Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 89:
Llínea 89: − +
→Edat Contemporànea
=== Edat Contemporànea ===
=== Edat Contemporànea ===
A lo llarc del sigle XVIII la [[ciutat]] va ser recuperant-se, com demostra el fet de que en l'any [[1787]] es contaren ya 12.655 habitants en el terme, lo que ademés va promoure noves obres i reformes urbanes en la ciutat. No obstant, els terremots de [[1748]] varen causar grans desperfectes, fins al punt de que [[Iglésia de Santa Tecla|l'iglésia de Santa Tecla]] es va derrocar completament i el [[Castell de Xàtiva|castell]] va quedar pràcticament abandonat. L'economia, ademés, va començar a deteriorar-se ya a finals del sigle XVIII, en quedar fòra del nou [[Camí Real de Madrit a Valéncia]], que passava a uns 4 km de la ciutat (aproximadament el traçat actual de la A-35 i l'A-7) que es va començar a construir en [[1776]]. En l'any [[1811]] les [[Corts de Cadis]] varen restituir el nom anterior de la [[ciutat]], Xàtiva, gràcies, entre atres motius, a la perseverança de [[Joaquín Lorenzo Villanueva]]. En l'àmbit econòmic, la [[ciutat]] va sofrir un important revés en desaparéixer entre els anys [[1810]] i [[1830]] la seua indústria textil del [[lli]] i la [[seda]] casi per complet, lo que va deixar sense treball a unes 1300 persones. Este fet no va impedir que entre [[1822]] i [[1823]] fora [[capital]] de la [[província de Xàtiva]], encara que este ensaig del [[Trieni Lliberal]] no va ser corroborat en la divisió definitiva de l'any [[1833]],15 en que es va incloure a la ciutat en la [[província de Valéncia]]. Xàtiva va recuperar gran part de la seua importància com a nuc de comunicacions en [[1858]] en obrir-se la llínea entre [[Valéncia]] i [[La Carrasca]], que continuava cap a [[Madrit]]. El [[20 de decembre]] de [[1854]] ya s'havia inaugurat la nova [[Estació de Xàtiva|Estació ferroviària]]. Pero este fet no va contribuir al desestancament demogràfic, que s'havia creixcut per la desamortisació, que va buidar molts convents, i l'abolició dels [[senyorius]], que va comportar l'èxodo de mig centenar de famílies nobles. De fet, la població va seguir decreixent fins a l'any [[1910]], quan va començar a aumentar el número d'habitants per l'immigració. No obstant, el creiximent es va estancar una atra volta entre [[1940]] i [[1960]], década en que la població va començar a aumentar llenta pero invariablement, principalment per l'èxodo rural i l'especialisació de Xàtiva com a ciutat de servicis.
A lo llarc del sigle XVIII la [[ciutat]] va ser recuperant-se, com demostra el fet de que en l'any [[1787]] es contaren ya 12.655 habitants en el terme, lo que ademés va promoure noves obres i reformes urbanes en la ciutat. No obstant, els terremots de [[1748]] varen causar grans desperfectes, fins al punt de que [[Iglésia de Santa Tecla|l'iglésia de Santa Tecla]] es va derrocar completament i el [[Castell de Xàtiva|castell]] va quedar pràcticament abandonat. L'economia, ademés, va començar a deteriorar-se ya a finals del sigle XVIII, en quedar fòra del nou [[Camí Real de Madrit a Valéncia]], que passava a uns 4 km de la ciutat (aproximadament el traçat actual de la A-35 i l'A-7) que es va començar a construir en [[1776]]. En l'any [[1811]] les [[Corts de Cadis]] varen restituir el nom anterior de la [[ciutat]], Xàtiva, gràcies, entre atres motius, a la perseverança de [[Joaquín Lorenzo Villanueva]]. En l'àmbit econòmic, la [[ciutat]] va sofrir un important revés en desaparéixer entre els anys [[1810]] i [[1830]] la seua indústria textil del [[lli]] i la [[seda]] casi per complet, lo que va deixar sense treball a unes 1300 persones. Este fet no va impedir que entre [[1822]] i [[1823]] fora [[capital]] de la [[província de Xàtiva]], encara que este ensaig del [[Trieni Lliberal]] no va ser corroborat en la divisió definitiva de l'any [[1833]], en que es va incloure a la ciutat en la [[província de Valéncia]]. Xàtiva va recuperar gran part de la seua importància com a nuc de comunicacions en [[1858]] en obrir-se la llínea entre [[Valéncia]] i [[La Carrasca]], que continuava cap a [[Madrit]]. El [[20 de decembre]] de [[1854]] ya s'havia inaugurat la nova [[Estació de Xàtiva|Estació ferroviària]]. Pero este fet no va contribuir al desestancament demogràfic, que s'havia creixcut per la desamortisació, que va buidar molts convents, i l'abolició dels [[senyorius]], que va comportar l'èxodo de mig centenar de famílies nobles. De fet, la població va seguir decreixent fins a l'any [[1910]], quan va començar a aumentar el número d'habitants per l'immigració. No obstant, el creiximent es va estancar una atra volta entre [[1940]] i [[1960]], década en que la població va començar a aumentar llenta pero invariablement, principalment per l'èxodo rural i l'especialisació de Xàtiva com a ciutat de servicis.
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la localitat es va mantindre fidel a la [[Segona República]] fins al final de la lluita, en la presència d'algunes indústries de guerra. El [[12 de febrer]] de [[1939]] va sofrir una incursió de bombarders italians de [[Aviació Llegionària|l'Aviació Llegionària]], que varen [[Bombardeig de Xàtiva|atacar principalment l'Estació de trens i les seues afores.]] El [[Bombardeig de Xàtiva|bombardeig]] va deixar 129 morts i més de 200 ferits, molts d'ells dònes i chiquets que abarrotaven els molls de l'estació per a rebre l'arribada d'un comboi militar que en eixe moment efectuava la seua entrada.
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la localitat es va mantindre fidel a la [[Segona República]] fins al final de la lluita, en la presència d'algunes indústries de guerra. El [[12 de febrer]] de [[1939]] va sofrir una incursió de bombarders italians de [[Aviació Llegionària|l'Aviació Llegionària]], que varen [[Bombardeig de Xàtiva|atacar principalment l'Estació de trens i les seues afores.]] El [[Bombardeig de Xàtiva|bombardeig]] va deixar 129 morts i més de 200 ferits, molts d'ells dònes i chiquets que abarrotaven els molls de l'estació per a rebre l'arribada d'un comboi militar que en eixe moment efectuava la seua entrada.