Canvis

[[Archiu:Bariloche-_Argentina2.jpg|thumb|300px|Regio dels llacs, [[Bariloche]] ([[Argentina]]).]]

[[Archiu:Bariloche-_Argentina2.jpg|thumb|300px|Regio dels llacs, [[Bariloche]] ([[Argentina]]).]]

Un '''llac''' (del [[llatí]] ''lacus'') és un cos de [[aigua]] dolça, d'una extensió considerable, que se troba separat del [[mar]]. L'aporte d'aigua als llacs ve dels [[riu|rius]], d'aigües freáticas i precipitació sobre l'espill d'aigua.

Un '''llac''' (del [[llatí]] ''lacus'') és un cos de [[aigua]] dolça, d'una extensió considerable, que se troba separat del [[mar]]. L'aporte d'aigua als llacs ve dels [[riu|rius]], d'aigües freàtiques i precipitació sobre l'espill d'aigua.

Els llacs se formen en depressions topogràfiques creades per una varietat de processos geològics com moviments tectònics, [[Corriment de terra|moviments de massa]], vulcanisme, formació de [[Barra (relleu)|barres]], acció de glaciars e inclús impactes de [[meteorit]]s. També existixen llacs creats artificialment per la construcció d'una [[Presa (hidràulica)|presa]].  

Els llacs se formen en depressions topogràfiques creades per una varietat de processos geològics com moviments tectònics, [[Corriment de terra|moviments de massa]], vulcanisme, formació de [[Barra (relleu)|barres]], acció de glaciars e inclús impactes de [[meteorit]]s. També existixen llacs creats artificialment per la construcció d'una [[Presa (hidràulica)|presa]].  

== Equilibri hídric ==

== Equilibri hídric ==

Els llacs són alimentats generalment per un o varis rius aigües amunt, ya siga per [[surgencia]]s, o per [[glaciar]]es. L'aigua se drena de forma natural, principalment per un riu cridat emissari o també per [[Evaporació (hidrologia)|evaporació]].

Els llacs són alimentats generalment per un o varis rius aigües amunt, ya siga per [[surgencies]], o per [[glaciar]]es. L'aigua se drena de forma natural, principalment per un riu cridat emissari o també per [[Evaporació (hidrologia)|evaporació]].

Els llacs són una important reserva d'aigua dolç utilisada pels sers humans per al [[rec]] de cultius, com font de [[aigua potable]], i en alguns casos per a produir [[Electricitat|energia elèctrica]].

Els llacs són una important reserva d'aigua dolç utilisada pels sers humans per al [[rec]] de cultius, com font de [[aigua potable]], i en alguns casos per a produir [[Electricitat|energia elèctrica]].

== Estrats ==

== Estrats ==

Els llacs estan més o menys estratificats tèrmicament, en funció del pH, de l'oxigen i ecològicament. Esta estratificació, que pot estar subjecta a importants variacions estacionals, poden ser registrat en els solages, aixina com els nivells de certs contaminants. Alguns moluscs ([[caragol]]es i  [[Bivalvia|bivalvats]]), en funció de si colonisen o no la zona profunda dels llacs poden ser indicadors de fenòmens de [[anoxia]] o de toxicitat dels fondos.<ref> J. Mouthon'', un index biologic basat en la vora del llac de revisio se troba molluscs''Bull. Peixca Fr. Piscic. (1993) 331: 397-406, DOI: 10.1051/kmae: 1993005

Els llacs estan més o menys estratificats tèrmicament, en funció del pH, de l'oxigen i ecològicament. Esta estratificació, que pot estar subjecta a importants variacions estacionals, poden ser registrat en els solages, aixina com els nivells de certs contaminants. Alguns moluscs ([[caragol]]es i  [[Bivalvia|bivalvats]]), en funció de si colonisen o no la zona profunda dels llacs poden ser indicadors de fenòmens de [[anoxia]] o de toxicitat dels fondos.<ref> J. Mouthon'', un índex biològic basat en la vora del llac de revisió se troba molluscs''Bull. Peixca Fr. Piscic. (1993) 331: 397-406, DOI: 10.1051/kmae: 1993005

[http://www.kmae-journal.org/index.php?option=article&access=standard&Itemid=129&url=/articles/kmae/pdf/1993/04/kmae199333105.pdf Resum de l'articulí]</ref>

[http://www.kmae-journal.org/index.php?option=article&access=standard&Itemid=129&url=/articles/kmae/pdf/1993/04/kmae199333105.pdf Resum de l'articulí]</ref>

Es possible deduir l'orige d'un llac si s'observa el seu entorn. Un llac és un cos d'aigua estancada en una depressió del sol. Les depressions llacustres s'han format a partir d'una o vàries forces del subsol.

Es possible deduir l'orige d'un llac si s'observa el seu entorn. Un llac és un cos d'aigua estancada en una depressió del sol. Les depressions llacustres s'han format a partir d'una o vàries forces del subsol.

Els llacs molt profunts potser sorgiren a arraïl de moviments tectonics, açò és, quan s'afonen blocs de la corfa terrestre; els redons i de bordes alts tal volta se formaren quan se desplomà o volà el cràter d'un volca; els allargats podrien ser restants de valls glaciars; per últim, els de forma de mija lluna són per lo regular producte de canvis més recents en el curs de riu. No obstant, ningú d'estos cossos d'aigua dolç és permanent.

Els llacs molt profunts potser sorgiren a arraïl de moviments tectònics, açò és, quan s'afonen blocs de la corfa terrestre; els redons i de bordes alts tal volta se formaren quan se desplomà o volà el cràter d'un volcà; els allargats podrien ser restants de valls glaciars; per últim, els de forma de mija lluna són per lo regular producte de canvis més recents en el curs de riu. No obstant, ningú d'estos cossos d'aigua dolç és permanent.

[[Archiu:Pogled kum ezerata ot biloto.JPG|thumb|300px|Llacs glaciars de [[Rila]] en [[Bulgària]].]]  

[[Archiu:Pogled kum ezerata ot biloto.JPG|thumb|300px|Llacs glaciars de [[Rila]] en [[Bulgària]].]]  

=== Per les glaciaciones ===

=== Per les glaciacions ===

Les glaciaciones han originat la majoria dels llacs. En [[Canadà]], [[Finlandia]], parts de [[Escandinavia]] i els [[Alps]] abunden els llacs cuya alineament senyala el curs del decorriment del gel. Durant una glaciació ocorreguda en zones de latituts elevades, masses de gèl de fins 5 km de grossor afondaren la corfa. Conforme els glaciars alvançaven i retrocedien, el gel, tallant per la seua carrega de cristals, fregà el fondo de les valls, obri cavitats entre els becs i formà barreres de detritos rocosos (morrenas). Estes ultimes feren les voltes de dics que atraparen l'aigua del desgel i formaren llacs com els Finger de [[Nova York]] i el de [[Llac dels Quatre Cantons|Lucerna]], el de [[Llac de Com|Com]] i el de [[Llac de Garda|Garda]], en els Alps. Els cinc [[Grans Llacs (Amèrica del Nort)|Grans Llacs]] (Canadà-Estatts Units) s'originaren en forma pareguda, al terme de l'ultima glaciació, fa 15.000 anys. El [[mar Baltic]] sorgi també en eixa época, a mesura que la capa escandinava de gèl - que cobri la major part del nort d'Europa - se derretia. Tipos de llacs:

Les glaciacions han originat la majoria dels llacs. En [[Canadà]], [[Finlàndia]], parts de [[Escandinàvia]] i els [[Alps]] abunden els llacs el qual alliniament senyala el curs del decorriment del gel. Durant una glaciació ocorreguda en zones de latituts elevades, masses de gèl de fins 5 km de grossor afondaren la corfa. Conforme els glaciars alvançaven i retrocedien, el gel, tallant per la seua carrega de cristals, fregà el fondo de les valls, obri cavitats entre els becs i formà barreres de detrits rocosos (morrenas). Estes ultimes feren les voltes de dics que atraparen l'aigua del desgel i formaren llacs com els Finger de [[Nova York]] i el de [[Llac dels Quatre Cantons|Lucerna]], el de [[Llac de Com|Com]] i el de [[Llac de Garda|Garda]], en els Alps. Els cinc [[Grans Llacs (Amèrica del Nort)|Grans Llacs]] (Canadà-Estatts Units) s'originaren en forma pareguda, al terme de l'ultima glaciació, fa 15.000 anys. El [[mar Baltic]] sorgi també en eixa época, a mesura que la capa escandinava de gèl - que cobrí la major part del nort d'Europa - se derretia. Tipos de llacs:

* [[Llac glaciar]], produïts per la dinàmica de grosses capes de gèl ([[indlandsis]]) en terreny de poca pendent durant el [[Pleistoceno]], ocasionant depressions i [[drumlin]]s en el terreny. Ej: En [[Canadà]] està el 60% dels llacs del món i la gran majoria són glaciars, açò es degut a la [[xàrcia de drenage]] que caracterisa este territori. En [[Finlandia]] hi ha uns 180,000.<ref>[http://www.stat.fi/indexen.html Statistics Finland]</ref>

* [[Llac glaciar]], produïts per la dinàmica de grosses capes de gèl ([[indlandsis]]) en terreny de poca pendent durant el [[Pleistoceno]], ocasionant depressions i [[drumlin]]s en el terreny. Ej: En [[Canadà]] està el 60% dels llacs del món i la gran majoria són glaciars, açò es degut a la [[xàrcia de drenage]] que caracterisa este territori. En [[Finlàndia]] hi ha uns 180,000.<ref>[http://www.stat.fi/indexen.html Statistics Finland]</ref>

* Llac proglacial, produït en una area [[periglaciar]] per l'efecte de represa d'una [[morrena]] (llac morrénico) o una [[presa de gel]] que obstruix el drenage del terreny o que es producte de l'afonada per la pressio [[Isostasia|isostática]]. Ej: Comu en serres tropicals com els [[Andas]], especialment en la [[Serra Blanca]] del [[Perú]] a on s'ha construït uns 34 embassamentts per a contindre'ls d'un perillos colapse.

* Llac proglacial, produït en una àrea [[periglaciar]] per l'efecte de represa d'una [[morrena]] (llac morrénic) o una [[presa de gel]] que obstruïx el drenage del terreny o que es producte de l'afonada per la pressió [[Isostasia|isostática]]. Ej: Comú en serres tropicals com els [[Andas]], especialment en la [[Serra Blanca]] del [[Perú]] a on s'ha construït uns 34 embassamentts per a contindre'ls d'un perillós colapse.

* [[Llac subglacial]], produïts per la pressio baix grans glaciars que mantenen l'aigua liquida baix del gel. En la [[Antártida]] hi ha molts llacs subglacials, el [[llac Vostok]] es el major.

* [[Llac subglacial]], produïts per la pressió baix grans glaciars que mantenen l'aigua liquida baix del gel. En la [[Antártida]] hi ha molts llacs subglacials, el [[llac Vostok]] es el major.

* [[Fiordo]] d'aigua dolça, a on l'elevació del nivell del mar convertix antics fiordos glaciars en llacs en forma de canals, com el [[llac de Com]], [[llac de Garda]] i atres llacs sudalpinos de [[Italia]].

* [[Fiord]] d'aigua dolça, a on l'elevació del nivell del mar convertix antics fiords glaciars en llacs en forma de canals, com el [[llac de Com]], [[llac de Garda]] i atres llacs sudalpinos d'[[Itàlia]].

* Bassa llacustre, formada en una illa que a la seua volta està dins d'un llac, per eixemple: el llac Manitou de la [[illa Manitoulin]] dins del [[llac Furo]] en [[Ontario]], Canadà.

* Bassa llacustre, formada en una illa que a la seua volta està dins d'un llac, per eixemple: el llac Manitou de la [[illa Manitoulin]] dins del [[llac Furo]] en [[Ontario]], Canadà.

=== Per forces tectoniques ===

=== Per forces tectòniques ===

[[Archiu:Lake Victoria composite satellite photo.jpg|thumb|300px|[[Llac Victòria]].]]

[[Archiu:Lake Victoria composite satellite photo.jpg|thumb|300px|[[Llac Victòria]].]]

Els plegaments de la corfa terrestre (litosfera) creguen depressions que donen cabuda als majors llacs. La corfa s'aona degut a la pressio, lo que provoca alçaments redonejats cridats «domos». Entre dos domos s'aplega a formar una depressio, o «cubeta», en la que quedaria atrapat fins un braç de mar que s'afona i crega una fossa que suele contindre algun llac molt profunt i molt antic. El [[llac Baikal]], el més profunt del mon, el [[llac Tanganica]], el segon més profunt, i el [[mar Mort]] se formaren a arraïl d'eixos poderosos moviments tectonics, ocorreguts possiblement fa més de 20 millons d'anys.

Els plegaments de la corfa terrestre (litosfera) creguen depressions que donen cabuda als majors llacs. La corfa s'aona degut a la pressió, lo que provoca alçaments redonejats cridats «domos». Entre dos domos s'aplega a formar una depressió, o «cubeta», en la que quedaria atrapat fins un braç de mar que s'afona i crega una fossa que sol contindre algun llac molt profunt i molt antic. El [[llac Baikal]], el més profunt del mon, el [[llac Tanganica]], el segon més profunt, i el [[mar Mort]] se formaren a arraïl d'eixos poderosos moviments tectònics, ocorreguts possiblement fa més de 20 millons d'anys.

* Llac tectonic format en la depressio d'una [[falla]] o [[fossa tectonica]] que deformen la corfa, per lo que són allargats i profunts, com el [[llac Victoria]], el [[llac Titicaca]] o el [[llac Baikal]] en [[Siberia]], que te més de 1.600 m de fondaria.

* Llac tectònic format en la depressió d'una [[falla]] o [[fossa tectònica]] que deformen la corfa, per lo que són allargats i profunts, com el [[llac Victoria]], el [[llac Titicaca]] o el [[llac Baikal]] en [[Siberia]], que te més de 1.600 m de fondaria.

[[Archiu:Toba zoom.jpg|thumb|300px|[[Llac Tova]] en [[Sumatra]].]]

[[Archiu:Toba zoom.jpg|thumb|300px|[[Llac Tova]] en [[Sumatra]].]]

* Embassament volcànic. Les emanacions de material volcànic poden obstruir les valls dels rius. Aixina s'originà el [[llac Kivu]], en [[Àfrica]].

* Embassament volcànic. Les emanacions de material volcànic poden obstruir les valls dels rius. Aixina s'originà el [[llac Kivu]], en [[Àfrica]].

=== Per represamiento ===

=== Per represament ===

* [[Embassament|Embassament natural]], produït per derroque de costeres, congelament en formació de plaques de gèl o chicotets embassaments construïts per [[castor]]es.

* [[Embassament|Embassament natural]], produït per derroque de costeres, congelament en formació de plaques de gèl o chicotets embassaments construïts per [[castor]]es.

* [[Llac artificial]], també cridat represa, presa, reservorio, embassament i si es una bassa menor se denomina [[estany]]. Construit per a diversos fins com reservorio agricola, font d'aigua potable, [[presa hidroelectrica]], prenvención de creixcudes, per a facilitar la navegacio, enramada, deports aquatics i generalment pot ser un [[embassament d'usos multiples]]. Eixemplets més coneguts són la [[Represa d'Itaipú]] entre Brasil i Paraguai, i la [[Presa de les Tres Goles]] en Chinenca.

* [[Llac artificial]], també cridat represa, presa, reservori, embassament i si es una bassa menor se denomina [[estany]]. Construït per a diversos fins com reservori agrícola, font d'aigua potable, [[presa hidroelèctrica]], prevenció de creixcudes, per a facilitar la navegació, enramada, deports aquàtics i generalment pot ser un [[embassament d'usos múltiples]]. Eixemplets més coneguts són la [[Represa d'Itaipú]] entre Brasil i Paraguai, i la [[Presa de les Tres Goles]] en Chinenca.

[[Archiu:Lispach3.jpg|thumb|300px|[[Llac de Lispach]], aiguamoll de [[Vosgos (departament)|Vosgos]] en [[França]].]]

[[Archiu:Lispach3.jpg|thumb|300px|[[Llac de Lispach]], aiguamoll de [[Vosgos (departament)|Vosgos]] en [[França]].]]

=== Per humitat del sol ===

=== Per humitat del sol ===

La saturacio del terreny origina diversos tipos de [[chapull]]es:  

La saturació del terreny origina diversos tipos de [[chapull]]es:  

* [[Oasis]], produït per una font d'aigua subterrànea o [[pou artesia]] en una zona arida. Per ej.: [[Huacachina]], oasis en el [[desert coster del Perú]].

* [[Oasis]], produït per una font d'aigua subterrànea o [[pou artesia]] en una zona àrida. Per ej.: [[Huacachina]], oasis en el [[desert coster del Perú]].

* [[Aiguamoll]] o [[aiguamoll|ciénaga]], format per pluges o inundacions en terreny pla, conte fondos de tarquim tou o fanguig. El major del món es el [[Pantanal]] en Suramèrica, conformat per una xàrcia de basses i terrenys inundables en 3 països.

* [[Aiguamoll]] o [[fangar]], format per pluges o inundacions en terreny pla, conte fondos de tarquim tou o fanguig. El major del món es el [[Pantanal]] en Suramèrica, conformat per una xàrcia de basses i terrenys inundables en 3 països.

* [[Mareny]] o llac coster, produït per filtració o inundació en maror alta, donada la seua proximitat al mar. Son d'aigua salada, dolç o salobre i generalment conte fondos arenencs.

* [[Mareny]] o llac coster, produït per filtració o inundació en maror alta, donada la seua proximitat al mar. Son d'aigua salada, dolç o salobre i generalment conte fondos arenencs.

* [[Estorada]], produït per filtració o inundació en les creixcudes, donada la seua proximitat a rius o llacs. (No confondre en [[estuari]])

* [[Estorada]], produït per filtració o inundació en les creixcudes, donada la seua proximitat a rius o llacs. (No confondre en [[estuari]])

Un [[terreny inundable]] no es considerat llac degut a que no presenta una conca definida.

Un [[terreny inundable]] no es considerat llac degut a que no presenta una conca definida.

=== Per endorreísmo ===

=== Per endorreisme ===

El predomini del clima arit en una regio, reduix o elimina l'erosió fluvial permetent que una conca se mantinga tancada i sense mecanismets de drenage cap als oceans. L'aridea determina que l'aporte d'aigua siga menor que l'evaporacio, lo que ocasiona que els llacs retinguen les seues sales. Segons la salinitat poden ser salats, salobres, hipersalinos o secs.

El predomini del clima arit en una regio, reduïx o elimina l'erosió fluvial permetent que una conca se mantinga tancada i sense mecanismes de drenage cap als oceans. L'aridea determina que l'aporte d'aigua siga menor que l'evaporació, lo que ocasiona que els llacs retinguen les seues sales. Segons la salinitat poden ser salats, salobres, hipersalins o secs.

* [[Llac salat]] o [[llac endorreico]] a voltes cridat mar interior, produit en una [[conca endorreica]]. Per ej. el [[mar Caspio]] com el major llac del mon, situat també en la major conca endorreica.

* [[Llac salat]] o [[llac endorreic]] a voltes cridat mar interior, produït en una [[conca endorreica]]. Per ej. el [[mar Caspio]] com el major llac del mon, situat també en la major conca endorreica.

* [[Salina]], bassa salada en les rodalies de mars o també interiors. Molt amprats per a l'extraccio de [[sales minerals|sales]].

* [[Salina]], bassa salada en les rodalies de mars o també interiors. Molt amprats per a l'extracció de [[sales minerals|sales]].

* [[Salar]], llac superficial endorreico normalment sec per l'extrema aridea. Per ej. el [[salar d'Uyuni]] en [[Bolivia]], que es el més gran del mon.

* [[Salar]], llac superficial endorreic normalment sec per l'extrema aridea. Per ej. el [[salar d'Uyuni]] en [[Bolívia]], que es el més gran del mon.

[[Archiu:Burger_KriznaJama_02.jpg|thumb|300px|Un dels 22 llacs de Križna jama, [[Eslovènia]].]]

[[Archiu:Burger_KriznaJama_02.jpg|thumb|300px|Un dels 22 llacs de Križna jama, [[Eslovènia]].]]

=== Per erosió kárstica ===

=== Per erosió kárstica ===

En l'erosió [[Karst|kárstica]], el sol calcareu és susceptible de ser erosionat químicament per aigües en algun contingut acit, produint-se depressions o filtracions subterranees.

En l'erosió [[Karst|kárstica]], el sol calcareu és susceptible de ser erosionat químicament per aigües en algun contingut acit, produint-se depressions o filtracions subterrànees.

* Llac subterraneu, associat a una [[cova]] o [[caverna]] en filtració d'aigües d'un [[acuífero]] o un [[manal]], a on se disuelven el sostre de la grutes i se formen engolidors que s'omplin d'aigua. Llacs subterraneus d'este tipo se localisen en [[Serbia]] i en [[Yucatán]], [[Mèxic]], els d'este ultim cridats ''[[cenotes]]''.

* Llac subterràneu, associat a una [[cova]] o [[caverna]] en filtració d'aigües d'un [[aqüífer]] o un [[manal]], a on se disolven el sostre de la grutes i se formen engolidors que s'omplin d'aigua. Llacs subterràneus d'este tipo se localisen en [[Serbia]] i en [[Yucatán]], [[Mèxic]], els d'este últim nomenats ''[[cenotes]]''.

* Llac kárstico o cárstico, estajat en una depressio kárstica per dissolucio superficial de les calcarees, com se veu en les [[Basses de Ruidera]] en [[Castella-La Mancha]], Espanya.

* Llac kárstico o cárstico, estajat en una depressió kárstica per dissolució superficial de les calcàrees, com se veu en les [[Basses de Ruidera]] en [[Castella-La Mancha]], Espanya.

[[Archiu:Nowitna river.jpg|thumb|300px|[[Braç mort|Braços morts]] del riu Nowitna en [[Alaska]].]]

[[Archiu:Nowitna river.jpg|thumb|300px|[[Braç mort|Braços morts]] del riu Nowitna en [[Alaska]].]]

=== Per erosió fluvial ===

=== Per erosió fluvial ===

La força del corrent en plans i planices, obri meandres i dins d'estos s'apleguen a formar basses que tenen forma de ferradura i a voltes anguilejant. El [[rovina]] o la solsida de la riberes d'un riu sol obstruir l'eixida d'una conca, i en això se talla l'accés d'un afluent i se forma un llac.  

La força del corrent en plans i planices, obri meandres i dins d'estos s'apleguen a formar basses que tenen forma de ferradura i a voltes anguilejant. El [[rovina]] o la solsida de la riberes d'un riu sol obstruir l'eixida d'una conca, i en això se talla l'accés d'un afluent i se forma un llac.  

* [[Llac en ferradura]] o braç mort, en forma de mija lluna, produït per la curva que deixa un [[Meandre (geomorfología)|meandre]] abandonat d'un riu de planiça. Per eixemple la gran cantitat de llacs que acompanyen els rius [[Selva amazónica|amazónicos]] en Suramèrica, cridats ''cochas'' en [[Perú]].

* [[Llac en ferradura]] o braç mort, en forma de mija lluna, produït per la curva que deixa un [[Meandre (geomorfología)|meandre]] abandonat d'un riu de planiça. Per eixemple la gran cantitat de llacs que acompanyen els rius [[Selva amazónica|amazonics]] en Suramèrica, cridats ''cochas'' en [[Perú]].

* Llac aluvial, format quan hi ha retenció d'un riu per [[planiça aluvial|deposits aluvials]] en la seua propi curs, com en el cas dels llacs de [[Trento]], Itàlia.

* Llac aluvial, format quan hi ha retenció d'un riu per [[planiça aluvial|depòsits aluvials]] en la seua propi curs, com en el cas dels llacs de [[Trento]], Itàlia.

=== Per atres forces ===

=== Per atres forces ===

=== Per forces mixtes ===

=== Per forces mixtes ===

Alguns eixemplets notables:

Alguns eixemplets notables:

* Els [[Grans llacs]] d'America del Nort s'originen sobre [[fossa tectonica|fosses tectoniques]] a on les forts glaciaciones impediren la seua erosio i copamiento per solages.

* Els [[Grans llacs]] d'Amèrica del Nort s'originen sobre [[fossa tectònica|fosses tectòniques]] a on les forts glaciacions impediren la seua erosio i copamiento per solages.

* El [[llac Titicaca]] en Perú i Bolivia, s'originà per les mateixes forces tectoniques que alçaren les serres occidental i oriental dels [[Andas]] i la depressio entre elles que constituïx la [[Replanell del Collao]]. A açò se suma el clima semiárido i arit propi de la [[Sistema endorreico Titicaca-Desembassador-Poopó-Salar de Coipasa|conca endorreica Perú-Boliviana]] que minimisa el drenage. Finalment la seua altitut de 3.812 msnm facilità el seu congelament durant les glaciaciones i impediren el seu reple sedimentari.

* El [[llac Titicaca]] en [[Perú]] i [[Bolívia]], s'originà per les mateixes forces tectòniques que alçaren les serres occidental i oriental dels [[Andas]] i la depressió entre elles que constituïx la [[Replanell del Collao]]. A açò se suma el clima semiàrit i arit propi de la [[Sistema endorreico Titicaca-Desembassador-Poopó-Salar de Coipasa|conca endorreica Perú-Boliviana]] que minimisa el drenage. Finalment la seua altitut de 3.812 msnm facilità el seu congelament durant les glaciaciones i impediren el seu reple sedimentari.

* La [[Mar Morta]] se situa en la conca endorreica més baixa del món en 416,5 mbnm, que a la seua volta està sobre la fossa tectonica responsable d'esta depressio.

* La [[Mar Morta]] se situa en la conca endorreica més baixa del món en 416,5 mbnm, que a la seua volta està sobre la fossa tectònica responsable d'esta depressió.

== Atres classificacions ==

== Atres classificacions ==

Ademés de l'orige de la seua conca, els llacs se poden classificar segons:  

Ademés de l'orige de la seua conca, els llacs se poden classificar segons:  

* Els tipos de '''solages''' ([[Clasto|clásticos]], [[carbonat]]s, [[sulfat]]s, [[clorur]]s, rics en materia vegetal, etc.).

* Els tipos de '''solages''' ([[Clasto|clástics]], [[carbonat]]s, [[sulfat]]s, [[clorur]]s, rics en matèria vegetal, etc.).

* La cantitat de '''nutrientes i oxigen''' en les seues aigües ([[Oligotrofia|oligotróficos]] i [[Eutrofización|eutróficos]]).

* La cantitat de '''nutrents i oxigen''' en les seues aigües ([[Oligotrofia|oligotrófics]] i [[Eutrofisació|eutrófics]]).

* El modo de '''circulacio''' de les seues aigües:

* El modo de '''circulació''' de les seues aigües:

** Polimíticos, en dos o més fases de circulacio.

** Polimítics, en dos o més fases de circulació.

** Monomícticos, en una fase de circulacio.

** Monomíctics, en una fase de circulació.

** Meromíctico, de caracteristiques diferents en la superfície i la fondaria, les seues aigües no se mesclen i diferixen en la química dels sustratos i la temperatura.

** Meromíctic, de característiques diferents en la superfície i la fondaria, les seues aigües no se mesclen i diferixen en la química dels sustratos i la temperatura.

* La '''salinitat''' de les seues aigües (de [[aigua dolça]], salobres, salat, hipersalino i [[salar]]).

* La '''salinitat''' de les seues aigües (de [[aigua dolça]], salobres, salat, hipersalí i [[salar]]).

* El caracter de la seua '''drenage''':

* El caràcter de la seua '''drenage''':

** Obert ([[Exorreísmo|exorreico]])  

** Obert ([[Exorreísme|exorreic]])  

** Tancat ([[llac endorreico|endorreico]]).

** Tancat ([[llac endorreic|endorreic]]).

* La seua '''duracio i disminucio''':

* La seua '''duració i disminució''':

** Permanent.

** Permanent.

** Llac efímer, de curta duracio, com la [[Bassa de La Chiqueta]] en [[Regio Piura|Piura]], Perú.

** Llac efímer, de curta duració, com la [[Bassa de La Chiqueta]] en [[Regio Piura|Piura]], Perú.

** Llac intermitent, produit estacionalment, com els llacs de [[Sudáfrica]] cridats ''Vlei''.

** Llac intermitent, produït estacionalment, com els llacs de [[Suràfrica]] cridats ''Vlei''.

** Llac residual o shrunken, que es remanente d'un llac antic molt major, com el [[llac Agassiz]] en Canadà,  el [[mar d'Aral]] en Asia Central, el [[mar de Galilea]] i el [[llac Chad]].

** Llac residual o shrunken, que es remanent d'un llac antic molt major, com el [[llac Agassiz]] en Canadà,  el [[mar d'Aral]] en [[Àsia]] Central, el [[mar de Galilea]] i el [[llac Chad]].

** Llac antic o llac sec, que s'evaporà o se farci de solage, fon drenat o erosionat.

** Llac antic o llac sec, que s'evaporà o se farcí de solage, fon drenat o erosionat.

== Deformació dels llacs ==

== Deformació dels llacs ==

Per atre costat, a mesura que s'obrin certes falles, alguns llacs desapareixen completament. Aixina com els conformà el sol, este també pot borrar-los. Els rius arrosseguen solages que conseguixen colmatar i farcir de tarquim els llacs. Ademés, la proliferacio de certes plantes, com el lliri aquatic, els obstruix per complet. També desapareixen per seques, o per obra de l'home, que els drena o seca.

Per atre costat, a mesura que s'obrin certes falles, alguns llacs desapareixen completament. Aixina com els conformà el sol, este també pot borrar-los. Els rius arrosseguen solages que conseguixen colmatar i farcir de tarquim els llacs. Ademés, la proliferació de certes plantes, com el lliri aquàtic, els obstruïx per complet. També desapareixen per seques, o per obra de l'home, que els drena o seca.

== Biologia llacustre ==

== Biologia llacustre ==

Fins una fondaria de cent metros, les aigües superficials, be dotades de [[llum]], [[calor]], [[oxigen]] i [[Nutriente|elementts nutritius]], suelen presentar una gran riquea de [[plancton]], mentres que en les aigües profundes predominen les [[bacteria]]s. Les zones llitorals presenten vegetacio sumergida o semisumergida. En lo que respecta a la [[fauna]], esta s'adapta, en general, a les condicions climatiques, la salinitat i les corrents.

Fins una fondaria de cent metros, les aigües superficials, be dotades de [[llum]], [[calor]], [[oxigen]] i [[Nutrent|elements nutritius]], solen presentar una gran riquea de [[plàncton]], mentres que en les aigües profundes predominen les [[bactèria]]s. Les zones llitorals presenten vegetació sumergida o semisumergida. En lo que respecta a la [[fauna]], esta s'adapta, en general, a les condicions climàtiques, la salinitat i les corrents.

== Consum ==

== Consum ==

[[Archiu:Lake chapala2.jpg|thumbnail|Llac de chapala, font d'abastiment d'aigua potable de la Zona Conurbada de Guadalajara]]

[[Archiu:Lake chapala2.jpg|thumbnail|Llac de chapala, font d'abastiment d'aigua potable de la Zona Conurbada de Guadalajara]]

La civilisacio moderna ha generat grans trastorns en els sistemes ecologics de molts llacs. L'us d'aigües llacustres per al consum huma, [[regadiu]]s, produccio de [[energia electrica]], [[transport]] i activitats recreatives s'ha portat a veta  

La civilisació moderna ha generat grans trastorns en els sistemes ecològics de molts llacs. L'us d'aigües llacustres per al consum huma, [[regadiu]]s, producció de [[energia elèctrica]], [[transport]] i activitats recreatives s'ha portat a veta  

freqüentment sense les degudes mesures de cautela per a preservar la riquea biologica.

freqüentment sense les degudes mesures de cautela per a preservar la riquea biològica.

== Els llacs més extensos del planeta ==

== Els llacs més extensos del planeta ==

{| class="wikitable" border="1"

{| class="wikitable" border="1"

| '''Nom'''

| '''Nom'''

| '''Extensio [[quilometro quadrat|km&sup2;]]'''

| '''Extensió [[quilometro quadrat|km&sup2;]]'''

|-

|-

|[[Mar Caspio]] (Azerbaiyán-Aniran-Kazajistán-Russia-Turkmenistán)

|[[Mar Caspio]] (Azerbaiyán-Aniran-Kazajistán-Russia-Turkmenistán)

| 32.892

| 32.892

|-bgcolor="#f0f0f0"

|-bgcolor="#f0f0f0"

|[[Llac Baikal|Baikal]] (Russia)

|[[Llac Baikal|Baikal]] (Rússia)

| 31.500

| 31.500

|-  

|-  

| 9.800

| 9.800

|-

|-

|[[Llac Onega|Onega]] (Russia)

|[[Llac Onega|Onega]] (Rússia)

| 9.720

| 9.720

|- bgcolor="#f0f0f0"

|- bgcolor="#f0f0f0"

| 8.624

| 8.624

|-

|-

|[[Titicaca]] (Perú - Bolivia)

|[[Titicaca]] (Perú - Bolívia)

| 8.562

| 8.562

|-

|-

| 3.750

| 3.750

|-  

|-  

|[[Llac Sap|Sap]] (Camboya)

|[[Llac Sap|Sap]] (Camboja)

| 2.590 (24.605 durant l'estacio de pluges)

| 2.590 (24.605 durant l'estació de pluges)

|- bgcolor="#f0f0f0"

|- bgcolor="#f0f0f0"

|[[Poopo]] (Bolivia)

|[[Poopo]] (Bolivia)

| 2.337

| 2.337

|- bgcolor="#f0f0f0"

|- bgcolor="#f0f0f0"

|[[Llac de Chapala]] (Mexico)

|[[Llac de Chapala]] (Mexic)

| 1.112

| 1.112

|}

|}