2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − {{llengua|+ − |nom= Gaèlic escocés − |nomnatiu= Gàidhlig na h-Alba − |pronunciació= − |atresdenominacions= − |estats=[[Regne Unit]] − |regió=[[Escòcia]] − |parlants= 60.000 − |parlantsnatius= − |parlantsnonatius= − |rank= No està entre els 100 primers − |família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br /> − [[Llengües celtes|Celta]]<br /> − '''Gaèlic'''<br /> − |nació= [[Escòcia]] − |fontcolor= − |regulat= Bòrd na Gàidhlig − |iso1= gd − |iso2= gla − |iso3= gla − |sil= − |mapa= [[Image:Mapa del gaelic escoces.gif|200px]] − }} − − El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és un mmebre de les llengües goidèliques de les [[Llengües celtes]], que arribà a [[Escòcia]] al rededor del sigle V, quan els escots de ètnia celta i provenents del nort d'Irlanda s'assentaren en lacosta occidental, arribant una varietat del gaèlic que va sustituir a la antiga llengua dels picts parlà en la zona hasda entonces. D'ahi la seua similitut en el gaèlic parlat en Irlanda i la Illa de Man. ;és tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions viquingues anirien relegant cada volta més el idioma, hasda que al rededor de 1500, durant el reinat de Jacobo IV, es crearen en les Hèbrides les corts locals i les escoles de barts, que foren cuan del Sistema de Clans de les Terres altes i un refugi per a la cultura i el idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes de Escòcia. − − Encara que manco del 1% de la poblacio escocesa parlen este idioma, per als que heu parlen, n'hi han varis periòdics i programes de radio disponibles. El 21 d'abril de 2005 s'aprobà en el Parlament d'Escòcia la llei que convertix al gaèlic escocés en una de les llengües oficials d'Escòcia, junt al anglés.
S'està redirigint a Idioma gaèlic escocés
#REDIRECT [[Idioma gaèlic escocés]]