Canvis

Jones treballà com a professora, pero despuix de la mort del seu espós i els seus quatre fills degut a la febra groga en l'any [[1867]], i donat que el seu taller de costura fon destruit en el Gran Incendi de [[Chicago]] de l'any [[1871]], a l'edat de 60 anys, ella se feu coneguda com l'activista social 'Mother Jones'. En [[1902]] ella fon cridada "la dona més perillosa de Nortamerica" degut al seu èxit en l'organisació de faeners miners i les seues famílies en contra dels amos de les mineres.  

Jones treballà com a professora, pero despuix de la mort del seu espós i els seus quatre fills degut a la febra groga en l'any [[1867]], i donat que el seu taller de costura fon destruit en el Gran Incendi de [[Chicago]] de l'any [[1871]], a l'edat de 60 anys, ella se feu coneguda com l'activista social 'Mother Jones'. En [[1902]] ella fon cridada "la dona més perillosa de Nortamerica" degut al seu èxit en l'organisació de faeners miners i les seues famílies en contra dels amos de les mineres.  

En l'any [[1903]], per a protestar per la negligent aplicació de les lleis de treball infantil en les mines de [[Pensilvania]] i les fàbriques de [[seda]], organisà una marcha de chiquets des de [[Filadelfia]] a la residencia del President [[Teodor Roosvelt]] en [[Nova York]].

En l'any [[1903]], per a protestar per la negligent aplicació de les lleis de treball infantil en les mines de [[Pennsilvània]] i les fàbriques de [[seda]], organisà una marcha de chiquets des de [[Filadelfia]] a la residencia del President [[Teodor Roosvelt]] en [[Nova York]].

La revista Motjer Jones​ que fon establida en l'any [[1970]], fon aixina nomenada en el seu honor.

La revista Motjer Jones​ que fon establida en l'any [[1970]], fon aixina nomenada en el seu honor.