'''Santa Llucía''' és un país ubicat al [[nort]] de [[Veneçuela]] i [[Trinitat i Tobago]], en aigües del [[Carip|mar Carip]]. Els seus primers pobladors varen arribar en basses al voltant del [[sigle III]] de nostra era i despuix de múltiples disputes entre conquistadors [[Europa|europeus]] va terminar sent conquistada pel [[Regne Unit]], el qual li va otorgar l'independència en l'any [[1979]].
+
'''Santa Llúcia''' és un país ubicat al [[nort]] de [[Veneçuela]] i [[Trinitat i Tobago]], en aigües del [[Carip|mar Carip]]. Els seus primers pobladors varen arribar en basses al voltant del [[sigle III]] de nostra era i despuix de múltiples disputes entre conquistadors [[Europa|europeus]] va terminar sent conquistada pel [[Regne Unit]], el qual li va otorgar l'independència en l'any [[1979]].
== Els primers pobladors ==
== Els primers pobladors ==
−
Els primers pobladors de Santa Llucía varen ser els indígenes [[taín]]s, els quals varen aplegar per mar provinents del nort de [[Sudamèrica]] entre el sigle III i el [[sigle V]]. A partir del [[sigle IX]] els taíns varen ser dominats i assimilats per una atra ètnia de la regió, els indígenes [[carip (ètnia)|carips]]. Els primers europeus varen aplegar a l'illa a finals del [[sigle XV]] o a principis del [[sigle XVI]]. Donada la conveniència del seu port en [[Castries]], l'illa va ser disputada constantment entre el sigle XVI i el [[sigle XVII|XVII]], canviant de mans a lo manco catorze voltes entre el govern de [[França]] i el del [[Regne Unit]], sent este últim qui va obtindre la possessió definitiva en l'any [[1814]].
+
Els primers pobladors de Santa Llúcia varen ser els indígenes [[taín]]s, els quals varen aplegar per mar provinents del nort de [[Sudamèrica]] entre el sigle III i el [[sigle V]]. A partir del [[sigle IX]] els taíns varen ser dominats i assimilats per una atra ètnia de la regió, els indígenes [[carip (ètnia)|carips]]. Els primers europeus varen aplegar a l'illa a finals del [[sigle XV]] o a principis del [[sigle XVI]]. Donada la conveniència del seu port en [[Castries]], l'illa va ser disputada constantment entre el sigle XVI i el [[sigle XVII|XVII]], canviant de mans a lo manco catorze voltes entre el govern de [[França]] i el del [[Regne Unit]], sent este últim qui va obtindre la possessió definitiva en l'any [[1814]].