4531
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: + + + + + + + +
sense resum d'edició
La ciutat es desenrolla en un ritme ràpit i té un nivell de vida dels més alts en el món. Ademés, és la sèu de l'[[Universitat de Chipre]] i d'atres tres universitats privades.
La ciutat es desenrolla en un ritme ràpit i té un nivell de vida dels més alts en el món. Ademés, és la sèu de l'[[Universitat de Chipre]] i d'atres tres universitats privades.
== Història ==
Nicòsia fon fundada pels [[aqueos]], provinents de la regió de la península de [[Peloponeso]], nomenada [[Acaya]] (en [[grec clàssic]] Ἀχαΐα, ''*Achaïa''; [[grec modern]] Αχαΐα), despuix de la [[Guerra de Troya]].
Coneguda com ''Ledra'' o ''Ledrae'' en temps antics, la ciutat fon la sèu dels reis de la [[Casa de Lusignan]] des de [[1192]]. Passà a formar part de la [[República de Venècia]] en [[1489]] i va caure en mans dels turcs en [[1571]].
Nicòsia va sofrir un periodo d'extrema violència abans d'independisar-se, i des de l'invasió turca en [[1974]], part de la zona nort de la ciutat ha estat dins dels llímits d'una zona vigilada per la [[ONU]] en la nomenada [[Llínea Verda (Chipre)|Llínea Verda]] o "llínea *Atila".<br />
Pese a les devastacions provocades pels invasores turcs, {{cr}} Nicòsia, com les atres principals ciutats de [[Chipre]], conserva restants arqueològics grecs ya des del nomenat periodo "arcaic". A estos se sumen l'interessant arquitectura [[arquitectura gòtica|gòtica]] edificada pels erròneament denominats "francs" o "llatins" a partir de les creuades i fins a l'ocupació turca. Entre estes edificacions es destaca la [[catedral]] de Nicòsia d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]].
== Referències ==
== Referències ==