Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | Els primers pobladors de [[Egipte]] varen alcançar les riberes del riu [[Nil]], per llavors un conglomerat de marismes foc de [[paludisme]], escapant de la desertisació del [[desert del Sàhara|Sàhara]]. Les comunitats originals varen fer habitable el país i es varen estructurar en regions anomenades [[nomo]]s. Passat el temps i despuix d'époques d'acorts i disputes els nomos es varen agrupar en dos proto-nacions, el [[Alt Egipte]] i el [[Baix Egipte]], per a quedar finalment unificats per [[Menes]] cap a l'any 3100 a. C., considerat pels antics egipcíacs el primer [[faraó]]. | + | Els primers pobladors de [[Egipte]] varen alcançar les riberes del riu [[Nil]], per llavors un conglomerat de marismes foc de [[paludisme]], escapant de la desertisació del [[desert del Sàhara|Sàhara]]. Les comunitats originals varen fer habitable el país i es varen estructurar en regions nomenades [[nomo]]s. Passat el temps i despuix d'époques d'acorts i disputes els nomos es varen agrupar en dos proto-nacions, el [[Alt Egipte]] i el [[Baix Egipte]], per a quedar finalment unificats per [[Menes]] cap a l'any 3100 a. C., considerat pels antics egipcíacs el primer [[faraó]]. |
| | | |
− | Per als antics egipcíacs, el primer [[faraó]] va ser Narmer, denominat Menes per Manetó, qui va governar cap a l'any 3150 a. C. L'últim faraó va ser [[Cleopatra VII]], d'ascendència helènica, que va regnar de l'any 51 al 30 a. C. | + | Per als antics egipcíacs, el primer faraó va ser [[Narmer]], denominat Menes per [[Manetó]], qui va governar cap a l'any 3150 a. C. L'últim faraó va ser [[Cleopatra VII]], d'ascendència helènica, que va regnar de l'any [[510 a. C.|51]] al [[30 a. C.]] |
| | | |
− | No obstant, el títul de «faraó», en el seu terme egipcíac pr ˤ3 (per aa), ‘casa gran’, solament deuria utilisar-se en uritat, quan Egipte va aplegar a ser-ho de veres, estenent la seua poder més allà del seu territori original, que es va produir solament a partir de l'Imperi Nou, més específicament, a mitan de la Dinastia XVIII, posterior al regnat de Hatshepsut. | + | No obstant, el títul de «faraó», en el seu terme egipcíac pr ˤ3 (per aa), ‘casa gran’, solament deuria utilisar-se en uritat, quan Egipte va aplegar a ser-ho de veres, estenent la seua poder més allà del seu territori original, que es va produir solament a partir de l'Imperi Nou, més específicament, a mitan de la [[Dinastia XVIII]], posterior al regnat de [[Hatshepsut]]. |
| | | |
− | Els faraons varen ser considerats sers casi divins durant les primeres dinasties i eren identificats en el deu Horus. A partir de la dinastia V també eren «fills del deu Ra». Normalment no varen ser deificats en vida. Era despuix de la seua mort quan el faraó es fusionava en la deitat Osiris i adquiria l'immortalitat i una categoria divina, sent llavors venerats com un deu més en els temples. | + | Els faraons varen ser considerats sers casi divins durant les primeres dinasties i eren identificats en el deu [[Horus]]. A partir de la [[dinastia V]] també eren «fills del deu [[Ra]]». Normalment no varen ser deificats en vida. Era despuix de la seua mort quan el faraó es fusionava en la deitat [[Osiris]] i adquiria l'immortalitat i una categoria divina, sent llavors venerats com un deu més en els temples. |
| | | |
| {{Història d'Àfrica}} | | {{Història d'Àfrica}} |
| | | |
| + | [[Categoria:Història]] |
| [[Categoria:Història d'Egipte| ]] | | [[Categoria:Història d'Egipte| ]] |