Canvis

Casi en cada carrer de la ciutat hi ha un [[Casal Faller]], que durant tot el eixercici busca fonts d'ingrés per a poder pagar la festa i el seu propi monument. Ademés, normalment cada comissió consta també d'una comissió infantil, formada únicament per chiquets, que també planten la seua pròpia falla. Les falles infantils medixen, com a màxim, 3 metros de diàmetro i estan compostes per figures d'estètica més pròxima la món dels chiquets i generalment no mostren temes crítics.

Casi en cada carrer de la ciutat hi ha un [[Casal Faller]], que durant tot el eixercici busca fonts d'ingrés per a poder pagar la festa i el seu propi monument. Ademés, normalment cada comissió consta també d'una comissió infantil, formada únicament per chiquets, que també planten la seua pròpia falla. Les falles infantils medixen, com a màxim, 3 metros de diàmetro i estan compostes per figures d'estètica més pròxima la món dels chiquets i generalment no mostren temes crítics.

Des del 15 de març fins al 19 de març els dies i nits en Valéncia son una festa contínua. Pero ya des del 1 de març es fan [[Mascletà|mascletaes]], espectàcul de petarts i focs artificials, en el que s'obtenen composicions musicals a través del soroll dels canons de pólvora. Estos espectàculs tenen lloc en la Plaça de l'Ajuntament, en el centre de la ciutat, a les 14:00 hores. Algunes comissions falleres disparen mascletades junt als seus casals durant la semana fallera.

Des del 15 de març fins al 19 de març els dies i nits en Valéncia son una festa contínua. Pero ya des del 1 de març es fan [[Mascletà|mascletades]], espectàcul de petarts i focs artificials, en el que s'obtenen composicions musicals a través del soroll dels canons de pólvora. Estos espectàculs tenen lloc en la Plaça de l'Ajuntament, en el centre de la ciutat, a les 14:00 hores. Algunes comissions falleres disparen mascletades junt als seus casals durant la semana fallera.

El total de falles (386 en 2007) es classifica en categories ordenades per presupost i dins de cada categoria s'organisa un concurs en el que es tria la millor falla. Per a allò es valoren les diferents qualitats: monumentalitat, risc, temàtica, colorit, etcétera. També es tria el millor [[ninot indultat]], que es salvarà de la foguera. Estos premis no suponen cap recompensa material, sols la satisfacció del premi obtingut,  que s'indicarà en un banderí en la falla fins al dia de la cremà. Encara que els premis son un orgull per a les comisions de totes les categories, la protagonista en els mijos de comunicació és la Secció Especial. En esta participen les falles més cares de la ciutat, en sumes que ya han superat els 720.000 euros. Diners que es recapten entre els fallers de cada falla i d'atres elements com per eixemple: premis rebuts, exposicions en el carrer (carrers decorats i/o aluminats), visites per el recint interior de la falla o la venda de loteries. En els últims anys els patrocinadors comercials han cobrat gran importància en l'economia de les comissions falleres que, sobre tot en les categories més importants (Especial i RbD), constituïxen la principal font de finançació dels monuments fallers.

El total de falles (386 en 2007) es classifica en categories ordenades per presupost i dins de cada categoria s'organisa un concurs en el que es tria la millor falla. Per a allò es valoren les diferents qualitats: monumentalitat, risc, temàtica, colorit, etcétera. També es tria el millor [[ninot indultat]], que es salvarà de la foguera. Estos premis no suponen cap recompensa material, sols la satisfacció del premi obtingut,  que s'indicarà en un banderí en la falla fins al dia de la cremà. Encara que els premis son un orgull per a les comissions de totes les categories, la protagonista en els mijos de comunicació és la Secció Especial. En esta participen les falles més cares de la ciutat, en sumes que ya han superat els 720.000 euros. Diners que es recapten entre els fallers de cada falla i d'atres elements com per eixemple: premis rebuts, exposicions en el carrer (carrers decorats i/o aluminats), visites per el recint interior de la falla o la venda de loteries. En els últims anys els patrocinadors comercials han cobrat gran importància en l'economia de les comissions falleres que, sobre tot en les categories més importants (Especial i RbD), constituïxen la principal font de finançació dels monuments fallers.

Encara que el objectiu de les comissions és construir la falla per a la festa de [[Sant Josep]], durant el rest del any en cada casal es realisen actes festius, culturals i socials de tot tipo, que fan de els comissions falleres u dels principals eixos de la vida associativa i el entramat social de Valéncia i els demés municipis a on es celebra esta festa.

Encara que el objectiu de les comissions és construir la falla per a la festa de [[Sant Josep]], durant el rest del any en cada casal es realisen actes festius, culturals i socials de tot tipo, que fan de els comissions falleres u dels principals eixos de la vida associativa i el entramat social de Valéncia i els demés municipis a on es celebra esta festa.

Durant les festes falleres, del 15 al 19 de març, el Ajuntament programa un Castell de Focs artificials cada nit, que es dispara, depenent del dia, entre les 1:00 i la 1:30 hores en la zona de l'Albereda junt al antic llit del riu Túria.

Durant les festes falleres, del 15 al 19 de març, el Ajuntament programa un Castell de Focs artificials cada nit, que es dispara, depenent del dia, entre les 1:00 i la 1:30 hores en la zona de l'Albereda junt al antic llit del riu Túria.

El més important i espectacular dels castells és el conegut com "La nit del Foc" que es dispara la nit del 18 al 19 de març, a on milers de quilógrams de pólvora illuminen el cel de Valéncia, aplegant a congregar-se'n més d'un milló de persones per a presenciar-ho. Els castells son com un preparatiu per a lo que va a vindre el dia 18 (LA NIT DEL FOC) a on més de 20 minuts no deixen de tirar coets.

El més important i espectacular dels castells és el conegut com "La nit del Foc" que es dispara la nit del 18 al 19 de març, a on milers de quilógrams de pólvora allumenen el cel de Valéncia, aplegant a congregar-se'n més d'un milló de persones per a presenciar-ho. Els castells son com un preparatiu per a lo que va a vindre el dia 18 (LA NIT DEL FOC) a on més de 20 minuts no deixen de tirar coets.

Per últim dir, que les festes falleres no s'entenen sense bunyols, llepolia, típic menjar de les tres províncies valencianes.

Per últim dir, que les festes falleres no s'entenen sense bunyols, llepolia, típic menjar de les tres províncies valencianes.

[[Image:Falla(retocs).jpg|right|130px|thumb|Retocs durant la plantà]] ''La Plantà'' és el acte de erigir els monuments fallers, més coneguts pel nom genèric de falles. Pel matí es realisa sobre els de categoria infantil i per la nit el rest de monuments, sent el plaç per a estes fins a la matinada, moment en que es presentarà el jurat per a calificar-les.

[[Image:Falla(retocs).jpg|right|130px|thumb|Retocs durant la plantà]] ''La Plantà'' és el acte de erigir els monuments fallers, més coneguts pel nom genèric de falles. Pel matí es realisa sobre els de categoria infantil i per la nit el rest de monuments, sent el plaç per a estes fins a la matinada, moment en que es presentarà el jurat per a calificar-les.

Tradicionalment este acte es realisava en un sols dia; este fet aumentava la competitivitat de les comissions aixina com acreixentava l'emoció, ya que el monument, de no estar totalment acabat, era descalificat.

Tradicionalment este acte es realisava en un sols dia; este fet aumentava la competitivitat de les comissions aixina com acreixentava l'emoció, ya que el monument, de no estar totalment acabat, era descalificat.

El modo d'elevar la part principal del monument, es realisava per mig d'una colla de persones pertanyents a la falla. La qual s'erigia d'una vegada, denominant-se ''plantà al tombe''. Actualment algunes comissions volent desmarcar-se'n un poc de la competitivitat estan intentant retornar als seus origens realisant la ''plantà'' en sa antiga modalitat.

El modo d'elevar la part principal del monument, es realisava per mig d'una colla de persones pertanyents a la falla. La qual s'erigia d'una vegada, denominant-se ''plantà al tombe''. Actualment algunes comissions volent desmarcar-se'n un poc de la competitivitat estan intentant retornar als seus orígens realisant la ''plantà'' en sa antiga modalitat.

==== Dia 16: '''Arreplegada de premis''' ====

==== Dia 16: '''Arreplegada de premis''' ====

{{AP|La Cremà}}

{{AP|La Cremà}}

[[Image:Falla_ardiendo.jpg|thumb|right|200px|Falla durant la '''cremà'''.]]

[[Image:Falla_ardiendo.jpg|thumb|right|200px|Falla durant la '''cremà'''.]]

La '''Cavalgata del Foc''' és una cavalcada que anuncia l'arribada del foc que cremarà les falles. Antigament era el acte en que, tras retirar els '''ninots''' de la falla, es portaven en cabalgata hasda el Musèu Faller. De recent instauració, és una proposta de la Junta Central FAllera i de la Asociació d'Estudis Fallers per a recuperar la tradició festiva valenciana,q eu data dels anys tranta del sigle XX, i que rescata la costum de que les comparses de diables i carroces del deu Plutó encenen les Falles. Per allò es realisa el dia 19 de Març per la vesprada, a partir de les 19,00 hores, al llarc del Carrer Coló i hasda la Porta de laMar, coma preludi a la Cremà de les falles. En ella participen colls de dimonis de tota la Comunitat Valenciana, constituint un autèntic i espectacular Correfoc en el mateix centre històric de Valéncia.

La '''Cavalcada del Foc''' és una cavalcada que anuncia l'arribada del foc que cremarà les falles. Antigament era l'acte en que, després de retirar els '''ninots''' de la falla, es portaven en cavalcada fins al Museu Faller. De recent instauració, és una proposta de la Junta Central Fallera i de l'Associació d'Estudis Fallers per a recuperar la tradició festiva valenciana, que data dels anys trenta del sigle XX, i que rescata la costum de que les comparses de diables i carrosses del deu Plutó encenen les Falles. Per això, es realisa el dia 19 de Març per la vesprada, a partir de les 19,00 hores, a lo llarc del Carrer Colón i fins a la Porta de la Mar, com a preludi a la Cremà de les falles. En ella participen colles de dimonis de tota la Comunitat Valenciana, constituint un autèntic i espectacular Correfoc en el mateix centre històric de Valéncia.

La cremà és el acte de clausura de les festes. Consisitix en la crema dels monuments fallers plantats en els carrers de Valéncia el dia 19 de març. El acte vé precedit per un castell de focs artificials, encenint per la FAllera Major i el President de la Comisió. En primer lloc, en torn a les deu d ela nit, es procedix a la crema del monument infantil a excepció de la falla guanyadora del primer premi de la secció especia, que se crema a les deu i mija. Posteriorment se crema elmonument principal a les dotze de la nit i a les dotze i mija se procodeix a la crema del primer premi de la Secció Especial d'esta categoria. Per últim, a la matinada es crema el monument faller de la plaça de l'Ajuntament que està fora de concurs, ya que la paguen els valencians en els impostos (els diners de la falla no sol ser més elevat de 300.000€)  

La cremà és l'acte de clausura de les festes. Consistix en la crema dels monuments fallers plantats en els carrers de Valéncia el dia 19 de març. El acte vé precedit per un castell de focs artificials, encenent per la Fallera Major i el President de la Comissió. En primer lloc, en torn a les deu d ela nit, es procedix a la crema del monument infantil a excepció de la falla guanyadora del primer premi de la secció especial, que se crema a les deu i mija. Posteriorment se crema el monument principal a les dotze de la nit i a les dotze i mija se procedix a la crema del primer premi de la Secció Especial d'esta categoria. Per últim, a la matinada es crema el monument faller de la plaça de l'Ajuntament que està fora de concurs, ya que la paguen els valencians en els imposts (els diners de la falla no sol ser més elevat de 300.000€)  

Algunes falles, donat les altes que son i lo prop que tenen les cases o edificis es cremen quan arriben els bombers. En el 2009, la falla que més ha tardat en encendre-la ha segut la Falla SAN VICENT-MARVÀ, ya que la cremaren pasades les 2 de la nit.

Algunes falles, donat les altes que son i lo prop que tenen les cases o edificis es cremen quan arriben els bombers. En el 2009, la falla que més ha tardat en encendre-la ha segut la Falla Sant Vicent-Marvà, ya que la cremaren passades les 2 de la nit.

== Història ==

== Història ==

En el valencià mijà, la paraula falla (del [[llatí]] ''fac[u]la'', diminutiu de ''fax'', [[antorcha]]) servia per a anomenar les antorches que es colocaven en lo alt de les torres de vigilància. Deriva del llatí facula, antorcha. En el [[Llibre dels Fets]], se cita que les tropes del rei Jaume portaven falles per a iluminar-se.

En el valencià mijà, la paraula falla (del [[llatí]] ''fac[u]la'', diminutiu de ''fax'', [[antorcha]]) servia per a nomenar les antorches que es colocaven en lo alt de les torres de vigilància. Deriva del llatí "facula", antorcha. En el [[Llibre dels Fets]], se cita que les tropes del rei Jaume portaven falles per a allumenar-se.

Este terme s'utilisava tant per a les antorches que iluminaven les tendes de campanya com les que s'utilisaven per a alumbrar una festa. Més avant es fa referència a este terme per a referir-se a les fogueres i luminaries que s'encenen en vespres de festes extraordinaries i patronals.

Este terme s'utilisava tant per a les antorches que allumenaven les tendes de campanya com les que s'utilisaven per a allumenar una festa. Més avant es fa referència a este terme per a referir-se a les fogueres i lluminàries que s'encenen en vespres de festes extraordinàries i patronals.

La vespra de Sant Josep s'encenien fogueres per a anunciar la seua festivitat, rebent eixa pr`tactica ritual el nom de falla.

La vespra de Sant Josep s'encenien fogueres per a anunciar la seua festivitat, rebent eixa pr`tactica ritual el nom de falla.

La versió més popular de l'orige de les falles segons el Marqués de Cruïlles, sigueren iniciades per el gremi de carpinters qeu cremaven en la vespra del dia del seu patró de Sant Josep, en uan foguera purificadora, virutes i trastos vells fent renta dels tallers ans d'entrar la primavera.

La versió més popular de l'orige de les falles segons el Marqués de Cruïlles, es que foren iniciades pel Gremi de Fusters que cremaven en la vespra del dia del seu patró de Sant Josep, en una foguera purificadora, virutes i trastos vells fent renta dels tallers ans d'entrar la primavera.

Exisitixen atres autors qeu intenten torbar un orige més antic a la festa, defenint que el cult al foc és un ritual de tradició pagana i que les falles no son més que una versió d'este arcaic ritual que anúncia la entrada de la primavera i tracta de propiciar a la fertilitat.

Existixen atres autors que intenten torbar un orige més antic a la festa, defenent que el cult al foc és un ritual de tradició pagana i que les falles no son més que una versió d'este arcaic ritual que anuncia l'entrada de la primavera i tracta de propiciar a la fertilitat.

En el sigle XVIII algunes de les falles que s'encenien en Valéncia no eren meres fogueres sino monuments satírics iburlons en els que s'exponien la vergonya pública i se cremaven simbòlicament persones i situacions de la vida real. Hi han diferents hipòtesis sobre el començament de la festa falera. Per lo que hui se pot saber els albors de les Fales es remonten a principis del sigle XVIII. Una d'estes teories, la més probable, explica que els carpinters valencians, al final de cada hivern, feen cremar els seus ''parots'' (estructures de les que colgaven els candils qeu donaven llum) post que en la arribada de la primavera, i al fer-se els dies més llarcs, ya no eren necesaris. En el pas del temps i per mediació de la [[Iglésia]], se va fer coincidir la data de la crema d'estos partos en la vespra de la festivitat del patró dels carpinters, Sant Josep.

En el sigle XVIII algunes de les falles que s'encenien en Valéncia no eren meres fogueres sino monuments satírics i burlons en els que s'exponien la vergonya pública i se cremaven simbòlicament persones i situacions de la vida real. Hi han diferents hipòtesis sobre el començament de la festa fallera. Per lo que hui se pot saber els albors de les Falles es remonten a principis del sigle XVIII. Una d'estes teories, la més provable, explica que els fusters valencians, al final de cada hivern, feen cremar els seus ''parots'' (estructures de les que colgaven els candils que donaven llum) post que en la arribada de la primavera, i al fer-se els dies més llarcs, ya no eren necessaris. En el pas del temps i per mediació de l'[[Iglésia]], se va fer coincidir la data de la crema d'estos parots en la vespra de la festivitat del patró dels fusters, Sant Josep.

La tradició anà sometint-se a canvis en el pas del temps. A eixe parto se li anaren afegint robes per a que adopta's fisionomia humana. També s'escomençaven a incorporar cartells alusius a algun personage conegut del barri. Se li dptà aixina d'un contingut satíric i burlesc per a cridar l'atenció als veïns. Ademés, els chiquets anaven de casa en casa demanant ''una estoreta velleta'', que es va convertir en un cant popular per a arreplegar tot tipo de mobles i utensilis vells per a cremar-los en una foguera junt en el parot. Estos parots sigueren els primers ninots. En el pas del temps s'incorporà la gent dle barri al procés de confecció de les catafalcs, i naixqueren monuments que incorporaven varies figures.

La tradició anà sometent-se a canvis en el pas del temps. Ad eixe parot se li anaren afegint robes per a que adoptara fisonomia humana. També s'escomençaven a incorporar cartells alusius a algun personage conegut del barri. Se li dotà aixina d'un contingut satíric i burlesc per a cridar l'atenció als veïns. Ademés, els chiquets anaven de casa en casa demanant ''una estoreta velleta'', que es va convertir en un cant popular per a arreplegar tot tipo de mobles i utensilis vells per a cremar-los en una foguera junt en el parot. Estos parots foren els primers ninots. En el pas del temps s'incorporà la gent del barri al procés de confecció de les catafalcs, i naixqueren monuments que incorporaven varies figures.

Hasda principis del sigle XX les falles eren calaixos alts en tres o quatre ninots de cera vestits en robes de tela, dasta que els artesans incorporaren un nou procediment: la reproducció de molts en cartó pedra. La creació de la falla anà evolucionant hasda l'actualitat, a on la majora de monuments estan composts de poliestiré expandit, suro moll fàcilment moldejable en serres de calor i li aporta més brillantor a la peça. Aixina el art de les falles ha generat monuments de majors dimensions en remats que raspen els 30 metros d'altura.

Fins a principis del sigle XX les falles eren calaixos alts en tres o quatre ninots de cera vestits en robes de tela, fins a que els artesans incorporaren un nou procediment: la reproducció de molts en cartó pedra. La creació de la falla anà evolucionant fins a l'actualitat, a on la majoria de monuments estan composts de poliestiré expandit, suro moll fàcilment molejable en serres de calor i li aporta més lluentor a la peça. Aixina l'art de les falles ha generat monuments de majors dimensions en remats que raspen els 30 metros d'altura.

Hui les falles mouen prop un milló de turistes anualment. Es planten 385 monuments en la ciutat de Valéncia i més de 250 en el rest de la província. El Gremi d'Artistes Fallers subsistix com a entitat encarregada d'ensenyar el antic ofici de producció de nomuments fallers. La Junta Central Fallera és la entitat que organisa la festa i la manté viva durant tot el eixercici faller.

Hui les falles mouen prop un milló de turistes anualment. Es planten 385 monuments en la ciutat de Valéncia i més de 250 en el rest de la província. El Gremi d'Artistes Fallers subsistix com a entitat encarregada d'ensenyar el antic ofici de producció de monuments fallers. La Junta Central Fallera és la entitat que organisa la festa i la manté viva durant tot el eixercici faller.

Joan B. Vinyals Cebrià. REcorde en verdadera nostàlgia, aquella típica estampa que antany sorgia durant tots els dies que duraven les falles i que la composva la bunyolera, en aquell pel arreplegat en tanta gràcia i ataviada en el delantal blanc almidonat, manguits blancs en els braços i, el post de bunyols orlat en la tradicional i olímpica branca de llorer. Oferint una estampa plena de colorit que be pugué inmortalisar el pintor Sorolla, que ara, en temps de preses i de marketing, mos ho ha furtat. Antany era impensable que en els carrers més tipics a on es plantava un carafal falta-se la representativa bunyolera i per tant, el embriagador aroma que desprén la barreja de la fritura dels bunyols, les verts fulles de llorer i el estampit de algun petart disparat per la chiquilleria del barri. Quan en son dia la Junta Central Fallera inguerem qeu identificar la màxima distinció, no dubtarem en investir-li en el nom de bunyol d'or en fulles de llorer. Esta llepolia dels bunyols es tan antiga en nostra Valéncia, que el celebrat Jaume Roig els descriu en el Espill. El arabiste Huici Miranda va traduir un llibre de cuina hispà magrebí (a caball entre els sigles XII i XIII) a on apareix una aproximadísima receta. I per últim, F. Caballero i Munyos, en el any 1928, en la més important publicació faller d'aquells lluntats temps, es referia a la lloada bunyolera i ala desapareguda branca de llorer de la fusta següent:"Bunyolera galana Que eres goig i sonrisa del carrer I animes en la gràcia sobirana la josefina festa valenciana baix el vert brancage del llorer".

== Clasificació de falles i galardons ==

 

== Classificació de falles i guardons ==

[[Image:123297866_55fce6f4e5_o.jpg|thumb|250px|Detall de la [[Falla Nou Campanar|Falla de Nou Campanar 2006]] - Guanyadora de la Secció Especial d'eixe any]]

[[Image:123297866_55fce6f4e5_o.jpg|thumb|250px|Detall de la [[Falla Nou Campanar|Falla de Nou Campanar 2006]] - Guanyadora de la Secció Especial d'eixe any]]

La secció Especial agrupa a les comisions falleres que planten les Falles que tenen més presupost de la ciutat de Valéncia i que competixen per el que se pot considerar com el premi de la millor falla de cada any de la ciutat. Se sol considerar com a la primera divisió en el món de les falles. En el any 2009 hi ha un total de 14 falles en esta Secció Especial, mentres que el número de monuments plantats en la Ciutat és de casi 400. Esta secció se creà per primera vegada en 1942 i en aquell any sols tres comissions preniren part en la categoria, les de Barques, Reina-Pau i Plaça del Mercat i hui en dia cap de les tres perteneix a esta secció. La més antiga en esta secció es la de Na Jordana que suma 56 participacions en esta secció en 2008, li seguixen de prop Convent Jerusalé en 53, la Plaça del Pilar en 50 i la Plaça de la Merced en 45.

La secció Especial agrupa a les comissions falleres que planten les Falles que tenen més presupost de la ciutat de Valéncia i que competixen per el que se pot considerar com el premi de la millor falla de cada any de la ciutat. Se sol considerar com a la primera divisió en el món de les falles. En el any 2009 hi ha un total de 14 falles en esta Secció Especial, mentres que el número de monuments plantats en la Ciutat és de casi 400. Esta secció se creà per primera vegada en 1942 i en aquell any sols tres comissions prengueren part en la categoria, les de Barques, Reina-Pau i Plaça del Mercat i hui en dia cap de les tres pertany ad esta secció. La més antiga en esta secció es la de Na Jordana que suma 56 participacions en esta secció en 2008, li seguixen de prop Convent Jerusalén en 53, la Plaça del Pilar en 50 i la Plaça de la Mercé en 45 participacions.

 

Els primers premis de la Secció Especial en les Falles Grans han segut els següents:

Els primers premis de la Secció Especial en les Falles Grans han segut els següents:

=== Atres Galardons ===

=== Atres Galardons ===

[[Image:Carrer iluminat de Sueca-liberato azorin 2008.jpg|thumb|right|Iluminació del carrer de sueca-Literat Açorí en 2008.]]

[[Image:Carrer iluminat de Sueca-liberato azorin 2008.jpg|thumb|right|Iluminació del carrer de sueca-Literat Açorí en 2008.]]

El rest de les comissions de Valéncia competixen en categories inferiors a esta qeu van des de la Secció Primera A, Primera B, hasda la sèptima C, la més baixa de totes les seccions en 2007. A la seua vegada els monuments grans competixen entre ells, mentres qeu els monuments infantils lluiten per el premi a la millor falla infantil. Estos monuments també estan classificats en diferents categories o seccions.

El rest de les comissions de Valéncia competixen en categories inferiors a esta qeu van des de la Secció Primera A, Primera B, fins a la sèptima C, la més baixa de totes les seccions en 2007. A la seua vegada els monuments grans competixen entre ells, mentres qeu els monuments infantils lluiten per el premi a la millor falla infantil. Estos monuments també estan classificats en diferents categories o seccions.

La falla que planta el Ajuntament de Valéncia en la Plaça de l'Ajuntament és l'única que no competix per cap galardó ya que participa fora de concurs de la fsta fallera.

La falla que planta el Ajuntament de Valéncia en la Plaça de l'Ajuntament és l'única que no competix per cap guardó ya que participa fora de concurs de la festa fallera.

== Veja's també ==

== Veja's també ==