41 037
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 16:
Llínea 16: − + + + + + + + + + + + + + +
→Biografia
El [[2 de maig]] de l'any [[1444]] fon nomenat cardenal pel Papa [[Eugeni IV]] i va començar en una pràctica que definiria el seu pontificat: el nepotisme, oferint als seus dos nebots d'els qui era tutor, Luis Juan de Borja i [[Roderic de Borja|Rodrigo de Borja]], importants càrrecs i beneficis eclesiàstics.
El [[2 de maig]] de l'any [[1444]] fon nomenat cardenal pel Papa [[Eugeni IV]] i va començar en una pràctica que definiria el seu pontificat: el nepotisme, oferint als seus dos nebots d'els qui era tutor, Luis Juan de Borja i [[Roderic de Borja|Rodrigo de Borja]], importants càrrecs i beneficis eclesiàstics.
(Secció per completar)
Durant el papat de Nicolás V va contribuir a alcançar la pau de Lodi, que assegurava l'equilibri entre [[Milà]], [[Florencia]] i [[Nàpols]] i permetia fer front al perill turc. Per lo mateixa es va opondre a les conquistes del condottiero Giacomo Piccinino en Siena, a pesar de ser este aliat del rei d'Aragó, donant prova aixina de la seua rectitut de criteri i independència front a consideracions d'afinitat nacional de lo que va fer gala durant el seu pontificat, especialment quan a la mort d'Alfonso V d'Aragó va rebujar reconéixer al seu fill Ferran com a rei de Nàpols alegant drets feudals de l'Iglésia sobre aquell regne.
Conseller del papa Nicolás V, a la mort d'est, en l'any [[1455]], va ser elegit papa com a solució de compromís, gràcies a la seua alvançada edat i a la neutralitat que havia observat en les disputes entre els Colonna i els Orsini, que hagueren preferit a la grega moradura Bessarion. Proclamat sum pontífex el [[8 d'abril]] de 1455 en el nom de Calixt III, una de les seues primeres decisions va ser canonisar al seu paisà [[Sant Vicent Ferrer]], del que es va dir que li hi havia profetisat l'elevació a «la més alta dignitat a que pot aplegar un home mortal».
La seua elecció va ser molt mal rebuda pels romans i els italians en general, temerosos de que el nou pontífex, segons es llamentava Vespasiano dona Bisticci, contribuïra a incrementar l'influència aragonesa en la península despuix de l'ocupació de Nàpols. Temien, ademés, que els principals càrrecs eclesiàstics caigueren en mans d'estrangers, a lo que sense dubte va contribuir el nepotisme del nou pontífex que, desconfiant d'els qui recelaven d'un papa estranger, es va rodejar dels seus més directes aplegats, començant pels seus tres nebots favorits: Roderic de Borja, futur papa [[Aleixandre VI]], bisbe de Girona i de Valéncia, vicecanceller de l'Iglésia, i Juan Luis del Milà, bisbe de [[Sogorp]] i Pere Lluis de Borja, designat capità general de l'Iglésia.
La seua atenció com a pontífex es va centrar en la pacificació d'Itàlia i la reconquista de Constantinopla, que havia caigut en mans turques en l'any [[1453]]. Per a això el [[15 de maig]] de 1455 va proclamar la bula de creuada i va enviar delegacions a [[Anglaterra]] i [[Alemània]], a on va acodir Nicolás de Cusa, [[França]], [[Portugal]], [[Aragó]] i especialment, per pesar sobre ells major amenaça, a [[Hongria]], a on va enviar com a llegat a Juan Carvajal, que també va visitar Alemània i [[Polònia]]. Per a sufragar les despeses va vendre la seua vaixella d'[[or]] i [[argent]] i objectes d'art al rei de Nàpols. En [[juliol]] de [[1456]] un eixèrcit heterogéneu, reclutat per Juan Carvajal i Juan de Capistrano i dirigit per Juan de Hunyadi, cap de l'eixèrcit hongarés, va conseguir alçar el sege de Belgrat, sitiat per l'eixèrcit de el sultà turc, Mahomet II. La crida de Calixt III als príncips cristians per a aprofitar l'ocasió, traent partit de la victòria, no va ser escoltada. Els prelats alemans varen protestar contra els «gravamina» que Roma imponia en el pretext de la creuada i la Universitat de París va apelar la bula de creuada davant el concilie universal. El conflicte desencadenat per Giacomo Piccinino en Siena va fer que es derivara a ell part dels diners i tropes destinats a la creuada. Davant això, Calixt no va dubtar en dirigir-se a perses i armenis, enemics dels turcs, i va respalar a Jorge Castriota, Skanderberg, príncip albanés, que va derrotar als turcs en Tomorniza en [[setembre]] de [[1457]]. També la flota pontifícia dirigida per la moradura Ludovico Scarampo en respal napolità va véncer a la turca en Metelino, pero els objectius de la creuada no es varen alcançar.
També en l'any 1456, va establir una comissió que va anular el juí que, en [[1431]], havia condenat a [[Juana d'Arc]] i la va declarar inocent dels càrrecs de bruixeria per els que havia segut cremada en la foguera. Eixe mateix any va promulgar la bula Inter Caetera per la que garantisava als portuguesos l'exclusivitat de la navegació a lo llarc de la costa africana.
A la seua mort, el [[27 de juny]] de [[1458]], [[Alfons V]] d'Aragó va deixar el regne de Nàpols al seu fill Ferran I. Els adversaris de la corona d'Aragó varen oferir el tro a René d'Anjou, comte de Provença. Calixt III va aprofitar per a fer valdre els drets feudals de l'Iglésia sobre el regne, reservant a la Santa Sèu l'estudi dels drets de cada u dels pretenents. Per bula de 12 de juliol va reclamar eixos drets i va ordenar als napolitans que no prestaren jurament a cap dels candidats. Va aplegar inclús a enviar al seu nebot Pedro Luis de Borja a lluitar contra Ferran, reconegut com a rei per Milà i Florencia. Solament la mort de Calixt III el 6 d'agost, festa de la Transfiguración per ell instituïda en recort del lloc de Belgrat, va posar fi al conflicte. Unes hores abans de la mort del pontífex, Pedro Luis, despuix d'entregar al colege cardenalici Sant'Angelo, va fugir de Roma per temor a la fúria desnugada pels romans contra els partidaris de Calixto III pero descobert en Civitavecchia va ser assessinat el [[26 de setembre]] següent.
Poc apreciat pels humanistes, que en el seu predecessor Nicolás V havien trobat un esplèndit mecenes, el seu frugal estil de vida (les despeses de la cúria es varen reduir en més d'un terç durant el seu pontificat i els canelobres d'argent de la capella papal es varen substituir per uns atres de [[plom]]) i l'atenció posada en la creuada, es varen interpretar com a falta d'aprecie per les arts i les lletres, i com a incapacitat per a entendre el naixent moviment humaniste, a pesar del respal que va concedir a Lorenzo Entanca, al que va nomenar secretari pontifici i canonge de Sant Joan de Letrán. Francesco Filelfo i Vespasiano dona Bisticci ho varen acusar de dispersar la colecció de manuscrits reunida per Nicolás V en la seua biblioteca vaticana, a la que Calixt III va legar la seua colecció de llibres jurídics, puix per a obtindre fondos en destí a la creuada va vendre algunes valioses enquadernacions. A l'objecte de desacreditar al papa, tachant-ho de supersticiós, Bartolomeo Platina va posar en circulació la llegenda de que Calixt III havia ordenat que les campanes de les iglésies tanyeren tots els dies a migdia contra l'amenaça que representava el [[Cometa]] Halley, visible en 1456, al que segons el matemàtic francés del [[sigle XVIII]] Pierre-Simon Laplace, Calixt III hi hauria excomulgat. L'orde, en realitat, havia segut donada per a recordar als cristians el perill turc i la necessitat de la creuada, segons arreplegava la bula de [[29 de juny]] de 1456, en la que ni tan sols es mencionava al cometa.
== Cites ==
== Cites ==