Canvis

| nota4=

| nota4=

}}

}}

'''Suïssa''' (en [[Idioma alemà|alemà]]: ''die Schweiz'', en [[Idioma francés|francés]]: ''la Suisse'', en [[Idioma italià|italià]]: ''Svizzera'', en [[Idioma romanche|romanche]]: ''Svizra'', oficialment coneguda com a Confederació Helvètica (''Confœderatio Helvetica'' en [[Idioma llatí|llatí]] d'ahí els seus còdics ISO siguen CH i CHE), és un país sense eixida al mar ubicat en [[Europa]] central i que conta en una població de 7.725.20 habitants.  

'''Suïssa''' <ref>{{Països RACV}}</ref> (en [[Idioma alemà|alemà]]: ''die Schweiz'', en [[Idioma francés|francés]]: ''la Suisse'', en [[Idioma italià|italià]]: ''Svizzera'', en [[Idioma romanche|romanche]]: ''Svizra'', oficialment coneguda com a Confederació Helvètica (''Confœderatio Helvetica'' en [[Idioma llatí|llatí]] d'ahí els seus còdics ISO siguen CH i CHE), és un país sense eixida al mar ubicat en [[Europa]] central i que conta en una població de 7.725.20 habitants.  

Suïssa és una república federal de 26 estats, nomenats cantons. [[Berna]] és la seu de les autoritats federals, mentres que els centres financers es troben en les ciutats de [[Zúrich]], [[Basilea]] i [[Ginebra]]. Suïssa és un dels països més rics del món segons el seu [[PIB]] per càpita, que ascendix a 67.384 dólars. Per la seua part, [[Zúrich]] i [[Ginebra]] figuren en el segon i tercer lloc de les ciutats en millor calitat de vida en el món.

Suïssa és una república federal de 26 estats, nomenats cantons. [[Berna]] és la seu de les autoritats federals, mentres que els centres financers es troben en les ciutats de [[Zúrich]], [[Basilea]] i [[Ginebra]]. Suïssa és un dels països més rics del món segons el seu [[PIB]] per càpita, que ascendix a 67.384 dólars. Per la seua part, [[Zúrich]] i [[Ginebra]] figuren en el segon i tercer lloc de les ciutats en millor calitat de vida en el món.

L'[[alemà]] parlat en Suïssa és predominant un grup de dialectes del alemà coneguts com [[Alemà suís]], encara que en les d'escoles i mijos escrits s'usa el alemany estàndart. La majoria de les transmissions de ràdio i televisió se donen en alemany suís. De forma similar,existixen dialectes del franc-provençal que són parlats en algunes comunitats rurals en la part francòfona, coneguda com Romandia, entre les que es troben Vaudois, Gruérien, Jurassien, Empro, Friborgeois i Neuchatelois. Finalment, en la part italiana del país se parla el tesinés (un dialecte llombart). Ademés, els tres idiomes oficials conten en alguns térmens que no són entesos fora de Suïssa, per eixemple, paraules extretes d'atre idioma (en alemà utilisen la paraula billete que prové del francés), o de paraules paregudes en atre idioma (en italià es gasta el terme azione no per a acció, sino com a descontar o rebaixar, que prové del alemany Aktion). Deprendre atre dels idiomes nacionals és obligatori per a tots els escolars suïssos, per lo que se supon que la majoria dels suïssos són bilingües.

L'[[alemà]] parlat en Suïssa és predominant un grup de dialectes del alemà coneguts com [[Alemà suís]], encara que en les d'escoles i mijos escrits s'usa el alemany estàndart. La majoria de les transmissions de ràdio i televisió se donen en alemany suís. De forma similar,existixen dialectes del franc-provençal que són parlats en algunes comunitats rurals en la part francòfona, coneguda com Romandia, entre les que es troben Vaudois, Gruérien, Jurassien, Empro, Friborgeois i Neuchatelois. Finalment, en la part italiana del país se parla el tesinés (un dialecte llombart). Ademés, els tres idiomes oficials conten en alguns térmens que no són entesos fora de Suïssa, per eixemple, paraules extretes d'atre idioma (en alemà utilisen la paraula billete que prové del francés), o de paraules paregudes en atre idioma (en italià es gasta el terme azione no per a acció, sino com a descontar o rebaixar, que prové del alemany Aktion). Deprendre atre dels idiomes nacionals és obligatori per a tots els escolars suïssos, per lo que se supon que la majoria dels suïssos són bilingües.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==