| El món conegut pels europeus no anava molt més allà de l'actual [[Orient Mig]]. Les poques noticies que se tenien de lo que estava més allà eren generalment confuses i molt mitificades. Es de destacar la llegenda del [[Preste Joan]], un mític rei cristià que se suponia existia rodejat d'infidels en [[Asia Central]]. Els intercanvis comercials se trobaven casi sempre mediatisats per [[Persia|perses]] i [[Poble arap|araps]]. | | El món conegut pels europeus no anava molt més allà de l'actual [[Orient Mig]]. Les poques noticies que se tenien de lo que estava més allà eren generalment confuses i molt mitificades. Es de destacar la llegenda del [[Preste Joan]], un mític rei cristià que se suponia existia rodejat d'infidels en [[Asia Central]]. Els intercanvis comercials se trobaven casi sempre mediatisats per [[Persia|perses]] i [[Poble arap|araps]]. |
− | L'expansió de l'Imperi mogol els portà a les mateixes portes d'Europa despuix de travessar les estepes russes i amenaçar [[Polonia]], encara que pronte se retiraren. Més al sur, no obstant, els mongols saquejaren [[Bagdad]] (Irak) i someteren a regnes musulmans que s'havien enfrontat en les [[creuades]] en els cristians. | + | L'expansió de l'Imperi mogol els portà a les mateixes portes d'Europa despuix de travessar les estepes russes i amenaçar [[Polònia]], encara que pronte se retiraren. Més al sur, no obstant, els mongols saquejaren [[Bagdad]] (Irak) i someteren a regnes musulmans que s'havien enfrontat en les [[creuades]] en els cristians. |
| Es aixina com se desperta l'interés pels mongols en Europa. A la curiositat per eixos barbars, tenguts fins llavors com sers casi mitològics, se li suma en lo polític la possibilitat d'obtindre un aliat contra l'enemic islàmic, una forma més ventajosa de negociar en Orient en lo econòmic, i un desig [[Evangelisacio|evangelisadora]], donada la gran tolerància religiosa dels mongols. Abans de Marc Polo, varis missioners, com [[Giovanni dona Piulen del Carpine]], viajaren com embaixadors a Orient, encara que sense conseguir resultats concrets. Se fa referencia als contactes entre romans i el [[Imperi chinenc]], pero este també establí contacte en els romans en anterioritat a la Ruta de la Seda. Un dels primers contactes que tingué [[China]] en [[Antiga Roma|Roma]] fon quan l'emperador [[Ban Chao]] feu una campanya contra els nomadas d'Asia Central i envià a un dels seus colaboradors, [[Ga Yin]], que viajà cap a occident visitant els establiments comercials romans de la costa oriental del [[Mar Negre]]. Per tant, el contacte entre Roma i China era recíproc, pese a que Roma tenia més informació sobre China gràcies a la multitut de viages que s'havien fet cap a aquella zona. | | Es aixina com se desperta l'interés pels mongols en Europa. A la curiositat per eixos barbars, tenguts fins llavors com sers casi mitològics, se li suma en lo polític la possibilitat d'obtindre un aliat contra l'enemic islàmic, una forma més ventajosa de negociar en Orient en lo econòmic, i un desig [[Evangelisacio|evangelisadora]], donada la gran tolerància religiosa dels mongols. Abans de Marc Polo, varis missioners, com [[Giovanni dona Piulen del Carpine]], viajaren com embaixadors a Orient, encara que sense conseguir resultats concrets. Se fa referencia als contactes entre romans i el [[Imperi chinenc]], pero este també establí contacte en els romans en anterioritat a la Ruta de la Seda. Un dels primers contactes que tingué [[China]] en [[Antiga Roma|Roma]] fon quan l'emperador [[Ban Chao]] feu una campanya contra els nomadas d'Asia Central i envià a un dels seus colaboradors, [[Ga Yin]], que viajà cap a occident visitant els establiments comercials romans de la costa oriental del [[Mar Negre]]. Per tant, el contacte entre Roma i China era recíproc, pese a que Roma tenia més informació sobre China gràcies a la multitut de viages que s'havien fet cap a aquella zona. |