Canvis

La '''serra d'Aitana''' és un conjunt montanyós que forma part del [[Sistema Bètic]], en el seu extrem més oriental dins de la [[Península Ibèrica]]. Està enquadrada en el nort de la [[província d'Alacant]], en una disposició este. El pic d'Aitana, cima de la dita serra, és al seu torn la cima de la província, en 1.558 [[msnm]].  

La '''serra d'Aitana''' és un conjunt montanyós que forma part del [[Sistema Bètic]], en el seu extrem més oriental dins de la [[Península Ibèrica]]. Està enquadrada en el nort de la [[província d'Alacant]], en una disposició este. El pic d'Aitana, cima de la dita serra, és al seu torn la cima de la província, en 1.558 [[msnm]].  

La serra d'Aitana s'estén sobre una superfície pròxima a les 2.000 hectàrees, a tan sols uns pocs quilómetros de la costa. Caracterisada per un relleu extremadament accidentat, en el paisage de la serra predomina aclaparadorament el roqueral, sobretot en els nivells superiors del versen-te septentrional. És precisament en este vesant on es troben les altures principals: a banda del pic que dóna nom a la serra (l'Aitana), són destacats la Penya Alta (1.506 [[msnm]]), la Penya Galta (1.467 [[msnm]]), la Penya del Mulater (1.308 [[msnm]]) i l'Alt del Carrascal (1.208 [[msnm]]).

La serra d'Aitana s'estén sobre una superfície pròxima a les 2.000 hectàrees, a tan sols uns pocs quilómetros de la costa. Caracterisada per un relleu extremadament accidentat, en el paisage de la serra predomina aclaparadorament el roqueral, sobretot en els nivells superiors del versen-te septentrional. És precisament en esta part a on es troben les altures principals: a banda del pic que dona nom a la serra (l'Aitana), són destacats la Penya Alta (1.506 [[msnm]]), la Penya Galta (1.467 [[msnm]]), la Penya del Mulater (1.308 [[msnm]]) i l'Alt del Carrascal (1.208 [[msnm]]).

== Poblament i usos actuals ==

== Poblament i usos actuals ==

Actualment, un total de huit pobles se situen en les voltants de la serra: [[Alcoleja]], al nort-oest; al nort, i en el [[Vall de Guadalest]], es troben [[Confrides]], [[Benifato]], [[Beniardá]], [[Benimantell]], [[Abdet]] i  [[Guadalest]]; finalment, en el llímit sur de la serra, apareix [[Sella (Alacant)|Sella]]. Tots estos municipis es troben en les comarques de [[Comtat de Cocentaina]] i la [[Marina Baixa]].

Actualment, un total de huit pobles se situen en les voltants de la serra: [[Alcoleja]], al nord-oest; al nort, i en el [[Vall de Guadalest]], es troben [[Confrides]], [[Benifato]], [[Beniardá]], [[Benimantell]], [[Abdet]] i  [[Guadalest]]; finalment, en el llímit sur de la serra, apareix [[Sella (Alacant)|Sella]]. Tots estos municipis es troben en les comarques de [[comtat de Cocentaina]] i la [[Marina Baixa]].

== Fauna ==

== Fauna ==

[[Aquila fasciata]], [[Accipiter nisus|gavilanes]], [[Falcó|falcons]], [[muçol]]s'i atres rapaços planegen per damunt d'estos terrenys, en els que també nien [[muçol]]s, [[òbila]]s, [[Corvus corone|cornejes]], [[Corvidae|cuervos]], [[Turdus merula|tordos]], [[pit-roig]]s, [[merla]]s, [[falcia]]s'i [[Hirundo rustica|golondrinas]]. Sobre un relleu capritós que eleva el sòl a les més altes cimes i cingles per a després afonar-se en valls i trencar-se en barrancs, habiten, ademés, espècies com el [[Lynx pardinus|gato salvage]], el [[javalí]], la [[esquirol]], la [[Genetta genetta|gineta]], el [[liró]], el [[teixó]], la [[Musola nivalis|comadreja]], el [[Oryctolagus cuniculus|conejo]] i el [[rabosot]].

[[Aquila fasciata]], [[Accipiter nisus|gavilanes]], [[Falcó|falcons]], [[muçol]]s'i atres rapaços planegen per damunt d'estos terrenys, en els que també nien [[muçol]]s, [[òbila]]s, [[Corvus corone|cornejes]], [[Corvidae|cuervos]], [[Turdus merula|tordos]], [[pit-roig]]s, [[merla]]s, [[falcia]]s'i [[Hirundo rustica|oronelles]]. Sobre un relleu capritós que eleva el sòl a les més altes cimes i cingles per a després afonar-se en valls i trencar-se en barrancs, habiten, ademés, espècies com el [[Lynx pardinus|gato salvage]], el [[javalí]], la [[esquirol]], la [[Genetta genetta|gineta]], el [[lliró]], el [[teixó]], la [[Musola nivalis|comadreja]], el [[Oryctolagus cuniculus|conejo]] i el [[rabosot]].

[[Image:Esparver.jpg|thumb|80px|Gavilán volant]]

[[Image:Esparver.jpg|thumb|80px|Gavilán volant]]

== Flora ==

== Flora ==

Lapart]s'i plans, encatifats de mata de [[llentiscle]], romer i timó, es cobrixen de [[Pinus|pino]], [[carrasca]]s, [[Fraxinus|fresnos]], [[Olea europaea|olivos]], [[Prunus dulcis|almendros]], [[Ceratonia siliqua|algarrobos]], [[fruiters]] i [[hortalises]] en estes terres que a pesar d'endinsar-se en les muntanyes, inclús conserven el seu sabor mediterrani.

Lapart]s'i plans, encatifats de mata de [[llentiscle]], romer i timó, es cobrixen de [[Pinus|pino]], [[carrasques|carrasca]], [[Fraxinus|fresnos]], [[Olea europaea|olivos]], [[Prunus dulcis|armelers]], [[Ceratonia siliqua|garrofers]], [[fruiters]] i [[hortalises]] en estes terres que a pesar d'endinsar-se en les montanyes, inclús conserven el seu sabor mediterràneu.

== Marco geològic ==

== Marc geològic ==

La Serra d'Aitana és una serra d'una gran complexitat geològica on predominen de manera acaparadora materials [[calcari]]s'i en menor grau [[dolomític]]s. Estratigràficament, els materials que afloren a la serra es troben des del [[Cretaci]] fins al [[miocé]]. Cal destacar que en la seua cima es troba una base militar en les antenes d'EVA, i a uns 1.000 metres d'altura es troba el ''Safari Aitana''.

La Serra d'Aitana és una serra d'una gran complexitat geològica on predominen de manera acaparadora materials [[calcàrea|calcàrees]] i en menor grau [[dolomític]]s. Estratigràficament, els materials que ixen en la serra es troben des del [[Cretaci]] fins al [[miocé]]. Cal destacar que en la seua cima es troba una base militar en les antenes d'EVA, i a uns 1.000 metros d'altura es troba el ''Safari Aitana''.

== Sòl i vegetació ==

== Sol i vegetació ==

L'estructuració del [[Relleu terrestre|relieve]], i una variada [[litologia]] en la que predominen les [[calcària]]s en els ataluses i en els sectors més elevats,  mentres que les margues ho fan en els [[Talús (geologia)|taludes]] i fons de [[vall]], determinen:

L'estructuració del [[Relleu terrestre|relleu]], i una variada [[litologia]] en la que predominen les [[calcàrea|calcàrees]] en els ataluses i en els sectors més elevats,  mentres que les margues ho fan en els [[Talús (geologia)|taludes]] i fons de [[vall]], determinen:

*Un modelage [[kàrstic]] i processos en l'evolució dels ataluses en despreniments de grans blocs, lliscaments i fenòmens de [[clima fred]] (sobretot en el pasat) que han generat erosions estratificades i [[penyalars]].

*Un modelage [[kàrstic]] i processos en l'evolució dels ataluses en desprendiments de grans blocs, lliscaments i fenòmens de [[clima fred]] (sobretot en el passat) que han generat erosions estratificades i [[penyalars]].

Els dominis potencials de [[vegetació]] se cenyixen als pisos [[bioclimàtic]]s:

Els dominis potencials de [[vegetació]] se cenyixen als pisos [[bioclimàtic]]s:

== Clima ==

== Clima ==

El clima de la Serra d'Aitana és molt variable en totes les estacions de l'any. En [[hivern]] les mínimes temperatures poden arribar inclús als -7,5 [[ºC]] en nevades que poden superar els 30 [[cm]] de grosària i no deixar l'accés a la [[cima]]. Normalment les primeres nevades se solen efectuar a principis del mes de novembre, encara que a conseqüència del [[canvi climàtic]]{{cita requerida}} les nevades comencen a finals del mateix, no obstant, a finals del mes d'octubre de [[2008]] ya van caure les primeres nevades en la serra. La serra alberga precipitacions que oscilen entre els 400 [[mm]] i 900 [[mm]] a l'any.

El clima de la Serra d'Aitana és molt variable en totes les estacions de l'any. En [[hivern]] les mínimes temperatures poden arribar inclús als -7,5 [[ºC]] en nevades que poden superar els 30 [[cm]] de grossària i no deixar l'accés a la [[cima]]. Normalment les primeres nevades se solen efectuar a principis del mes de novembre, encara que a conseqüència del [[canvi climàtic]]{{cita requerida}} les nevades comencen a finals del mateix, no obstant, a finals del mes d'octubre de [[2008]] ya van caure les primeres nevades en la serra. La serra alberga precipitacions que oscilen entre els 400 [[mm]] i 900 [[mm]] a l'any.

== Característiques climàtiques ==

== Característiques climàtiques ==

[[Image:Vista de Benimantell (Alacant).jpg|thumb|190px|[[Benimantell]] en la Serra d'Aitana al fons]]

[[Image:Vista de Benimantell (Alacant).jpg|thumb|190px|[[Benimantell]] en la Serra d'Aitana al fons]]

El clima de la Serra d'Aitana està condicionat, en poques paraules, per l'altitut de la serra i la seua orientació predominant. El ritme anual de les temperatures és paregut en tota la serra, encara que els valors mijans presenten lògicament variacions importants: les mija anuals oscilen entre els 13,8 [[ºC]] de [[Alcoleja]] (739 [[Altitud|msnm]]) i els 15,6 [[ºC]] de [[Callosa de En Sarrià]] (247 msnm), en el vesant nort. A pesar d'això, resulta lògic suposar que les miges en les àrees superiors de la serra, per damunt dels 1.500 metres, han de superar els 11 ºC. El mes més càlid és juliol en [[Alcoleja]] i agost a Callosa (en temperatures miges de 24,5 i 23,1 [[ºC]], respectivament), mentres el més fred és desembre en la primera i giner en la segona (en 6,1 i 10,0 [[ºC]], respectivament).

El clima de la Serra d'Aitana està condicionat, en poques paraules, per l'altitut de la serra i la seua orientació predominant. El ritme anual de les temperatures és paregut en tota la serra, encara que els valors mijans presenten llògicament variacions importants: les mija anuals oscilen entre els 13,8 [[ºC]] de [[Alcoleja]] (739 [[Altitud|msnm]]) i els 15,6 [[ºC]] de [[Callosa de En Sarrià]] (247 msnm), en la part nort. A pesar d'això, resulta llògic supondre que les miges en les àrees superiors de la serra, per damunt dels 1.500 metros, han de superar els 11 ºC. El mes més càlit és juliol en [[Alcoleja]] i agost en Callosa (en temperatures miges de 24,5 i 23,1 [[ºC]], respectivament), mentres el més fret és decembre en la primera i giner en la segona (en 6,1 i 10,0 [[ºC]], respectivament).

Les gelades són freqüents durant els mesos hivernals, sobretot al gener, i comprenen un periodo temporal relativament ampli, sobretot a les zones més elevades de la serra. Les precipitacions tenen en la zona caràcter orogràfic: com una conjunció de les característiques estructurals (altura relativament elevada i orientació aproximada este) i del paper predominant dels vents humits del norest, es generen els temporals de tardor i hivern.

Les gelades són freqüents durant els mesos hivernals, sobretot en giner, i comprenen un periodo temporal relativament ampli, sobretot a les zones més elevades de la serra. Les precipitacions tenen en la zona caràcter orogràfic: com una conjunció de les característiques estructurals (altura relativament elevada i orientació aproximada este) i del paper predominant dels vents humits del nordest, es generen els temporals de primavera d'hivern i hivern.

Les precipitacions més elevades en l'entorn de la serra corresponen al sector de l'occident nort (Alcoleja, en una mitjana de 706 mm/any) per disminuir ràpidament a dirigir-nos cap a l'est ([[Benimantell]], 608 mm/any; [[Callosa de En Sarrià]], 474 [[mm]]/any) i a l'oest ([[Benifallim]]-El Carrascalet, 558 mm/any); pero és en el vesant meridional on es fa més patent l'efecte de barrera eixercitat per la serra: en l'observatori de [[Sella]] s'arrepleguen com una mitjana de 424 mm/any, mentres que a [[Relleu]] la precipitació descendix fins als 387 mm/any. Les nevades, finalment, solen visitar la serra quasi tots els hiverns, encara que la seua incidència és molt variable entre un any i un altre. En observatoris com [[Benifallim]] se superen els dos dies de neu a l'any de mija, valor que lògicament ha de ser més elevat en cotes més altes. En este cas, la incidència de les nevades no sols és més pronunciada, sino que la permanència de la capa de neu és també més prolongada.

Les precipitacions més elevades en l'entorn de la serra corresponen al sector de l'occident nort (Alcoleja, en una mijana de 706 mm/any) per disminuir ràpidament a dirigir-nos cap a l'est ([[Benimantell]], 608 mm/any; [[Callosa de En Sarrià]], 474 [[mm]]/any) i a l'oest ([[Benifallim]]-El Carrascalet, 558 mm/any); pero és en la part meridional a on es fa més patent l'efecte de barrera eixercitat per la serra: en l'observatori de [[Sella]] s'arrepleguen com una mijana de 424 mm/any, mentres que a [[Relleu]] la precipitació descendix fins als 387 mm/any. Les nevades, finalment, solen visitar la serra quasi tots els hiverns, encara que la seua incidència és molt variable entre un any i un atre. En observatoris com [[Benifallim]] se superen els dos dies de neu a l'any de mija, valor que llògicament ha de ser més elevat en cotes més altes. En este cas, la incidència de les nevades no sols és més pronunciada, sino que la permanència de la capa de neu és també més prolongada.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://age.ieg.csic.es/recur_didacticos/menu/paisa/menu/natu/menu/aitan/ini.Htm La Serra d'Aitana en l'Institut Nacional d'Economia i Geografia]

*[http://age.ieg.csic.es/recur_didacticos/menu/paisa/menu/natu/menu/aitan/ini.Htm La Serra d'Aitana en l'Institut Nacional d'Economia i Geografia]