Canvis

En [[1971]] Banda fon nomenat president Vitalici desenrollant en els anys següents una política repressiva contra qualsevol oposició que sorgira. El líder de la Lliga Socialista de Malawi, Dr Attati Mpakati, es viu obligat a exiliar-se i en [[1983]] aparegué assessinat. Els fundadors del Moviment per a la Llibertat de Malawi, Orton i Vera Chirwa, varen ser empresonats en [[1981]] i acusats de ‘conspiració'. El dirigent sindical, Chakufwa Chihana fon empresonat en [[1970]] passant set anys en la presó i tornant a ser condenat a dos anys de presó, en [[1992]] acusat de "sedició". La seua violació constant dels drets humans no impedí que en [[1991]] els Estats Units, anunciaren públicament el seu recolzament incondicional al govern de Banda.

En [[1971]] Banda fon nomenat president Vitalici desenrollant en els anys següents una política repressiva contra qualsevol oposició que sorgira. El líder de la Lliga Socialista de Malawi, Dr Attati Mpakati, es viu obligat a exiliar-se i en [[1983]] aparegué assessinat. Els fundadors del Moviment per a la Llibertat de Malawi, Orton i Vera Chirwa, varen ser empresonats en [[1981]] i acusats de ‘conspiració'. El dirigent sindical, Chakufwa Chihana fon empresonat en [[1970]] passant set anys en la presó i tornant a ser condenat a dos anys de presó, en [[1992]] acusat de "sedició". La seua violació constant dels drets humans no impedí que en [[1991]] els Estats Units, anunciaren públicament el seu recolzament incondicional al govern de Banda.

Des del seu nomenament, Banda va mantindre molt estretes relacions en els governs racistes de [[Suràfrica]] i [[Zimbaue]], colaborant estretament en els portuguesos en la repressió dels moviments independentistes, i despuix de l'independència de [[Moçambic]], en [[1975]], ajudant als grups rebels de la Resistència Nacional de Moçambic (RENAMO), finançat pels governs blancs de [[Zimbaue]] i [[Suràfrica]], en el seu enfrontament armat contra l'eixèrcit del govern del Front de lliberació de Moçambic (FRELIMO).

Des del seu nomenament, Banda va mantindre molt estretes relacions en els governs racistes de [[Suràfrica]] i [[Zimbàbue]], colaborant estretament en els portuguesos en la repressió dels moviments independentistes, i despuix de l'independència de [[Moçambic]], en [[1975]], ajudant als grups rebels de la Resistència Nacional de Moçambic (RENAMO), finançat pels governs blancs de [[Zimbàbue]] i [[Suràfrica]], en el seu enfrontament armat contra l'eixèrcit del govern del Front de lliberació de Moçambic (FRELIMO).

L'independència de Moçambic i de Zimbaue més tart, deixà a Malawi aïllat del seu socis polítics i comercials principals, al mateix temps que la nova situació venia a favorir l'enfortiment dels partits de l'oposició: la Lliga Socialista de Malawi (LESOMA), favorable a la ruptura dels llaços econòmics i polítics en Suràfrica, la fi de la dictadura de Banda i la democratisació del país, i el Moviment per la Llibertat de Malawi (MAFREMO)

L'independència de Moçambic i de Zimbàbue més tart, deixà a Malawi aïllat del seu socis polítics i comercials principals, al mateix temps que la nova situació venia a favorir l'enfortiment dels partits de l'oposició: la Lliga Socialista de Malawi (LESOMA), favorable a la ruptura dels llaços econòmics i polítics en Suràfrica, la fi de la dictadura de Banda i la democratisació del país, i el Moviment per la Llibertat de Malawi (MAFREMO)

Pero els canvis internacionals despuix de la desaparició dels blocs militars, supongué que el règim de Banda començara a rebre pressions per a acabar en tanta repressió i assessinat polític, lo qual unit a l'aument del descontent popular per la desastrosa situació econòmica de la població i l'ascens de la presència dels partits de l'oposició, varen forçar la realisació en [[1993]] d'un referèndum sobre la fi de l'unipartidisme i la democratisació de la vida pública.

Pero els canvis internacionals despuix de la desaparició dels blocs militars, supongué que el règim de Banda començara a rebre pressions per a acabar en tanta repressió i assessinat polític, lo qual unit a l'aument del descontent popular per la desastrosa situació econòmica de la població i l'ascens de la presència dels partits de l'oposició, varen forçar la realisació en [[1993]] d'un referèndum sobre la fi de l'unipartidisme i la democratisació de la vida pública.