Llínea 4: |
Llínea 4: |
| |pronunciació= | | |pronunciació= |
| |atresdenominacions= | | |atresdenominacions= |
− | |estats= [[Croàcia]], [[Voivodina]], [[Bòsnia-Herzegovina]] i [[Montnegre]] | + | |estats= [[Croàcia]], [[Voivodina]], [[Bòsnia i Herzegovina]] i [[Montnegre]] |
| |regió= [[Balcans]] | | |regió= [[Balcans]] |
| |parlants= 7 millons | | |parlants= 7 millons |
Llínea 14: |
Llínea 14: |
| Meridional<br /> | | Meridional<br /> |
| '''Croata'''<br /> | | '''Croata'''<br /> |
− | |nació=[[Croàcia]], [[Voivodina]], [[Itàlia]], [[Àustria]] i [[Bòsnia-Herzegovina]] | + | |nació=[[Croàcia]], [[Voivodina]], [[Itàlia]], [[Àustria]] i [[Bòsnia i Herzegovina]] |
| |fontcolor= | | |fontcolor= |
| |regulat= Institut de llengua i llingüística croata. | | |regulat= Institut de llengua i llingüística croata. |
Llínea 23: |
Llínea 23: |
| |mapa= | | |mapa= |
| }} | | }} |
− | El '''croata''' és una llengua eslava meridional que es parlada principalment per croates. Es oficial en els països de [[Croàcia|Croacia]] i [[Bòsnia-Herzegovina]]. Fins a l'any [[1991]] se considerà que el croata formava, junt en el [[Idioma serbi|serbi]] i el [[Idioma bosni|bosni]], una de les varietats del [[Idioma serbocroata]]. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gastà des de [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per servis, croates, bosnis i montenegrins. | + | El '''croata''' és una llengua eslava meridional que es parlada principalment per croates. Es oficial en els països de [[Croàcia|Croacia]] i [[Bòsnia i Herzegovina]]. Fins a l'any [[1991]] se considerà que el croata formava, junt en el [[Idioma serbi|serbi]] i el [[Idioma bosni|bosni]], una de les varietats del [[Idioma serbocroata]]. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gastà des de [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per servis, croates, bosnis i montenegrins. |
| | | |
| En la separació de [[Yugoslàvia]] i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. | | En la separació de [[Yugoslàvia]] i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. |