Canvis

}}

}}

'''Jeroni Torrella''' ([[Valéncia]], [[1450]] - † [[Valéncia]], [[1512]]) , germà de [[Gaspar Torrella]], fon mege i astrònom. Va llançar unes teories en la finalitat d'aplicar l'[[astronomia]] a la [[medicina]].

'''Jeroni Torrella''' ([[Valéncia]], [[1450]] - † [[Valéncia]], [[1512]]) , germà de [[Gaspar Torrella]], fon mege i astrònom. Va llançar unes teories en la finalitat d'aplicar l'[[astronomia]] a la [[medicina]].

Va estudiar en  [[Siena]] i en [[Pisa]], a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any [[1474]], en [[Bolonya]], va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra.

Va estudiar en  [[Siena]] i en [[Pisa]], a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any [[1474]], en [[Bolonya]], va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra.

En l'any [[1502]] fon elegit per la ciutat examinador d'arts i de medicina, i de l'any [[1505]] a l'any [[1508]] va ocupar la primera càtedra de medicina de l'Estudi General, que s'havia fundat pocs anys abans.<ref>{{ref-llibre|cognom=Fuster|nom=Just Pastor|títol=Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días|pàgines=p. 56|lloc=València|editorial=Imp. y librería de José Ximeno|any=1827, tom I|url=https://books.google.cat/books?id=JNRyRAMESK0C&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false}}</ref>

En l'any [[1502]] fon elegit per la ciutat examinador d'arts i de medicina, i de l'any [[1505]] a l'any [[1508]] va ocupar la primera càtedra de medicina de l'Estudi General, que s'havia fundat pocs anys abans.<ref>{{ref-llibre|cognom=Fuster|nom=Just Pastor|títol=Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días|pàgines=p. 56|lloc=València|editorial=Imp. y librería de José Ximeno|any=1827, tom I|url=https://books.google.cat/books?id=JNRyRAMESK0C&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false}}</ref>

En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'[[or]] i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de l'imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.<ref>{{ref-llibre|cognom=López Piñero|nom=José María|títol=Història de la ciència al País Valencià|pàgines=p. 142s|lloc=València|editorial=Alfons el Magnànim-IVEI|any=1995|isbn=8478221549|cognom2 = Navarro Brotons|nom2 = Víctor}}</ref>

En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'[[or]] i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de l'imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.<ref>{{ref-llibre|cognom=López Piñero|nom=José María|títol=Història de la ciència al País Valencià|pàgines=p. 142s|lloc=València|editorial=Alfons el Magnànim-IVEI|any=1995|isbn=8478221549|cognom2 = Navarro Brotons|nom2 = Víctor}}</ref>