2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El '''idioma manés''' o '''gaèlic manés''' (en manés ''Gaelg Vanninagh'' o ''Gailck Vanninagh'') és una llengua celta parlada en la Illa de Man, una chic...».
El '''idioma manés''' o '''gaèlic manés''' (en manés ''Gaelg Vanninagh'' o ''Gailck Vanninagh'') és una llengua celta parlada en la [[Illa de Man]], una chicotiua illa delMar d'Irlanda que constituix una dependència autogovernada de la corona britància que no pertany al [[Regne Unit]].
== Història ==
La arribada del idioma goidèlic a la Illa de Man aconteix entre els sigles IV i V d. C. quan invasions d'habitants procedents d'Irladna s'establixen en la illa, sustituint esta a una suposta llengua britònica parlada hasda llavors allí.
En tot i això, la illa de Man, i en ella sa llengua, apareixen a partir de les ivasions escandinaves; entre el 800 i el 815, els viquincs arribaren a la illa de Man essencialment pel pillage. Entre els 850 i 990, s'establiren sobre la illa, pero esta vegada baix el control dels reixos escandinaus de Dublí. Entre el 990 i el 1079 finalment, la illa estigué subjecta als poderosos jarls de les Òrcades. Durant tot el periodo escandinau, la illa estigué nominalment baix la sobirania dels reis de Noruega, pero estos rarament pogueren fer valer els seus drets, a excepció de cets com Harald I en 885, de Magnus III al final del sigle XI, o de Hakon IV a partir del 1217.
A partir del sigle XIII la illa és disputada per anglosaxons i escocesos, i més tart fon senyoriu de diversos títuls nobiliaris anglesos per a pasar finalment a mans de la [[Corona Britànica]].
== Història ==
La arribada del idioma goidèlic a la Illa de Man aconteix entre els sigles IV i V d. C. quan invasions d'habitants procedents d'Irladna s'establixen en la illa, sustituint esta a una suposta llengua britònica parlada hasda llavors allí.
En tot i això, la illa de Man, i en ella sa llengua, apareixen a partir de les ivasions escandinaves; entre el 800 i el 815, els viquincs arribaren a la illa de Man essencialment pel pillage. Entre els 850 i 990, s'establiren sobre la illa, pero esta vegada baix el control dels reixos escandinaus de Dublí. Entre el 990 i el 1079 finalment, la illa estigué subjecta als poderosos jarls de les Òrcades. Durant tot el periodo escandinau, la illa estigué nominalment baix la sobirania dels reis de Noruega, pero estos rarament pogueren fer valer els seus drets, a excepció de cets com Harald I en 885, de Magnus III al final del sigle XI, o de Hakon IV a partir del 1217.
A partir del sigle XIII la illa és disputada per anglosaxons i escocesos, i més tart fon senyoriu de diversos títuls nobiliaris anglesos per a pasar finalment a mans de la [[Corona Britànica]].