Canvis

Ell mateixa s'ha aplegat a definir com un comuniste mort, en el sentit en que és un marxiste heterodox que reconeix que el socialisme real no amaga sino un sistema totalitari, en el que es mostra en desacort. No obstant, reprenent l'influència de Negri, ell considera que lo important en la política actual, determinada per la pèrdua de poder dels estats-nació front a les empreses i organismes multinacionals, és la construcció de subjetivitats alternatives per part de la societat civil. No obstant, en els últims anys, tenint en conte del gir a la dreta del seu pensament i de les seues opinions públiques, els vínculs d'Albiac en Negri i en l'àmbit del marxisme heterodox que entre [[París]] i [[Itàlia]] es desenrollarà gràcies als esforços d'este últim, aixina com de [[Félix Guattari]], s'han trencat definitivament. En este sentit, les rets d'intercanvi intelectual de Gabriel Albiac han canviat al mateix pas que la seua evolució política i intelectual des de principis de la década de [[1990]].

Ell mateixa s'ha aplegat a definir com un comuniste mort, en el sentit en que és un marxiste heterodox que reconeix que el socialisme real no amaga sino un sistema totalitari, en el que es mostra en desacort. No obstant, reprenent l'influència de Negri, ell considera que lo important en la política actual, determinada per la pèrdua de poder dels estats-nació front a les empreses i organismes multinacionals, és la construcció de subjetivitats alternatives per part de la societat civil. No obstant, en els últims anys, tenint en conte del gir a la dreta del seu pensament i de les seues opinions públiques, els vínculs d'Albiac en Negri i en l'àmbit del marxisme heterodox que entre [[París]] i [[Itàlia]] es desenrollarà gràcies als esforços d'este últim, aixina com de [[Félix Guattari]], s'han trencat definitivament. En este sentit, les rets d'intercanvi intelectual de Gabriel Albiac han canviat al mateix pas que la seua evolució política i intelectual des de principis de la década de [[1990]].

Profunt admirador de la [[Judaisme|cultura judeua]], és un ferm defensor de la llegitimitat de l'existència de l'Estat d'[[Israel]] i de la seua política defensiva, considerant-ho l'única democràcia d'[[Orient Mig]]. Aixina, no dubta en calificar a l'actual antisionisme com el nou disfràs de l'antisemitisme de sempre. En relació ad això, en el seu artícul «Ganó [[Al Qaeda]]», publicat al sendemà de la victòria electoral socialista en les eleccions del 14 de març de [[2004]], va criticar durament la decisió de retirar les tropes espanyoles d'[[Iraq]] per considerar-ho una cessió d'Espanya davant el terrorisme islamiste. També és coneguda la seua pública oposició als [[nacionalisme català]] i [[nacionalisme vasc|vasc]].

Profunt admirador de la [[Judaisme|cultura judeua]], és un ferm defensor de la llegitimitat de l'existència de l'Estat d'[[Israel]] i de la seua política defensiva, considerant-ho l'única democràcia d'[[Orient Mig]]. Aixina, no dubta en calificar a l'actual antisionisme com el nou disfràs de l'antisemitisme de sempre. En relació ad això, en el seu artícul «Ganó [[Al Qaeda]]», publicat al sendemà de la victòria electoral socialista en les eleccions del 14 de març de [[2004]], va criticar durament la decisió de retirar les tropes espanyoles d'[[Irac]] per considerar-ho una cessió d'Espanya davant el terrorisme islamiste. També és coneguda la seua pública oposició als [[nacionalisme català]] i [[nacionalisme vasc|vasc]].

Fon junt a [[Federico Jiménez Losantos]] un dels més conspicus representants de les tesis conspiracionistes de l'11-M, firmant en el pseudònim de «Lucrecio» en ''[[Libertad Digital]]''. Acabaria per descriure este atentat com un «colp d'Estat».

Fon junt a [[Federico Jiménez Losantos]] un dels més conspicus representants de les tesis conspiracionistes de l'11-M, firmant en el pseudònim de «Lucrecio» en ''[[Libertad Digital]]''. Acabaria per descriure este atentat com un «colp d'Estat».