italià naturalisat francés Savorgnan de Brazza va explorar (1879-1882) la zona dels rius Ogoue, Lefini i el Congo (1880) sense trobar obstàculs portuguesos el que el va incitar a apoderar-se de la zona; va fer signar al rei Makoko dels batekes un tractat de protectorat, i es va establir la primera factoria francesa a Mfoa, al lloc on va sorgir després Brazzavile (1 d'octubre de 1880). Quan Brazza va marxar la factoria va quedar sota comandament del sargent senegalès Malamine Camara. Brazza va retornar el 1883 com a comissionat del govern a la zona del Congo en el que fon nomenat la Missió Francesa de l'Oest Africà, i el 1886 comissionat general de l'Àfrica Equatorial Francesa (AEF) amb poder també sobre la colònia del Gabon que passava a ser un territori dins l'AEF (la qual estava formada per la colònia de Congo i Gabon (dividida en els territoris del Congo i Gabon) i atres teòrics amb capital general a Brazzaville. El 1891 l'AEF fou rebatejada Congo Francès i Brazzaville es va mantindre com a capital. També fon el [[1910]] la capital de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]].
El febrer del [[1944]] hi va tenir lloc la conferència entre les forces de la [[França Lliure]] i representants de les colònies africanes franceses que va culminar en la Declaració de Brazzaville, que havia de redefinir la relació entre França i les seues colònies d'Àfrica després de la [[Segona Guerra Mundial]].
El [[1960]] va esdevenir la capital del nou estat independent del [[República del Congo|Congo]]. Des de llavors ha estat escenari de diversos conflictes regionals, tant entre forces rebels i governamentals com entre forces dels dos Congos i [[Angola]]. També s'hi van desenrollar sagnants guerres civils a la [[década del 1990]] que tingueren com a resultat milers de baixes civils i que van obligar centenars de milers de refugiats a abandonar la ciutat.
'''Brazzaville''' és la capital i la ciutat principal de la [[República del Congo]]. La seua població és d'1.326.975 habitants ([[2006]]), un terç de la de tot l'estat. Està situada a 4° 15′ S i 15° 15′ E, a la vora dreta del [[riu Congo]], davant per davant de [[Kinshasa]], la capital de la [[República Democràtica del Congo]]. Des del [[1980]] el municipi de Brazzaville té estatus autònom com qualsevol atra regió congolesa i ya no depén de la regió circumdant de [[Pool]]; se subdividix en 7 districtes: Makélékélé, Bacongo, Poto-Poto, Moungali, Ouenzé, Talangaï i Mfilou.
Actualment és un important centre de comunicacions ferroviàries (ferrocarril Congo-Oceà) i fluvials (atarassanes) i d'exportació d'[[ivori]] i [[cautxú]]. Té també fàbriques de material ferroviari i indústries agroalimentàries, químiques i de fabricació de sabó. És el centre industrial, cultural i econòmic més important de l'estat congolès. Dispon de l'aeroport de Maya-Maya.
== Història ==
Fon fundada en [[1880]] per [[Pierre Savorgnan de Brazza]], de qui pren el nom. L'explorador italià naturalisat francés Savorgnan de Brazza va explorar (1879-1882) la zona dels rius Ogoue, Lefini i el Congo (1880) sense trobar obstàculs portuguesos el que el va incitar a apoderar-se de la zona; va fer signar al rei Makoko dels batekes un tractat de protectorat, i es va establir la primera factoria francesa a Mfoa, al lloc on va sorgir després Brazzavile (1 d'octubre de 1880). Quan Brazza va marxar la factoria va quedar sota comandament del sargent senegalès Malamine Camara. Brazza va retornar el 1883 com a comissionat del govern a la zona del Congo en el que fon nomenat la Missió Francesa de l'Oest Africà, i el 1886 comissionat general de l'Àfrica Equatorial Francesa (AEF) amb poder també sobre la colònia del Gabon que passava a ser un territori dins l'AEF (la qual estava formada per la colònia de Congo i Gabon (dividida en els territoris del Congo i Gabon) i atres teòrics amb capital general a Brazzaville. El 1891 l'AEF fou rebatejada Congo Francès i Brazzaville es va mantindre com a capital. També fon el [[1910]] la capital de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]].
El febrer del [[1944]] hi va tenir lloc la conferència entre les forces de la [[França Lliure]] i representants de les colònies africanes franceses que va culminar en la Declaració de Brazzaville, que havia de redefinir la relació entre França i les seues colònies d'Àfrica després de la [[Segona Guerra Mundial]].
El [[1960]] va esdevenir la capital del nou estat independent del [[República del Congo|Congo]]. Des de llavors ha estat escenari de diversos conflictes regionals, tant entre forces rebels i governamentals com entre forces dels dos Congos i [[Angola]]. També s'hi van desenrollar sagnants guerres civils a la [[década del 1990]] que tingueren com a resultat milers de baixes civils i que van obligar centenars de milers de refugiats a abandonar la ciutat.