[[Image:Cimborri de la catedral de Valencia.jpg|thumb|right|300px|Cimborri de la Seu]]
+
D'estil gòtic francés (sigle XIV-XV), està format per un prisma octogona de dos cossos superposats, en huit vidreres de fina traceria calada en cada cos. El primer cos o part baixa és d'autor insabut, del sigle XIV, mentres que el segon cos o part alta és obra de Martí Llobet (de el 1430 mes o manco). El cimborri dota de llum natural sempre blanca al creuer, gràcies a les finestres translúcides de alabastre i al fet de que el se armaçó de pedra està reduït al mínim.
+
+
El cimborri descansa en trompes còniques i se tanca en una revolta de creueria compsota per huit nervis i plementèria de rajola. En una alçària d'uns 40 metros, l'ausència de contrafots i la llaugerea constructiva derivada de la traceria calada dels seus murs resulta prodigiosa des d'el punt de vista arquitectònic.
+
+
En les pechines, baix les trompes del cimborri figuren quatre escultures d'estuc del sigle XVIII que reprsenten els quatre evangelistes en els atributs en que se identifiquen: Sant Lucas en el bou, obra de josep Pujol, Sant Joan Evangeliste en l'àguila del mateix autor, San Mateu en el àngel, de Josep Esteve i Sant Marcos en el lleó, de Francesc Sanchís. En la seua part superior n'hi ha una campana (el cimboriet) de 1805 que actualment no s'utilisa.