32 146
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 42:
Llínea 42: − + − + − + + +
→Història
Per a l'emplaçament de les noves edificacions s'elegix el Bancal de la Porteria, començant-se les obres en [[1784]]. L'encarregat de dirigir les obres serà Fra Joaquim del Chiquet Jesús. Est va obtindre el títul de mestre d'obres en [[Saragossa]], i el d'arquitecte per a tots els edificis que s'oferixquen en les cases i convents de la seua Orde ho va rebre de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]] l'1 de febrer de [[1789]]. El proyecte del Desert fon aprovat per dita Acadèmia el [[16 de giner]] de [[1785]]. En [[1791]] s'iniciava la construcció de l'iglésia i en [[1793]] la vida eremítica. En l'any [[1796]] l'iglésia ya s'havia acabat i en [[1802]] es varen traslladar els cadàvers del vell al nou monasteri.
Per a l'emplaçament de les noves edificacions s'elegix el Bancal de la Porteria, començant-se les obres en [[1784]]. L'encarregat de dirigir les obres serà Fra Joaquim del Chiquet Jesús. Est va obtindre el títul de mestre d'obres en [[Saragossa]], i el d'arquitecte per a tots els edificis que s'oferixquen en les cases i convents de la seua Orde ho va rebre de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]] l'1 de febrer de [[1789]]. El proyecte del Desert fon aprovat per dita Acadèmia el [[16 de giner]] de [[1785]]. En [[1791]] s'iniciava la construcció de l'iglésia i en [[1793]] la vida eremítica. En l'any [[1796]] l'iglésia ya s'havia acabat i en [[1802]] es varen traslladar els cadàvers del vell al nou monasteri.
En l'any [[1811]] aplega a la província el [[Louis Gabriel Suchet|general Suchet]], produint-se els primers abusos. Despuix es va portar a terme l'inventari de bens del convent d'acort al “Embargament de bens nacionals”. Avisat el prior de que anava a produir-se este fet, va amagar part dels bens, conseguint ademés que li nomenaren custodi dels bens inventariats.
En l'any [[1811]], el 21 de setembre, aplega a la província el [[Louis Gabriel Suchet|general Suchet]], produint-se els primers abusos. S'apoderà el pànic del convent davant les notícies de crueltats i crims dels francesos. Alguns frares fugiren del convent, entre ells el Prior. Pero la major part de la comunitat se quedà. Dos pares baixaren a Castelló al dia següent i tractaren en persones influents per a impedir qualsevol agressió, cosa que se conseguí. Despuix es va portar a terme l'inventari de bens del convent d'acort al “Embargament de bens nacionals”. Avisat el prior de que anava a produir-se este fet, va amagar part dels bens, conseguint ademés que li nomenaren custodi dels bens inventariats.
En l'any [[1813]] un intent de venda del Desert per part de les autoritats fon frustrat per un informe desfavorable de l'alcalde de Benicàssim. D'esta forma, el convent va mantindre bona part dels seus bens durant l'[[Guerra de l'Independència espanyola|invasió napoleònica]]. Poc temps despuix, en [[1835]], es produïx la Real Orde d'Exclaustració Eclesiàstica decretada pel Govern. En les següents décades es produïx una reducció en la comunitat religiosa, aplegant en [[1873]] al prior i a tres o quatre pares.
En l'any [[1813]] un intent de venda del Desert per part de les autoritats fon frustrat per un informe desfavorable de l'alcalde de Benicàssim. D'esta forma, el convent va mantindre bona part dels seus bens durant l'[[Guerra de l'Independència espanyola|invasió napoleònica]]. Poc temps despuix, en [[1835]], es produïx la Real Orde d'Exclaustració Eclesiàstica decretada pel Govern. En les següents décades es produïx una reducció en la comunitat religiosa, aplegant en [[1873]] al prior i a tres o quatre pares.
En l'arribada de la Restauració de l'Orde la situació de no–exclaustració de la comunitat situa al monasteri en una situació destacada en tota Espanya. En [[1880]] es declara al Desert noviciat, en el consegüent aument de la comunitat.
En l'arribada de la Restauració de l'Orde la situació de no–exclaustració de la comunitat situa al monasteri en una posició destacada en tota Espanya. En [[1880]] es declara al Desert noviciat, en el consegüent aument de la comunitat.
A fi de superar la penúria econòmica, els monjos comencen a recolectar les herbes aromàtiques del Desert per a la destilació del ''[[Licor Carmelitano]]'' (Licor Carmelità). Despuix d'ubicar la planta d'elaboració en els sòtols del convent, es construirà un edifici propenc i, posteriorment, la fàbrica en el poble de Benicàssim, que data de l'any [[1913]].
A fi de superar la penúria econòmica, els monjos comencen a recolectar les herbes aromàtiques del Desert per a la destilació del ''[[Licor Carmelitano]]'' (Licor Carmelità). Despuix d'ubicar la planta d'elaboració en els sòtols del convent, es construirà un edifici propenc i, posteriorment, la fàbrica en el poble de Benicàssim, que data de l'any [[1913]].
Els últims acontenyiments que han influenciat en el devindre de la comunitat monàstica han segut la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil de 1936]], en la que varen ser assessinats 16 monjos pertanyents a la comunitat, i en [[1971]], quan es va crear un centre d'espiritualitat de gran repercussió entre els fidels cristians. També la construcció de la carretera, primer des de Castelló, en accés junt a l'[[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|ermita de la Magdalena]] en la nacional 340 i, posteriorment, completada en l'accés des de Benicàssim, determina la presència massiva de turistes atrets per la bellea del lloc i les impressionants vistes de la Plana de Castelló.
El 24 de juliol de [[1936]] davant les amenaces d'elements comunistes i de la F.A.I. que pujaren al Monasteri, els religiosos fugiren i se dispersaren, la majoria d'ells sense comprendre res. Uns se refugiaren en masos veïns i uns atres tornaren als seus pobles pero començà el calvari de tots ells, vintihuit religiosos havia en el Desert quan esclatà la revolució, dels quals onze foren assessinats. El Desert de les Palmes quedà baix el domini de la Junta Revolucionària de Benicàssim, que una volta saquejat el Convent i destruït allò que lis molestava, s'instalaren en ell. La biblioteca havia segut traslladada a Castelló i no pugueren cremar-la.
Els últims acontenyiments que han influenciat en el devindre de la comunitat monàstica han segut la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil de 1936]], en la que varen ser assessinats monjos pertanyents a la comunitat, i en [[1971]], quan es va crear un centre d'espiritualitat de gran repercussió entre els fidels cristians. També la construcció de la carretera, primer des de Castelló, en accés junt a l'[[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|ermita de la Magdalena]] en la nacional 340 i, posteriorment, completada en l'accés des de Benicàssim, determina la presència massiva de turistes atrets per la bellea del lloc i les impressionants vistes de la Plana de Castelló.
== Descripció ==
== Descripció ==