Llínea 3: |
Llínea 3: |
| Es molt popular en la zona nort de la [[província d'Alacant]] i en el sur de la [[província de Valéncia]], estant molt lligat el seu consum a las festes de [[Moros i Cristians]]. | | Es molt popular en la zona nort de la [[província d'Alacant]] i en el sur de la [[província de Valéncia]], estant molt lligat el seu consum a las festes de [[Moros i Cristians]]. |
| | | |
− | N' hi ha una beguda pareguda, nomenada [[licor de café]] o ''Licor Café'', que s'elabora habitualment en Múrcia, sobre tot en els pobles. També es típica de la [[Gastronomia de Galícia]]. La diferencia entre les dos es que la segona es un licor dolç per a pendre en el postre. | + | N' hi ha una beguda pareguda, nomenada [[licor de café]] o ''Licor Café'', que s'elabora habitualment en Múrcia, sobre tot en els pobles. També es típica de la [[Gastronomia de Galícia]]. La diferencia entre les dos es que la segona es un licor dolç per a prendre en el postre. |
| | | |
| == Orige del "café" (café licor) == | | == Orige del "café" (café licor) == |
− | L'orige d'esta beguda, encara que un poc difús, s'atribuïx a l'época de la revolució industrial de la zona d'Alcoy. Els treballadors d'aquella época solien prendre el café que portaven en els seus termos en unes gotes d'aiguardent. Este café, ya fret després el pas de les hores, s'escomençà a fer popular, apareguent els primers fabricants que envasaven este tipo de beguda ya preparada. | + | L'orige d'esta beguda, encara que un poc difús, s'atribuïx a l'época de la revolució industrial de la zona d'Alcoy. Els treballadors d'aquella época solien prendre el café que portaven en els seus termos en unes gotes d'aiguardent. Este café, ya fret després el pas de les hores, s'escomençà a fer popular, apareixent els primers fabricants que envasaven este tipo de beguda ya preparada. |
| | | |
| Una de les versions de la seua creació conta que, el creador de la marca "Sancho", (Jose Sancho Uris) descobrí, en les parets del Palau Comtal de Cocentaina, les instruccions per a la seua elaboració. | | Una de les versions de la seua creació conta que, el creador de la marca "Sancho", (Jose Sancho Uris) descobrí, en les parets del Palau Comtal de Cocentaina, les instruccions per a la seua elaboració. |
Llínea 12: |
Llínea 12: |
| ==Elaboració== | | ==Elaboració== |
| | | |
− | El café licor es una beguda esperitosa obtinguda per maceració de café aràbica de torrat natural en alcohol neutre d'orige agrícola, en una graduació alcohòlica compresa entre 15 i 25 % vol. i d'una coloració fosca. El periodo mínim de maceració del café en el alcohol es de deu dies. | + | El café licor es una beguda esperitosa obtinguda per maceració de café aràbiga de torrat natural en alcohol neutre d'orige agrícola, en una graduació alcohòlica compresa entre 15 i 25 % vol. i d'una coloració fosca. El periodo mínim de maceració del café en el alcohol es de deu dies. |
| | | |
| Algunes de les marques comercials de café licor son ''"Cerol"'' i ''"Sancho"''(que te un burret en l'etiqueta i d'ahí el nom de ''burret'' que a voltes se li dona a la beguda o ad algú dels seus combinats). Atres marques conegudes son ''"Truquet"'', ''Vint-i-Set'', ''Olcina'' i ''"Un colpet” de Pastor, encara que en una difusió inferior a les anteriors, en Alcoy el ''Pastor'' es igual o mes coneguda que el ''Cerol'' i en Cocentaina el ''"Sancho"''. Pero el nom pel que se coneix ad este licor fora d'estes comarques es "Burret". També es habitual trobar-se un café ''de feta'', es dir, fet de forma artesana i casolana, lo que seria illegal si s'utilisara com a negoci lucratiu, donat que, encara que esta recepta està a l'alcanç de tots, es necessari garantisar l'inspecció i el control sanitari per a la seua comercialisació. | | Algunes de les marques comercials de café licor son ''"Cerol"'' i ''"Sancho"''(que te un burret en l'etiqueta i d'ahí el nom de ''burret'' que a voltes se li dona a la beguda o ad algú dels seus combinats). Atres marques conegudes son ''"Truquet"'', ''Vint-i-Set'', ''Olcina'' i ''"Un colpet” de Pastor, encara que en una difusió inferior a les anteriors, en Alcoy el ''Pastor'' es igual o mes coneguda que el ''Cerol'' i en Cocentaina el ''"Sancho"''. Pero el nom pel que se coneix ad este licor fora d'estes comarques es "Burret". També es habitual trobar-se un café ''de feta'', es dir, fet de forma artesana i casolana, lo que seria illegal si s'utilisara com a negoci lucratiu, donat que, encara que esta recepta està a l'alcanç de tots, es necessari garantisar l'inspecció i el control sanitari per a la seua comercialisació. |