2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 87:
Llínea 87: + + + + + + + + + + + + + + +
→Porta dels Ferros
=== Porta dels Ferros ===
=== Porta dels Ferros ===
Just al costat del Micalet es troba la porta principal, dita dels Ferros per la reixa de ferro que circunda el atri de entrada. És la més moderna, iniciada en 1703 pel escultor i arquitecte alemany Konrad Rudolf. Arribà a Valéncia en el archiduc [[Carles d'Àustria]], pero al finalisar la guerra de Succesió se'n anà en ell, ya que era el seu escultor de càmara, i deixà paralisades les obres en 1707, que foren acabades en 1713 pels seus discípuls Francisco Vergara "el Vell" i Francisco Stolz. Atres escultors que intervingueren foren Andrés Robles i Ignacio Vergara i els picapedrers, José Mines i Domingo Laviesa.
[[Image:Porta dels ferros.jpg|thumbg|centre|300px|Porta dels ferros.]]
Esta porta és de notable interés pel seu plantejament acertat i atrevit dins del context hispànic de l'época. Es tracta d'u dels pocs eixemples de la aplicació del barroc arquitectònic italià, de planta ondulant i en moviment, a estil de Bernini o Borromini, a diferència dels edificis barrocs espanyols de la época, de tipo churrigueresc, en planta tradicional i gran profusió decorativa.
La porta dels Ferros, que se pareix a un retable de forma còncava, medix més de 36 metros d'altura. Quan se va construir pretenia crear la ilusió òptica d'una major sensació d'espai en un lloc realment molt chicotet -a la manera de [[Bernini]] o Borromini- ya que fon concebida per a ser vista des del estret carrer (de Saragossa) que acabava en la mateixa porta. Hui este carrer ha desaparegut al enamplar-se la plaça de la Reina i la forma retorcida de la porta és una plaça gran resulta del tot incomprensible.
La porta dels Ferros, que està precedida per un atri que llimita una reixa de ferro, també barroca, se desenrolla en tres cossos superposats:
En el primer, n'hi han tres columnes a cada costat de la porta, en fuste decorat i capitels corintis, realisats per Konrad Rudolf entre els que s'obrin sendes hornacines en les estàtues de Sant Tomás de Vilanova i San Pere Pasqual, obra de Francisco Stolz. Sobre el arc d'entrada destaca un baix relleu, atribuit a Ignaci Vergara que representa el anagrama de la Verge, en glòria de àngels i atres adorns, i enmarcat sobre una venera d'estil rococó.
El segon cos, més reduït, té quatre columnes del amteix orde, en el intercolumni del centre, un rosetó oval, i en els laterals les estatues de San Llorenç de Francesc Stolz i de San Vicent Màrtir, obra de Konrad Rudolf, i medallons en els busts dels papes valencians, Calixte III i Alexandre VI, en figures alegòriques: als peus del primer la caritat i la justícia, i als del segon la esperança i la fortalea; abdós són obres de Francesc Vergara.
En el tercer cos, de menors dimensions, se representa la asunció de la Verge en un alt relleu atribuït a Ignaci Vergara i, en àtic, el símbol del Esperit Sant en relleu baix un frontó partit, i en els seus extrems, les escultures de San Lluís Beltran i San Vicent Ferrer, obra de Stolz.
== Interior de la catedral ==
== Interior de la catedral ==