Canvis

'''Bob Marley''' era llavors un pacifiste [[no-polític]] en [[Jamaica]], un [[músic]] ya consagrat i un autèntic propulsor de la fe [[rastafari]]. Bob Marley va decidir participar en un concert gratuït en el parc dels Héroes Nacionals de Kingston, el [[5 de decembre]] de [[1976]]  per a promoure la pau i la reconciliació nacional, i aixina ajudar a frenar la violència. Pero sectors del llavors opositor Partit Laboriste de Jamaica criticaren el concert perque pensaven que estava parcialisat i en realitat era un acte de soport al [[Primer ministre]] i líder del Partit Nacional del Poble, [[Michael Manley]] (senyalat com a amic de '''Bob Marley'''); de fet Michael Manley era l'organisador darrere de l'acontenyiment. Despuix de l'anunci del concert, el govern de Manley va convocar eleccions per al dia [[15 de decembre]] (en un clar intent de traure profit polític del mateix en plena campanya electoral). El [[3 de decembre]] de [[1976]], dos dies abans de “Smile Jamaica”, Bob, la seua esposa Rita, Lewis Griffith i el mànager El senyor Taylor foren ferits en un atentat per pistolers desconeguts dins de sa casa en 56 Hope Road, Jamaica; es pensa que l'atentat fon una represàlia dels sectors polítics que rebujaven el concert pel seu supost caràcter de soport al govern de Manley, encara que alguns creents en teories conspiratives remenen la possibilitat que estiguera la [[CIA]] involucrada (ya que Michael Manley s'havia acostat molt a la [[Cuba]] de [[Fidel Castro]]). Bob fon ferit per tirs d'arma de foc en el pit (molt prop del cor) i un braç, la seua esposa Rita en el cap, Lewis Griffith en l'estòmec i el mànager El senyor Taylor també fon hospitalisat per encreuar-se en la llínea de foc. Afortunadament despuix d'un temps es recuperaren per complet. Dos dies despuix de l'atentat, Bob es va muntar en la tarima i cantà. Quan li varen preguntar el perqué, ell va dir: “La gent que està tractant de fer este món pijor no es pren ni un dia lliure, com podria prendre-me'l yo? Allumena la foscor.” Fon l'última presentació de Bob en Jamaica durant els pròxims 18 mesos. Tement un atre atentat, va deixar el país per a anar-se'n a viure a [[Londres]], on gravà el seu següent àlbum, "Exodus", un dels més importants de la seua carrera i del [[reggae]].

'''Bob Marley''' era llavors un pacifiste [[no-polític]] en [[Jamaica]], un [[músic]] ya consagrat i un autèntic propulsor de la fe [[rastafari]]. Bob Marley va decidir participar en un concert gratuït en el parc dels Héroes Nacionals de Kingston, el [[5 de decembre]] de [[1976]]  per a promoure la pau i la reconciliació nacional, i aixina ajudar a frenar la violència. Pero sectors del llavors opositor Partit Laboriste de Jamaica criticaren el concert perque pensaven que estava parcialisat i en realitat era un acte de soport al [[Primer ministre]] i líder del Partit Nacional del Poble, [[Michael Manley]] (senyalat com a amic de '''Bob Marley'''); de fet Michael Manley era l'organisador darrere de l'acontenyiment. Despuix de l'anunci del concert, el govern de Manley va convocar eleccions per al dia [[15 de decembre]] (en un clar intent de traure profit polític del mateix en plena campanya electoral). El [[3 de decembre]] de [[1976]], dos dies abans de “Smile Jamaica”, Bob, la seua esposa Rita, Lewis Griffith i el mànager El senyor Taylor foren ferits en un atentat per pistolers desconeguts dins de sa casa en 56 Hope Road, Jamaica; es pensa que l'atentat fon una represàlia dels sectors polítics que rebujaven el concert pel seu supost caràcter de soport al govern de Manley, encara que alguns creents en teories conspiratives remenen la possibilitat que estiguera la [[CIA]] involucrada (ya que Michael Manley s'havia acostat molt a la [[Cuba]] de [[Fidel Castro]]). Bob fon ferit per tirs d'arma de foc en el pit (molt prop del cor) i un braç, la seua esposa Rita en el cap, Lewis Griffith en l'estòmec i el mànager El senyor Taylor també fon hospitalisat per encreuar-se en la llínea de foc. Afortunadament despuix d'un temps es recuperaren per complet. Dos dies despuix de l'atentat, Bob es va muntar en la tarima i cantà. Quan li varen preguntar el perqué, ell va dir: “La gent que està tractant de fer este món pijor no es pren ni un dia lliure, com podria prendre-me'l yo? Allumena la foscor.” Fon l'última presentació de Bob en Jamaica durant els pròxims 18 mesos. Tement un atre atentat, va deixar el país per a anar-se'n a viure a [[Londres]], on gravà el seu següent àlbum, "Exodus", un dels més importants de la seua carrera i del [[reggae]].

[[File:Bob-Star.jpg|thumb|200px|Bob Marley té la seua pròpia estrela en el [[passeig de la Fama de Hollywood]].]]

[[File:Bob-Star.jpg|thumb|200px|Bob Marley té la seua pròpia estrela en el [[passeig de la Fama de Hollywood]].]]

Llançat en l'estiu d'aquell any, "Exodus" va consolidar l'estatus internacional de la banda, permaneixent en les llistes d'Anglaterra durant 56 semanes seguides i tenint els tres 'singles' - "Waiting In Vain", "Exodus" i "Jamming'" - com a grans èxits mediàtics. En [[1978]] la banda conseguí un nou èxit en "Kaya", que conseguí el quart lloc en [[Anglaterra]] a la semana següent al seu llançament. De l'àlbum foren extrets dos 'singles': "Satisfy Mi Soul" i "Is This Love?". En abril de [[1978]] va tornar a Jamaica per al "One Love Peace Concert", quan conseguí que el Primer ministre Michael Manley i el líder de l'oposició [[Edward Seaga]] es donaren la mà en l'escenari, en un esforç per a frenar la violència política i promoure la reconciliació nacional. Fon llavors invitat per a anar a la seu de les [[nacions Unides]], en [[Nova York]], per a rebre la [[Medalla de la Pau]]. I, a finals d'any, Bob viajà a [[Àfrica]] per primera vegada, visitant inicialment [[Kenya]] i despuix [[Etiopia]], llar espiritual [[rastafari]]. La banda havia acabat recentment una gira per Europa i els Estats Units, d'a on es va traure material per al segon àlbum en viu: "Babylon By Bus". "Survival", el nové àlbum de Bob Marley en Island fon llançat en l'estiu de [[1979]]. Incloïa "Zimbabwe", un himne per a [[Rodèsia]], que despuix seria lliberada, junt en "So Much Trouble In The World", "Ambush In The Night" i "Àfrica United". Com indica la portada, que conté les banderes de les nacions independents, "Survival" fon un àlbum en homenage a la causa [[Panafricanisme|Panafricana]]. En abril de [[1980]], el grup fon convidat oficialment pel govern del recentment llibertat [[Zimbabwe]] per a tocar en la cerimònia d'independència de la nova nació.  

Llançat en l'estiu d'aquell any, "Exodus" va consolidar l'estatus internacional de la banda, permaneixent en les llistes d'Anglaterra durant 56 semanes seguides i tenint els tres 'singles' - "Waiting In Vain", "Exodus" i "Jamming'" - com a grans èxits mediàtics. En [[1978]] la banda conseguí un nou èxit en "Kaya", que conseguí el quart lloc en [[Anglaterra]] a la semana següent al seu llançament. De l'àlbum foren extrets dos 'singles': "Satisfy Mi Soul" i "Is This Love?". En abril de [[1978]] va tornar a Jamaica per al "One Love Peace Concert", quan conseguí que el Primer ministre Michael Manley i el líder de l'oposició [[Edward Seaga]] es donaren la mà en l'escenari, en un esforç per a frenar la violència política i promoure la reconciliació nacional. Fon llavors invitat per a anar a la seu de les [[nacions Unides]], en [[Nova York]], per a rebre la [[Medalla de la Pau]]. I, a finals d'any, Bob viajà a [[Àfrica]] per primera vegada, visitant inicialment [[Kènia]] i despuix [[Etiopia]], llar espiritual [[rastafari]]. La banda havia acabat recentment una gira per Europa i els Estats Units, d'a on es va traure material per al segon àlbum en viu: "Babylon By Bus". "Survival", el nové àlbum de Bob Marley en Island fon llançat en l'estiu de [[1979]]. Incloïa "Zimbabwe", un himne per a [[Rodèsia]], que despuix seria lliberada, junt en "So Much Trouble In The World", "Ambush In The Night" i "Àfrica United". Com indica la portada, que conté les banderes de les nacions independents, "Survival" fon un àlbum en homenage a la causa [[Panafricanisme|Panafricana]]. En abril de [[1980]], el grup fon convidat oficialment pel govern del recentment llibertat [[Zimbabwe]] per a tocar en la cerimònia d'independència de la nova nació.  

El següent disc de la banda, "Uprising", fon llançat en maig de [[1980]] i va tindre un èxit immediat en "Could You Be Loved?". L'àlbum també portava "Coming In From The Cold", "Work" i la famosa "Redemption Song". Els Wailers mentrestant s'embarcaven en la seua major gira europea, trencant récorts d'assistència en un concert. L'agenda incloïa un concert per a 100.000 persones en [[Milà]], el major de l'història de la banda. Bob Marley & The Wailers eren la major banda en gira d'aquell any i "Uprising" estava en totes les llistes d'[[Europa]]. Era un periodo de màxim optimisme i estaven fent plans per a una gira als Estats Units en companyia de [[Stevie Wonder]] al final de l'any.

El següent disc de la banda, "Uprising", fon llançat en maig de [[1980]] i va tindre un èxit immediat en "Could You Be Loved?". L'àlbum també portava "Coming In From The Cold", "Work" i la famosa "Redemption Song". Els Wailers mentrestant s'embarcaven en la seua major gira europea, trencant récorts d'assistència en un concert. L'agenda incloïa un concert per a 100.000 persones en [[Milà]], el major de l'història de la banda. Bob Marley & The Wailers eren la major banda en gira d'aquell any i "Uprising" estava en totes les llistes d'[[Europa]]. Era un periodo de màxim optimisme i estaven fent plans per a una gira als Estats Units en companyia de [[Stevie Wonder]] al final de l'any.