Canvis

Cap a [[1493]], el senyor [[Joan II de Portugal]] es va proclamar junt en el restant de títuls reals com a Senyor de Guinea i el primer Senyor de Corisco.

Cap a [[1493]], el senyor [[Joan II de Portugal]] es va proclamar junt en el restant de títuls reals com a Senyor de Guinea i el primer Senyor de Corisco.

Els portuguesos varen colonisar les illes de Bioko, Annobón i [[Corisco]] en [[1494]], que els  convertiren en llocs per al tràfic d'esclaus.

Els portuguesos varen colonisar les illes de Bioko, Annobón i [[Corisco]] en l'any [[1494]], que els  convertiren en llocs per al tràfic d'esclaus.

En [[1641]] l'holandesa Companyia de les Índies s'establí sense el consentiment portugués en l'illa de Bioko, centralisant des d'allí temporalment el comerç d'esclaus del golf de Guinea, si be els portuguesos varen tornar a fer acte de presència en l'illa en [[1648]], substituint la Companyia holandesa per una pròpia Companyia de Corisco dedicada al mateix comerç, construint una de les primeres edificacions europees en l'illa, el fort de Punta Joko.

En l'any [[1641]] l'holandesa Companyia de les Índies s'establí sense el consentiment portugués en l'illa de Bioko, centralisant des d'allí temporalment el comerç d'esclaus del golf de Guinea, si be els portuguesos varen tornar a fer acte de presència en l'illa en [[1648]], substituint la Companyia holandesa per una pròpia Companyia de Corisco dedicada al mateix comerç, construint una de les primeres edificacions europees en l'illa, el fort de Punta Joko.

Portugal vengué mà d'obra esclava des de Corisco en contractes especials a [[França]], a qui va contractar fins a 49.000 guineans esclaus, a [[Espanya]] i a [[Anglaterra]] en [[1713]] i [[1753]], sent els principals colaboradors en este comerç els [[bengas]], que tenien bones relacions en les autoritats colonials europees (els que a la vegada no intervenien en la política interna del país, lo qual sense dubte ajudava), i que també posseïen un sistema econòmic esclaviste propi, sent generalment els seus servidors particulars guineans i nvikos.

Portugal vengué mà d'obra esclava des de Corisco en contractes especials a [[França]], a qui va contractar fins a 49.000 guineans esclaus, a [[Espanya]] i a [[Anglaterra]] en [[1713]] i [[1753]], sent els principals colaboradors en este comerç els [[bengas]], que tenien bones relacions en les autoritats colonials europees (els que a la vegada no intervenien en la política interna del país, lo qual sense dubte ajudava), i que també posseïen un sistema econòmic esclaviste propi, sent generalment els seus servidors particulars guineans i nvikos.

Les illes varen permaneixer en mans [[Portugal|portugueses]] fins a març de [[1778]], despuix del [[tractat de Sant Ildefons (1777)]] i [[tractat d'El Pardo|el Pardo]] (1778), pels que se cedien a Espanya les illes, junt en drets de lliure comerç en un sector de la costa del [[golf de Guinea]] entre els rius [[riu Níger|Níger]] i [[Ogooué]], a canvi de la disputada [[Colònia del Sacramento]] (en [[Uruguai]]). A partir d'eixe moment, Guinea Equatorial fon part del [[virregnat del Riu de la Plata]] (fundat en [[1776]]) fins al seu desmembrament definitiu en la [[Revolució de maig de 1810]]).

Les illes varen permaneixer en mans [[Portugal|portugueses]] fins a març de l'any [[1778]], despuix del [[tractat de Sant Ildefons (1777)]] i [[tractat d'El Pardo|el Pardo]] (1778), pels que se cedien a Espanya les illes, junt en drets de lliure comerç en un sector de la costa del [[golf de Guinea]] entre els rius [[riu Níger|Níger]] i [[Ogooué]], a canvi de la disputada [[Colònia del Sacramento]] (en [[Uruguai]]). A partir d'eixe moment, Guinea Equatorial fon part del [[virregnat del Riu de la Plata]] (fundat en [[1776]]) fins al seu desmembrament definitiu en la [[Revolució de maig de 1810]]).

=== Domini hispà-britànic ===

=== Domini hispà-britànic ===

El [[17 d'abril]] de [[1778]], el comte d'Arjelejo va eixir de [[Montevideo]] rumbo a [[Bioko]], per a prendre possessió dels territoris del golf de Guinea en nom d'Espanya, pero va morir quatre mesos més tart. El segon governador serà [[Fernando Primo de Rivera]], qui ho fon circumstancialment del [[14 de novembre]] de [[1778]] al [[30 d'octubre]] de [[1780]], moment en que la missió espanyola decidix tornar, desentenent-se d'actuar en el territori i abandonant l'establiment de Concepció, primer i provisional centre administratiu.

El [[17 d'abril]] de [[1778]], el comte d'Arjelejo va eixir de [[Montevideo]] rumbo a [[Bioko]], per a prendre possessió dels territoris del golf de Guinea en nom d'Espanya, pero va morir quatre mesos més tart. El segon governador serà [[Fernando Primo de Rivera]], qui ho fon circumstancialment del [[14 de novembre]] de [[1778]] al [[30 d'octubre]] de [[1780]], moment en que la missió espanyola decidix tornar, desentenent-se d'actuar en el territori i abandonant l'establiment de Concepció, primer i provisional centre administratiu.

Els [[Gran Bretanya|britànics]] ocuparen l'illa de Bioko entre [[1826]] i [[1832]] per a lluitar contra el [[esclavitut|tràfic d'esclaus]]. S'establix en Fernando Poo, baix control anglés, la Comissió de Repressió de La Tracta per a la captura de barcos negrers i persecució de traficants. En [[1827]] és fundat l'establiment de Port Clarence, posteriorment Santa Isabel i hui [[Malabo]]. En [[1836]] el navegant espanyol José de Moros, visita l'illa d' [[Annobón]], governada per Pedro Pomba. Els [[Gran Bretanya|britànics]] despuix de la seua eixida de [[Bioko]] tornen en [[1840]], atacant i cremant vàries dependències i factories espanyoles en l'illa i en l'illa de [[Corisco]]. En [[1841]] a pesar de tot Anglaterra seguia encabotada en conseguir [[Fernando Poo]] proponent la compra de l'illa a Espanya. El Congrés Espanyol i l'opinió pública varen conseguir parar este proyecte. Per a refermar els drets d'Espanya, s'envià l'expedició de [[Juan José Lerena i Barry]], que en març de [[1843]] va hissar el pavelló espanyol en Santa Isabel (actual [[Malabo]]), rebent la sumissió de diversos caps locals, com Bonkoro I (rei dels bengas de l'illa de [[Corisco]]).

Els [[Gran Bretanya|britànics]] ocuparen l'illa de Bioko entre els anys [[1826]] i [[1832]] per a lluitar contra el [[esclavitut|tràfic d'esclaus]]. S'establix en Fernando Poo, baix control anglés, la Comissió de Repressió de La Tracta per a la captura de barcos negrers i persecució de traficants. En [[1827]] és fundat l'establiment de Port Clarence, posteriorment Santa Isabel i hui [[Malabo]]. En [[1836]] el navegant espanyol José de Moros, visita l'illa d' [[Annobón]], governada per Pedro Pomba. Els [[Gran Bretanya|britànics]] despuix de la seua eixida de [[Bioko]] tornen en [[1840]], atacant i cremant vàries dependències i factories espanyoles en l'illa i en l'illa de [[Corisco]]. En [[1841]] a pesar de tot Anglaterra seguia encabotada en conseguir [[Fernando Poo]] proponent la compra de l'illa a Espanya. El Congrés Espanyol i l'opinió pública varen conseguir parar este proyecte. Per a refermar els drets d'Espanya, s'envià l'expedició de [[Juan José Lerena i Barry]], que en març de [[1843]] va hissar el pavelló espanyol en Santa Isabel (actual [[Malabo]]), rebent la sumissió de diversos caps locals, com Bonkoro I (rei dels bengas de l'illa de [[Corisco]]).

=== Domini espanyol ===

=== Domini espanyol ===

En giner de [[1969]], el líder de l'oposició a Macías, [[Bonifacio Ondó Edu]], que estava somés a arrest domiciliari, fon assessinat. Aumentà l'inestabilitat en el país.

En giner de [[1969]], el líder de l'oposició a Macías, [[Bonifacio Ondó Edu]], que estava somés a arrest domiciliari, fon assessinat. Aumentà l'inestabilitat en el país.

En març de [[1969]], Macías va anunciar que havia dominat un intent de colp d'estat encapçalat per l'opositor [[Anastasio Ndongo]] (les versions varien: encara que alguns autors asseguren que mai havia  existit, atres afirmen que la tentativa és produí). El president guineà va aprofitar este pretext per a acabar en tota l'oposició i instaurar una dictadura. Els seguidors de [[Anastasio Ndongo]] foren arrestats o assessinats. El fallit colp o fals colp generà una onada d'indignació popular antiespanyola (estimulada pel govern), per lo qual la comunitat espanyola es sentí amenaçada.

En març de l'any [[1969]], Macías va anunciar que havia dominat un intent de colp d'estat encapçalat per l'opositor [[Anastasio Ndongo]] (les versions varien: encara que alguns autors asseguren que mai havia  existit, atres afirmen que la tentativa és produí). El president guineà va aprofitar este pretext per a acabar en tota l'oposició i instaurar una dictadura. Els seguidors de [[Anastasio Ndongo]] foren arrestats o assessinats. El fallit colp o fals colp generà una onada d'indignació popular antiespanyola (estimulada pel govern), per lo qual la comunitat espanyola es sentí amenaçada.

El [[28 de març]] de [[1969]] es reembarcaren les tropes espanyoles estacionades en [[Riu Muni]]. Ocorrerà el mateix el [[5 d'abril]] abandonant l'illa de [[Fernando Poo]]. La presència espanyola en [[Guinea Equatorial]] havia acabat.

El [[28 de març]] de [[1969]] es reembarcaren les tropes espanyoles estacionades en [[Riu Muni]]. Ocorrerà el mateix el [[5 d'abril]] abandonant l'illa de [[Fernando Poo]]. La presència espanyola en [[Guinea Equatorial]] havia acabat.

El règim de Macías es va caracterisar per l'abandó de totes les funcions governamentals a excepció de la seguritat interna. A causa del furt, l'ignorància i la negligència, l'infraestructura del país -elèctrica, de suministrament d'aigua, carreteres, transports i salut- caigueren en la ruïna. La religió catòlica fon reprimida i el sistema educatiu tancat. Els bracers nigerians baix contracte que duyen a terme el gros del treball en les plantacions de cacau de Bioko varen ser deportats en massa a principis de 1976. L'economia equatoguineana s'afonà i els ciutadans més qualificats i els estrangers varen deixar el país.

El règim de Macías es va caracterisar per l'abandó de totes les funcions governamentals a excepció de la seguritat interna. A causa del furt, l'ignorància i la negligència, l'infraestructura del país -elèctrica, de suministrament d'aigua, carreteres, transports i salut- caigueren en la ruïna. La religió catòlica fon reprimida i el sistema educatiu tancat. Els bracers nigerians baix contracte que duyen a terme el gros del treball en les plantacions de cacau de Bioko varen ser deportats en massa a principis de 1976. L'economia equatoguineana s'afonà i els ciutadans més qualificats i els estrangers varen deixar el país.

Les escoles foren tancades en 1975 i el cult catòlic prohibit en juny de 1978. Nguema va posar en pràctica una campanya d'africanisació toponímica, imitant superficialment el moviment sociocultural de la [[negritut]], reemplaçant els noms colonials en noms natius: la capital Santa Isabel es va convertir a Malabo, l'illa de Fernando Poo fon rebatejada com Masie Nguema Biyogo en memòria del propi dictador, i Annobón es convertí en Pagalu. Com a part del mateix procés s'ordenà a tota la població que canviara els seus noms europeus per noms africans. El propi nom del dictador va patir diverses transformacions, de manera que al final del seu govern, se li coneixia com Masie Nguema Biyogo Ñegue Ndong.

Les escoles foren tancades en l'any 1975 i el cult catòlic prohibit en juny de 1978. Nguema va posar en pràctica una campanya d'africanisació toponímica, imitant superficialment el moviment sociocultural de la [[negritut]], reemplaçant els noms colonials en noms natius: la capital Santa Isabel es va convertir a Malabo, l'illa de Fernando Poo fon rebatejada com Masie Nguema Biyogo en memòria del propi dictador, i Annobón es convertí en Pagalu. Com a part del mateix procés s'ordenà a tota la població que canviara els seus noms europeus per noms africans. El propi nom del dictador va patir diverses transformacions, de manera que al final del seu govern, se li coneixia com Masie Nguema Biyogo Ñegue Ndong.

==== La dictadura de Teodoro Obiang ====

==== La dictadura de Teodoro Obiang ====

Els eleccions de 1996 havien segut fortament qüestionades internacionalment. Per a contrarrestar les critiques, Obiang  nomenà un nou govern en que figures de l'oposició ocupaven alguns càrrecs menors. En 1998 es du a terme un juí sense cap garantia processal contra 117 membres de l'ètnia [[bubi]] (els Nguema pertanyen a la [[fang]], majoritària en el país) pròxims al grup opositor [[MAIB]] (Movimento por la Autodeterminación de la isla de Bioko), implicats presuntament en un intent de magnicidi. El simulacre de juí va acabar en quinze condenes a mort. Les llegislatives de [[març]] [[1999]] veren un nou triumfo indiscutible del partit del president, el [[Partido Democrático de Guinea Equatorial|PDGE]] (que passà de 68 a 75 bancs en una càmara de 80). Els principals partits de l'oposició, la [[Convergencia para la Democracia Social]] (CPDS) i la [[Unión Popular]] (UP) obtingueren quatre i un bancs respectivament; abdós partits rebujaren prendre possessió d'ells. Les eleccions locals de maig dev l'any [[2000]] varen supondre un atre triumfo irresistible del PDGE, que va controlar aixina tots els municipis importants. Els principals partits de l'oposició qualificaren els eleccions com manegades i les boicotejaren.

Els eleccions de 1996 havien segut fortament qüestionades internacionalment. Per a contrarrestar les critiques, Obiang  nomenà un nou govern en que figures de l'oposició ocupaven alguns càrrecs menors. En 1998 es du a terme un juí sense cap garantia processal contra 117 membres de l'ètnia [[bubi]] (els Nguema pertanyen a la [[fang]], majoritària en el país) pròxims al grup opositor [[MAIB]] (Movimento por la Autodeterminación de la isla de Bioko), implicats presuntament en un intent de magnicidi. El simulacre de juí va acabar en quinze condenes a mort. Les llegislatives de [[març]] [[1999]] veren un nou triumfo indiscutible del partit del president, el [[Partido Democrático de Guinea Equatorial|PDGE]] (que passà de 68 a 75 bancs en una càmara de 80). Els principals partits de l'oposició, la [[Convergencia para la Democracia Social]] (CPDS) i la [[Unión Popular]] (UP) obtingueren quatre i un bancs respectivament; abdós partits rebujaren prendre possessió d'ells. Les eleccions locals de maig dev l'any [[2000]] varen supondre un atre triumfo irresistible del PDGE, que va controlar aixina tots els municipis importants. Els principals partits de l'oposició qualificaren els eleccions com manegades i les boicotejaren.

En les presidencials de decembre del 2002 i davant de les denuncies de frau de l'oposició, Obiang fon reelegit, revalidant el seu mandat atres set anys (fins al 2009).

En les presidencials de decembre del 2002 i davant de les denuncies de frau de l'oposició, Obiang fon reelegit, revalidant el seu mandat atres set anys (fins a l'any 2009).

En l'any [[2003]], es formà un [[Govern de Guinea Equatorial en l'Exili]], dirigit per [[Severo Moto Nsá|Severo Moto]]. Aparentment, varen contractar a una empresa en seu en els [[Illes del Canal]] per a derrocar el govern d'Obiang. En març del 2004, 64 presuntes mercenaris foren detinguts en l'aeroport de [[Harare]] ([[Zimbabue]]) despuix de que ocultaren senyes sobre la càrrega i la tripulació. En [[2004]], el fill de [[Margaret Thatcher]], Mark Thatcher, fon arrestat en [[Suràfrica]] baix el càrrec de colaborar en el colp d'estat.

En l'any [[2003]], es formà un [[Govern de Guinea Equatorial en l'Exili]], dirigit per [[Severo Moto Nsá|Severo Moto]]. Aparentment, varen contractar a una empresa en seu en els [[Illes del Canal]] per a derrocar el govern d'Obiang. En març del 2004, 64 presuntes mercenaris foren detinguts en l'aeroport de [[Harare]] ([[Zimbabue]]) despuix de que ocultaren senyes sobre la càrrega i la tripulació. En [[2004]], el fill de [[Margaret Thatcher]], Mark Thatcher, fon arrestat en [[Suràfrica]] baix el càrrec de colaborar en el colp d'estat.

Gràcies als ingressos petrolers, la producció del qual s'havia multiplicat per deu en els últims anys, Guinea Equatorial  experimentà taxes de creiximent del 33%. Encara que tal afluència de riquea no està servint per a millorar les condicions de la població, sí que han servit per a otorgar certa "llegitimitat" internacional al règim.

Gràcies als ingressos petrolers, la producció del qual s'havia multiplicat per deu en els últims anys, Guinea Equatorial  experimentà taxes de creiximent del 33%. Encara que tal afluència de riquea no està servint per a millorar les condicions de la població, sí que han servit per a otorgar certa "llegitimitat" internacional al règim.

Guinea Equatorial és el tercer productor de cru de l'Àfrica Subsahariana (despuix d' [[Angola]] i [[Nigèria]]).

Guinea Equatorial és el tercer productor de cru de l'Àfrica Subsahariana (despuix d' [[Angola]] i [[Nigèria]]).

En 2003, el president [[George Bush]] —Provablement pressionat per la indústria petrolera estatunidenca(present en Guinea Equatorial en [[Exxon MOBIL]], [[ChevronTexaco]] i Triyo Energy)— Va reprendre relacions diplomàtiques en la dictadura equatoguineana, que s'havien interromput en 1995.

En l'any 2003, el president [[George Bush]] —Provablement pressionat per la indústria petrolera estatunidenca(present en Guinea Equatorial en [[Exxon MOBIL]], [[ChevronTexaco]] i Triyo Energy)— Va reprendre relacions diplomàtiques en la dictadura equatoguineana, que s'havien interromput en 1995.

[[File:Mbini-es.PNG|thumb|Mapa de Mbini]]

[[File:Mbini-es.PNG|thumb|Mapa de Mbini]]

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Països]]

[[Categoria: Països d'Àfrica]]

[[Categoria: Països d'Àfrica]]