Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Exili''' (Del llatí ''exilīum'', mat. sign.) segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és la pena que té la funció de dur ad algú fòra del seu país o lloc a on viu en la prohibició de tornar a entrar. També ho definix com l'estància que té lloc fòra de la pàtria, d’un lloc concret o d’alguna persona a la que es vol. | + | '''Exili''' (del [[llatí]] ''exilīum'', mat. sign.) segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és la pena que té la funció de dur ad algú fòra del seu país o lloc a on viu en la prohibició de tornar a entrar. També ho definix com l'estància que té lloc fòra de la pàtria, d’un lloc concret o d'alguna persona a la que es vol. |
| | | |
| L'exili és el fet de trobar-se llunt del lloc natural (ya siga ciutat o nació) per l'expatriació, voluntària o forçada, d'un individu mentres que alguna circumstància, generalment per motius polítics, li impedix retornar per amenaces de presó o mort. Pot ser una forma de castic i soletat. | | L'exili és el fet de trobar-se llunt del lloc natural (ya siga ciutat o nació) per l'expatriació, voluntària o forçada, d'un individu mentres que alguna circumstància, generalment per motius polítics, li impedix retornar per amenaces de presó o mort. Pot ser una forma de castic i soletat. |
Llínea 7: |
Llínea 7: |
| És comú distinguir entre exili extern, la deportació fòra del lloc de residència, i l'exili intern, ya siga per un forçat reasentament en el lloc de residència o per vore's coartada la possibilitat d'actuar en el mateix a través de la prohibició de desenrollar les seues activitats (generalment lliteràries o artístiques) o de manifestar públicament el desacort respecte al règim. Encara que més comunament utilisat per a descriure una situació individual, el terme s'utilisa també per a grups (especialment els grups ètnics o nacionals), o per a un govern sancer. | | És comú distinguir entre exili extern, la deportació fòra del lloc de residència, i l'exili intern, ya siga per un forçat reasentament en el lloc de residència o per vore's coartada la possibilitat d'actuar en el mateix a través de la prohibició de desenrollar les seues activitats (generalment lliteràries o artístiques) o de manifestar públicament el desacort respecte al règim. Encara que més comunament utilisat per a descriure una situació individual, el terme s'utilisa també per a grups (especialment els grups ètnics o nacionals), o per a un govern sancer. |
| | | |
− | Aixina, existixen expressions tals com la diàspora de refugiats i l'exili de grup, tant voluntari com a forçós. En Espanya, es considera l'exili per antonomàsia a l'exili republicà despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil de 1936-1939]]. El govern en l'exili descriu un govern d'un país que s'ha vist obligat a traslladar-se i defendre la seua llegitimitat des de fòra d'eixe país, com el del Tibet o el republicà espanyol de posguerra; i també pot donar-se el cas de nacions en exili, com [[Armènia]] de [[1078]] a [[1375]], que despuix de l'invasió del seu territori per tribus selyúcidas es va exiliar a Cilicia formant un nou regne. | + | Aixina, existixen expressions tals com la diàspora de refugiats i l'exili de grup, tant voluntari com a forçós. En [[Espanya]], es considera l'exili per antonomàsia a l'exili republicà despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil de 1936-1939]]. El govern en l'exili descriu un govern d'un país que s'ha vist obligat a traslladar-se i defendre la seua llegitimitat des de fòra d'eixe país, com el del [[Tibet]] o el republicà espanyol de posguerra; i també pot donar-se el cas de nacions en exili, com [[Armènia]] de [[1078]] a [[1375]], que despuix de l'invasió del seu territori per tribus selyúcidas es va exiliar a Cilicia formant un nou regne. |
| | | |
| L'exili també pot ser una eixida autoimposta de la pàtria. L'autoexili és a sovint representat com una forma de protesta per la persona que ho reclama, per a evitar la persecució o assunts llegals (com els imposts o les denúncies penals), un acte de vergonya o arrepenediment, o l'aïllament d'un mateixa per a poder dedicar temps a una cosa particular. | | L'exili també pot ser una eixida autoimposta de la pàtria. L'autoexili és a sovint representat com una forma de protesta per la persona que ho reclama, per a evitar la persecució o assunts llegals (com els imposts o les denúncies penals), un acte de vergonya o arrepenediment, o l'aïllament d'un mateixa per a poder dedicar temps a una cosa particular. |