Canvis

'''Vicent Miquel i Carceller''' ([[Valéncia]] [[1890]] - [[Paterna]] [[1940]]), periodista, escritor i editor. Havia començat la seua trayectòria periodística com a colaborador de revistes satíriques i a partir de [[1911]], l'empresarial, fent-se càrrec de la segona época del semanari humorístic-polític i anticlerical "[[La Traca]]", que a partir de [[1930]] i fins a la seua desaparició en [[1938]] tindrà una enorme difusió i èxit en tota [[Espanya]] fins a conseguir el mig milló d'eixemplars de tirada.

'''Vicent Miquel i Carceller''' ([[Valéncia]] [[1890]] - † [[Paterna]] [[1940]]), periodista, escritor i editor. Havia començat la seua trayectòria periodística com a colaborador de revistes satíriques i a partir de [[1911]], l'empresarial, fent-se càrrec de la segona época del semanari humorístic-polític i anticlerical "[[La Traca]]", que a partir de l'any [[1930]] i fins a la seua desaparició en l'any [[1938]] tindrà una enorme difusió i èxit en tota [[Espanya]] fins a conseguir el mig milló d'eixemplars de tirada.

Fon també fundador i propietari del semanari taurí fundat en [[1922]] "[[El Clarín]]", fon també fundador i propietari del semanari ilustrat "[[El cuento del dumenche]]" ([[1914]]-[[1921]]), que va oferir fins a 366 fascículs, "El Faller" (1921-[[1936]]), "El nostre teatre" (1921-1922 i [[1930]]-[[1932]]), "L'Ombra" ([[1924]]-[[1926]]) i "La Chala" ([[1926]]-[[1938]]), publicacions en les quals s'usava l'[[idioma valencià]], i que també publicarà les revistes eròtiques "Besa'm" i "La floreta", convertint-se en un dels principals editors de semanaris valencians del primer terç del [[sigle XX]], havent-se fet millonari, va ser propietari del Teatre Serrano i del Cine Metropol de la capital valenciana.

Fon també fundador i propietari del semanari taurí fundat en [[1922]] "[[El Clarín]]", fon també fundador i propietari del semanari ilustrat "[[El cuento del dumenche]]" ([[1914]]-[[1921]]), que va oferir fins a 366 fascículs, "El Faller" (1921-[[1936]]), "El nostre teatre" (1921-1922 i [[1930]]-[[1932]]), "L'Ombra" ([[1924]]-[[1926]]) i "La Chala" ([[1926]]-[[1938]]), publicacions en les quals s'usava l'[[idioma valencià]], i que també publicarà les revistes eròtiques "Besa'm" i "La floreta", convertint-se en un dels principals editors de semanaris valencians del primer terç del [[sigle XX]], havent-se fet millonari, va ser propietari del Teatre Serrano i del Cine Metropol de la capital valenciana.

Ya en [[1912]] va ser empresonat per publicar una caricatura d'[[Alfons XIII]], la "Dictadura primoriverista" li havia suspés "La traca", que es va alinear a favor del Front Popular i els estatuts d'autonomia de Valéncia i Catalunya, va ser detingut al finalisar la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]], al costat del dibuixant Carlos Gómez Carrera (Bluff), qui havia publicat vinyetes antifascistes i caricaturisat a [[Franco]].  

Ya en l'any [[1912]] va ser empresonat per publicar una caricatura d'[[Alfons XIII]], la "Dictadura primoriverista" li havia suspés "La traca", que es va alinear a favor del Front Popular i els estatuts d'autonomia de Valéncia i Catalunya, va ser detingut al finalisar la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]], al costat del dibuixant Carlos Gómez Carrera (Bluff), qui havia publicat vinyetes antifascistes i caricaturisat a [[Franco]].  

Torturats per les autoritats franquistes i eixecutats el [[28 de juny]] de [[1940]], en el camp de tir de Paterna, no arribaren a delatar a Enrique Pertegás Pérez ([[1894]]-[[1961]]) el dibuixant que signava baix els seudònims "Marques de Sade" o "Tramús", i que va formar part de la primera generació d'autors del còmic valencià.

Torturats per les autoritats franquistes i eixecutats el [[28 de juny]] de [[1940]], en el camp de tir de Paterna, no arribaren a delatar a Enrique Pertegás Pérez ([[1894]]-[[1961]]) el dibuixant que signava baix els seudònims "Marques de Sade" o "Tramús", i que va formar part de la primera generació d'autors del còmic valencià.