| Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions de [[Castella]] i [[Aragó]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-[[Hongria]] i Courtenay, coneguda com [[Na Violant d'Hongria]], filla d'Andreu II, rei d'[[Hongria]] ([[setembre]] de [[1235]]); tres anys despuix, el [[9 d'octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer, [[Regne de Valéncia]], afegit al d'[[Arago]], [[Corona d'Aragó]]. | | Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions de [[Castella]] i [[Aragó]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-[[Hongria]] i Courtenay, coneguda com [[Na Violant d'Hongria]], filla d'Andreu II, rei d'[[Hongria]] ([[setembre]] de [[1235]]); tres anys despuix, el [[9 d'octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer, [[Regne de Valéncia]], afegit al d'[[Arago]], [[Corona d'Aragó]]. |
− | En [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valéncia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocórrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valéncia]]. En [[1261]] convocà les corts en la [[ciutat de Valéncia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en títul de Regne. | + | En l'any [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valéncia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocórrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valéncia]]. En [[1261]] convocà les corts en la [[ciutat de Valéncia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en títul de Regne. |
| Tingué molts fills i deixà dos reis en la família, [[Pere III]] rei d'[[Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]], i a [[Jaume II]] rei de [[Regne de Mallorca|Mallorca]], Senyor-Baró de [[Montpellier]], Comte del [[Rosselló]], de la [[Cerdanya]], de [[Conflent]], i molts atres senyorius que se'l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigué casat tres vegades i tingué vàries amants. | | Tingué molts fills i deixà dos reis en la família, [[Pere III]] rei d'[[Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]], i a [[Jaume II]] rei de [[Regne de Mallorca|Mallorca]], Senyor-Baró de [[Montpellier]], Comte del [[Rosselló]], de la [[Cerdanya]], de [[Conflent]], i molts atres senyorius que se'l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigué casat tres vegades i tingué vàries amants. |
− | En [[1276]], el 27 de juliol va caure malalt, '''Jaume I''' va fallir en la ciutat de [[Valéncia]] quan es disponia a partir cap a [[Tarragona]], a on proseguiria per a descansar en el [[Monasteri de Poblet]]. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la [[Casa d'Aragó]]. | + | En l'any [[1276]], el 27 de juliol va caure malalt, '''Jaume I''' va fallir en la ciutat de [[Valéncia]] quan es disponia a partir cap a [[Tarragona]], a on proseguiria per a descansar en el [[Monasteri de Poblet]]. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la [[Casa d'Aragó]]. |