Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
83 bytes afegits ,  12:58 26 oct 2022
Llínea 5: Llínea 5:     
== Història ==
 
== Història ==
El seu territori fon cedit a [[França]] pels notables de la tribu [[isses|issa]]. La ciutat de Jibuti fon fundada pel català [[Eloi Pino]] el [[1888]] i inaugurada pel governador Lagarde el dia [[6 de març]] de [[1888]]. En l'any [[1896]] va substituir a [[Obock]] com a capital dels [[Establiments Francesos de la Costa dels Somalis]]. En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]]. Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terçis de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadi de la ciutat. Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va romandre com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]].
+
El seu territori fon cedit a [[França]] pels notables de la tribu [[isses|issa]]. Esta ciutat portuaria fon fundada en [[1888]] per colons [[França|francesos]].<ref> Britannica,
 +
[https://www.britannica.com/place/Djibouti-capital Djibouti], britannica.com, USA, accedit el 26 d'octubre de 2022</ref> En [[1891]], només tres anys despuix de la seua creació, sustituí com a capital del país a la ciutat de [[Tadjoura]]. En l'any [[1897]] s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en [[1917]] (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de [[Zeila]] i [[Tadjoura]]. Despuix de la [[II Guerra Mundial]] la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terçis de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadi de la ciutat. Quan es creà el [[Territori Francés dels Àfars i els Isses]] va romandre com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any [[1998]] en la guerra entre [[Etiopia]] i [[Eritrea]], la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any [[2001]]. La ciutat patí greus inundacions en abril del [[2004]].
    
== Referències ==
 
== Referències ==

Menú de navegació