Canvis

En el seu amic, el pintor Pedro Gil, se desplaçà a [[Paris]] durant el primer semestre de [[1885]], vivint de prop la pintura [[Impressionisme|impressionista]] que produïx en ell, ya de tornada en [[Roma]], variacions en la seua temàtica i estil, arribant a pintar el quadro [[religió|religiós]] ''L'enterrament de Crist'', en el que no va tindre l'èxit esperat.

En el seu amic, el pintor Pedro Gil, se desplaçà a [[Paris]] durant el primer semestre de [[1885]], vivint de prop la pintura [[Impressionisme|impressionista]] que produïx en ell, ya de tornada en [[Roma]], variacions en la seua temàtica i estil, arribant a pintar el quadro [[religió|religiós]] ''L'enterrament de Crist'', en el que no va tindre l'èxit esperat.

[[File:Joaquín Sorolla y Bastida - White Slave Trade - Google Art Project.jpg |thumb|left|200px|<center>[[Tràfic de blanques|Tràfic de blanques (Sorolla)]] ([[1894]])</center>]]  

[[File:Joaquín Sorolla y Bastida - White Slave Trade - Google Art Project.jpg |thumb|left|200px|<center>[[Tràfic de blanques (Sorolla)|Tràfic de blanques]] ([[1894]])</center>]]  

En [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde Garcia en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En l'any  [[1894]] viajà de nou a [[París]], a on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[File:Triste herencia, por Joaquín Sorolla.jpg|right|thumb|<center>''Trista herència'' ([[1899]])</center>]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[Paris]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]).

En [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde Garcia en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En l'any  [[1894]] viajà de nou a [[París]], a on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[File:Triste herencia, por Joaquín Sorolla.jpg|right|thumb|<center>''Trista herència'' ([[1899]])</center>]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[Paris]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]).