Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
18 bytes afegits ,  19:23 6 oct 2022
sense resum d'edició
Llínea 11: Llínea 11:  
}}
 
}}
   −
'''Ignacio Garriga Vaz de Concicao''' ([[Sant Cugat del Vallés]], [[4 de febrer]] de [[1987]]) és un odontòlec, professor universitari i polític espanyol, membre del comité eixecutiu nacional de [[Vox]]. Ha segut diputat en el Congrés per Barcelona en la XII i la XIV llegislatures. Des de el [[6 d'octubre]] de l'any [[2022]] és el Secretari General de Vox.
+
'''Ignacio Garriga Vaz de Concicao''' ([[Sant Cugat del Vallés]], [[4 de febrer]] de [[1987]]) és un odontòlec, professor universitari i polític espanyol, membre del comité eixecutiu nacional de [[Vox]]. Ha segut diputat en el Congrés per Barcelona en la XII i la XIV llegislatures. Des del [[6 d'octubre]] de l'any [[2022]] és el Secretari General de Vox.
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 17: Llínea 17:  
Segon dels dos fills del matrimoni format per Rafael Garriga Kuijpers i Clotilde Vaz de Conceição Morlay (espanyola d'orige ecuatoguineano), casat i pare de quatre fills. Ha eixercit de professor en la Facultat d'Odontologia de l'Universitat Internacional de Catalunya.
 
Segon dels dos fills del matrimoni format per Rafael Garriga Kuijpers i Clotilde Vaz de Conceição Morlay (espanyola d'orige ecuatoguineano), casat i pare de quatre fills. Ha eixercit de professor en la Facultat d'Odontologia de l'Universitat Internacional de Catalunya.
   −
Ha impartit charrades en llocs com el Club Empel de [[Barcelona]], successor del Casal Tramuntana, punt de trobada de jóvens d'ideologia de la dreta espanyola.​
+
Ha impartit conferències en llocs com el Club Empel de [[Barcelona]], successor del Casal Tramuntana, punt de trobada de jóvens d'ideologia de la dreta espanyola.​
    
=== Trayectòria política ===
 
=== Trayectòria política ===
 
Es va afiliar al Partit Popular en l'any [[2005]]​ Pertanyent al sector del PP català «renovador» sorgit entorn a Montserrat Nebrera, va abandonar el partit despuix de la derrota interna d'este front al d'Alicia Sánchez-Camacho.​ De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de l'any [[2010]] va concórrer com a número 18 per Barcelona de la llista del partit Alternativa de Govern liderat per Nebrera,​ sense conseguir escan. Garriga va ingressar en Vox en l'any [[2014]].
 
Es va afiliar al Partit Popular en l'any [[2005]]​ Pertanyent al sector del PP català «renovador» sorgit entorn a Montserrat Nebrera, va abandonar el partit despuix de la derrota interna d'este front al d'Alicia Sánchez-Camacho.​ De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de l'any [[2010]] va concórrer com a número 18 per Barcelona de la llista del partit Alternativa de Govern liderat per Nebrera,​ sense conseguir escan. Garriga va ingressar en Vox en l'any [[2014]].
   −
Per ser l'únic polític mulato conegut en el partit, a voltes li'l descriu com el «negre de Vox» o el «home negre de Vox»,​ encara que Garriga rebuja esta etiqueta.​ A pesar de la postura contra l'immigració illegal del seu partit polític, Garriga ha fet comentaris en apoyo de els immigrants en [[Espanya]], ya que ell mateixa és d'ascendència immigrant,​ encara que recolza la deportació obligatòria d'immigrants illegals.
+
Per ser l'únic polític mulato conegut en el partit, i en les corts, a voltes li'l descriu com el «negre de Vox» o el «home negre de Vox»,​ encara que Garriga rebuja esta etiqueta.​ A pesar de la postura contra l'immigració illegal del seu partit polític, Garriga ha fet comentaris en apoyo de els immigrants en [[Espanya]], ya que ell mateixa és d'ascendència immigrant,​ encara que recolza la deportació obligatòria d'immigrants illegals.
    
D'igual manera, Ignacio Garriga ha afirmat que «Vox és un partit humaniste cristià».​ Mentres s'identifica «orgullosament» com a català, Garriga està fortament en contra del moviment independentiste en Catalunya.​
 
D'igual manera, Ignacio Garriga ha afirmat que «Vox és un partit humaniste cristià».​ Mentres s'identifica «orgullosament» com a català, Garriga està fortament en contra del moviment independentiste en Catalunya.​
121 173

edicions

Menú de navegació