Canvis

La seua atenció com a pontífex es va centrar en la pacificació d'Itàlia i la reconquista de Constantinopla, que havia caigut en mans turques en l'any [[1453]]. Per a això el [[15 de maig]] de 1455 va proclamar la bula de creuada i va enviar delegacions a [[Anglaterra]] i [[Alemània]], a on va acodir Nicolás de Cusa, [[França]], [[Portugal]], [[Aragó]] i especialment, per pesar sobre ells major amenaça, a [[Hongria]], a on va enviar com a llegat a Juan Carvajal, que també va visitar Alemània i [[Polònia]]. Per a sufragar les despeses va vendre la seua vaixella d'[[or]] i [[argent]] i objectes d'art al rei de Nàpols. En [[juliol]] de [[1456]] un eixèrcit heterogéneu, reclutat per Juan Carvajal i Juan de Capistrano i dirigit per Juan de Hunyadi, cap de l'eixèrcit hongarés, va conseguir alçar el sege de Belgrat, sitiat per l'eixèrcit de el sultà turc, Mahomet II. La crida de Calixt III als príncips cristians per a aprofitar l'ocasió, traent partit de la victòria, no va ser escoltada. Els prelats alemans varen protestar contra els «gravamina» que Roma imponia en el pretext de la creuada i la Universitat de París va apelar la bula de creuada davant el concilie universal. El conflicte desencadenat per Giacomo Piccinino en Siena va fer que es derivara a ell part dels diners i tropes destinats a la creuada. Davant això, Calixt no va dubtar en dirigir-se a perses i armenis, enemics dels turcs, i va respalar a Jorge Castriota, Skanderberg, príncip albanés, que va derrotar als turcs en Tomorniza en [[setembre]] de [[1457]]. També la flota pontifícia dirigida per la moradura Ludovico Scarampo en respal napolità va véncer a la turca en Metelino, pero els objectius de la creuada no es varen alcançar.

La seua atenció com a pontífex es va centrar en la pacificació d'Itàlia i la reconquista de Constantinopla, que havia caigut en mans turques en l'any [[1453]]. Per a això el [[15 de maig]] de 1455 va proclamar la bula de creuada i va enviar delegacions a [[Anglaterra]] i [[Alemània]], a on va acodir Nicolás de Cusa, [[França]], [[Portugal]], [[Aragó]] i especialment, per pesar sobre ells major amenaça, a [[Hongria]], a on va enviar com a llegat a Juan Carvajal, que també va visitar Alemània i [[Polònia]]. Per a sufragar les despeses va vendre la seua vaixella d'[[or]] i [[argent]] i objectes d'art al rei de Nàpols. En [[juliol]] de [[1456]] un eixèrcit heterogéneu, reclutat per Juan Carvajal i Juan de Capistrano i dirigit per Juan de Hunyadi, cap de l'eixèrcit hongarés, va conseguir alçar el sege de Belgrat, sitiat per l'eixèrcit de el sultà turc, Mahomet II. La crida de Calixt III als príncips cristians per a aprofitar l'ocasió, traent partit de la victòria, no va ser escoltada. Els prelats alemans varen protestar contra els «gravamina» que Roma imponia en el pretext de la creuada i la Universitat de París va apelar la bula de creuada davant el concilie universal. El conflicte desencadenat per Giacomo Piccinino en Siena va fer que es derivara a ell part dels diners i tropes destinats a la creuada. Davant això, Calixt no va dubtar en dirigir-se a perses i armenis, enemics dels turcs, i va respalar a Jorge Castriota, Skanderberg, príncip albanés, que va derrotar als turcs en Tomorniza en [[setembre]] de [[1457]]. També la flota pontifícia dirigida per la moradura Ludovico Scarampo en respal napolità va véncer a la turca en Metelino, pero els objectius de la creuada no es varen alcançar.

També en l'any 1456, va establir una comissió que va anular el juí que, en [[1431]], havia condenat a [[Juana d'Arc]] i la va declarar inocent dels càrrecs de bruixeria per els que havia segut cremada en la foguera. Eixe mateix any va promulgar la bula Inter Caetera per la que garantisava als portuguesos l'exclusivitat de la navegació a lo llarc de la costa africana.

També en l'any 1456, va establir una comissió que va anular el juí que, en [[1431]], havia condenat a [[Joana d'Arc]] i la va declarar inocent dels càrrecs de bruixeria per els que havia segut cremada en la foguera. Eixe mateix any va promulgar la bula Inter Caetera per la que garantisava als portuguesos l'exclusivitat de la navegació a lo llarc de la costa africana.

A la seua mort, el [[27 de juny]] de [[1458]], [[Alfons V]] d'Aragó va deixar el regne de Nàpols al seu fill Ferran I. Els adversaris de la corona d'Aragó varen oferir el tro a René d'Anjou, comte de Provença. Calixt III va aprofitar per a fer valdre els drets feudals de l'Iglésia sobre el regne, reservant a la Santa Sèu l'estudi dels drets de cada u dels pretenents. Per bula de 12 de juliol va reclamar eixos drets i va ordenar als napolitans que no prestaren jurament a cap dels candidats. Va aplegar inclús a enviar al seu nebot Pedro Luis de Borja a lluitar contra Ferran, reconegut com a rei per Milà i Florencia. Solament la mort de Calixt III el 6 d'agost, festa de la Transfiguración per ell instituïda en recort del lloc de Belgrat, va posar fi al conflicte. Unes hores abans de la mort del pontífex, Pedro Luis, despuix d'entregar al colege cardenalici Sant'Angelo, va fugir de Roma per temor a la fúria desnugada pels romans contra els partidaris de Calixto III pero descobert en Civitavecchia va ser assessinat el [[26 de setembre]] següent.

A la seua mort, el [[27 de juny]] de [[1458]], [[Alfons V]] d'Aragó va deixar el regne de Nàpols al seu fill Ferran I. Els adversaris de la corona d'Aragó varen oferir el tro a René d'Anjou, comte de Provença. Calixt III va aprofitar per a fer valdre els drets feudals de l'Iglésia sobre el regne, reservant a la Santa Sèu l'estudi dels drets de cada u dels pretenents. Per bula de 12 de juliol va reclamar eixos drets i va ordenar als napolitans que no prestaren jurament a cap dels candidats. Va aplegar inclús a enviar al seu nebot Pedro Luis de Borja a lluitar contra Ferran, reconegut com a rei per Milà i Florencia. Solament la mort de Calixt III el 6 d'agost, festa de la Transfiguración per ell instituïda en recort del lloc de Belgrat, va posar fi al conflicte. Unes hores abans de la mort del pontífex, Pedro Luis, despuix d'entregar al colege cardenalici Sant'Angelo, va fugir de Roma per temor a la fúria desnugada pels romans contra els partidaris de Calixto III pero descobert en Civitavecchia va ser assessinat el [[26 de setembre]] següent.