Canvis

El ceramiste Guallart ha desenrollat la seua vida professional en Castelló de la Plana, província valenciana de tradició i producció ceràmica que s'exporta a tot lo món. Els seus treballs per a l'indústria han segut ingents, i també el número d'exposicions artístiques tant de la seua ceràmica com de la seua pintura.

El ceramiste Guallart ha desenrollat la seua vida professional en Castelló de la Plana, província valenciana de tradició i producció ceràmica que s'exporta a tot lo món. Els seus treballs per a l'indústria han segut ingents, i també el número d'exposicions artístiques tant de la seua ceràmica com de la seua pintura.

Ha expost en mostres colectives de [[Valéncia]] i [[Alacant]] entre els anys [[1957]] i 1961, i individualment en el [[Colege Universitari de Castelló]] ([[1972]]), la Casa de la Cultura ([[1973]]), en les galeries d'art Nonell, Derenzi i Artex, en els Ajuntaments de [[Sogorp]] ([[1979]]), [[Vilarreal]] ([[1981]]), [[Benicarló]] i Castelló, i en el [[Museu Nacional de Ceràmica “González Martí”]], entre uns atres.

Ha expost en mostres colectives de [[Valéncia]] i [[Alacant]] entre els anys [[1957]] i 1961, i individualment en el [[Colege Universitari de Castelló]] ([[1972]]), la Casa de la Cultura ([[1973]]), en les galeries d'art Nonell, Derenzi i Artex, en els Ajuntaments de [[Sogorp]] ([[1979]]), [[Vilarreal]] ([[1981]]), [[Benicarló]] i Castelló, i en el [[Museu Nacional de Ceràmica Gonzàlez Martí]], entre uns atres.

Començant la seua llabor professional en el seu pare, el ceramiste [[Rafael Guallart]], va participar en el panel dels patrons de Lledó, el fris de la llonja del port, el mapa provincial i els escuts de la [[Plaça Maria Agustina (Castelló)|Plaça de Maria Agustina, en Castelló de la Plana]]. Destaquen de la seua obra els grans murals de finques en la Plaça de Clavé, el carrer Asensi, l'Institut Penyagolosa, la fàbrica Diago i l'Iglésia Arciprestal del Grau en Castelló. Com a pintor són rellevants els frescs de la parròquia de Santa Joaquina de Vedruna.

Començant la seua llabor professional en el seu pare, el ceramiste [[Rafael Guallart]], va participar en el panel dels patrons de Lledó, el fris de la llonja del port, el mapa provincial i els escuts de la [[Plaça Maria Agustina (Castelló)|Plaça de Maria Agustina, en Castelló de la Plana]]. Destaquen de la seua obra els grans murals de finques en la Plaça de Clavé, el carrer Asensi, l'Institut Penyagolosa, la fàbrica Diago i l'Iglésia Arciprestal del Grau en Castelló. Com a pintor són rellevants els frescs de la parròquia de Santa Joaquina de Vedruna.