Canvis

| lloc_mort = [[Laguardia]], [[Àlaba]], [[País Vasc]], [[Espanya]]  

| lloc_mort = [[Laguardia]], [[Àlaba]], [[País Vasc]], [[Espanya]]  

}}

}}

'''Félix María Serafín Sánchez de Samaniego Zabala''' ([[Laguardia]], [[Àlaba]], [[12 d'octubre]] de [[1745]] - [[Laguardia]], [[Àlaba]], [[11 d'agost]] de [[1801]]) fon un escritor espanyol famós per les seues [[Faula|faules]], de to aleccionador per mig d'ensenyances.

'''Félix María Serafín Sánchez de Samaniego Zabala''' ([[Laguardia]], [[Àlaba]], [[12 d'octubre]] de [[1745]] - † [[Laguardia]], [[Àlaba]], [[11 d'agost]] de [[1801]]) fon un escritor espanyol famós per les seues [[Faula|faules]], de to aleccionador per mig d'ensenyances.

== Biografia ==

== Biografia ==

Félix María de Samaniego naixqué el 12 d'octubre de l'any 1745 en Laguardia, Àlaba, fill de Félix Ignacio Sánchez de Samaniego i Munibe, i de Juana María Teresa Zabala i Arteaga. D'ascendència noble, el seu pare disponia de recursos més que suficients com per a que Félix poguera dedicar-se a l'estudi. Es coneix poc sobre la seua infància i joventut: el seu principal biógraf, [[Eustaquio Fernández de Navarrete]], afirma que va estudiar en un colege en [[França]]. Més tart va cursar estudis en l'[[Universitat de Valladolit]], per a finalment, despuix d'un periple per França, establir-se en [[Vergara]], vivint en el seu tio yayo el comte de Peñaflorida.

Félix María de Samaniego naixqué el 12 d'octubre de l'any 1745 en Laguardia, Àlaba, fill de Félix Ignacio Sánchez de Samaniego i Munibe, i de Juana María Teresa Zabala i Arteaga. D'ascendència noble, el seu pare disponia de recursos més que suficients com per a que Félix poguera dedicar-se a l'estudi. Es coneix poc sobre la seua infància i joventut: el seu principal biógraf, [[Eustaquio Fernández de Navarrete]], afirma que va estudiar en un colege en [[França]]. Més tart va cursar estudis en l'[[Universitat de Valladolit]], per a finalment, despuix d'un periple per [[França]], establir-se en [[Vergara]], vivint en el seu tio yayo el comte de Peñaflorida.

Formà part de la Societat Vascongada d'Amics del País, fundada per Peñaflorida, a on va llegir les seues primeres faules. La primera colecció de les mateixes va ser publicada en [[Valéncia]] en l'any [[1765]]. Del seu entusiasme pels enciclopedistes, en els qui va tindre contacte en el seu periple per França, va adquirir l'afició per la crítica mordaç contra la política i la religió; es va burlar dels privilegis, i va aplegar a rebujar un càrrec oferit per Floridablanca. Els seus contes més pujats de to varen ser composts a l'estil de les ''Faules eròtiques'' de [[Jean de la Fontaine]]. Per estos escrits i uns atres d'índole anticlerical, va sofrir la persecució de l'[[Inquisició]]: el Tribunal de Logronyo va tractar de confinar-ho en un convent en [[1793]] despuix de considerar anticlerical i llicenciosa part de la seua obra; es va salvar del castic gràcies a l'intervenció dels seus influents amics. Es desconeixen, no obstant, els detalls del procés inquisitorial. Segons [[Julio Caro Baroja]], fon reclós "per una temporada" en el convent del Desert, en [[Sestao]], "per denúncies respecte a la seua irreverència". De la seua estància allí va escriure una "saladíssima sàtira, que es coneix hui solament per fragments en la que descriu la vida que duyen els pares carmelites. La descripció del refectori i el menjar, presidit tot per una trista calavera":

Formà part de la Societat Vascongada d'Amics del País, fundada per Peñaflorida, a on va llegir les seues primeres faules. La primera colecció de les mateixes va ser publicada en [[Valéncia]] en l'any [[1765]]. Del seu entusiasme pels enciclopedistes, en els qui va tindre contacte en el seu periple per França, va adquirir l'afició per la crítica mordaç contra la política i la religió; es va burlar dels privilegis, i va aplegar a rebujar un càrrec oferit per Floridablanca. Els seus contes més pujats de to varen ser composts a l'estil de les ''Faules eròtiques'' de [[Jean de la Fontaine]]. Per estos escrits i uns atres d'índole anticlerical, va sofrir la persecució de l'[[Inquisició]]: el Tribunal de Logronyo va tractar de confinar-ho en un convent en l'any [[1793]] despuix de considerar anticlerical i llicenciosa part de la seua obra; es va salvar del castic gràcies a l'intervenció dels seus influents amics. Es desconeixen, no obstant, els detalls del procés inquisitorial. Segons [[Julio Caro Baroja]], fon reclós "per una temporada" en el convent del Desert, en [[Sestao]], "per denúncies respecte a la seua irreverència". De la seua estància allí va escriure una "saladíssima sàtira, que es coneix hui solament per fragments en la que descriu la vida que duyen els pares carmelites. La descripció del refectori i el menjar, presidit tot per una trista calavera":

{{Cita|Verá entrar con la mente fervorosa<br />

{{Cita|Verá entrar con la mente fervorosa<br />

todo el mundo contempla, come y calla!}}

todo el mundo contempla, come y calla!}}

Són coneguts els violents enfrontaments lliteraris que va mantindre en alguns dels seus colegues, com [[Vicente García de la Huerta]] i [[Fra Diego González]]. Pero, sense lloc a dubtes, la més célebre i destacada lluita fon la que durant anys va sostindre en [[Tomás de Iriarte]], que havia segut el seu amic llarc temps, contra qui va escriure opúsculs com la "Carta apologètica al senyor [[Nicolas Masson de Morvilliers|Masson]]". Samaniego, que havia publicat en [[1781]] la seua primera colecció de faules, es va irritar quan Iriarte va presentar la seua, publicada a l'any següent, com la «primera colecció de faules enterament originals».

Són coneguts els violents enfrontaments lliteraris que va mantindre en alguns dels seus colegues, com [[Vicente García de la Huerta]] i [[Fra Diego González]]. Pero, sense lloc a dubtes, la més célebre i destacada lluita fon la que durant anys va sostindre en [[Tomás de Iriarte]], que havia segut el seu amic llarc temps, contra qui va escriure opúsculs com la "Carta apologètica al senyor [[Nicolas Masson de Morvilliers|Masson]]". Samaniego, que havia publicat en l'any [[1781]] la seua primera colecció de faules, es va irritar quan Iriarte va presentar la seua, publicada a l'any següent, com la «primera colecció de faules enterament originals».

== Obra ==

== Obra ==