124 784
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{Biografia|
{{Biografia|
| nom = Emilia Pardo-Bazán y de la Rúa-Figueroa
| nom = Emilia Pardo-Bazán y de la Rúa-Figueroa
| image = [[Archiu:1921-05-21, La Esfera, Condesa de Pardo Bazán, Gamonal.jpg|150px]]
| image = [[Archiu:1921-05-21, La Esfera, Condesa de Pardo Bazán, Gamonal.jpg|200px]]
| peu = <small>Retratada per Isidro Fernández Fuertes "''Gamonal''" (''La Esfera'', 21 de maig de 1921)</small>
| peu = <small>Retratada per Isidro Fernández Fuertes "''Gamonal''" (''La Esfera'', 21 de maig de 1921)</small>
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Emilia Pardo-Bazán y de la Rúa-Figueroa''' ([[La Corunya]], [[16 de setembre]] de [[1851]] - [[Madrit]], [[12 de maig]] de [[1921]]), comtesa de Pardo Bazán, fon una escritora, novelista, periodista, ensagista, crítica lliterària, poetesa, dramaturga, traductora, editora, catedràtica i conferenciant [[Espanya|espanyola]] introductora del [[naturalisme]] en Espanya. Fon una precursora en les seues idees sobre els drets de les dònes i el [[feminisme]]. Va reivindicar l'instrucció de les dònes com una cosa fonamental i va dedicar una part important de la seua actuació pública a defendre-ho. Entre la seua obra lliterària una de les més conegudes és la novela ''Los pazos de Ulloa'' ([[1886]]).
'''Emilia Pardo-Bazán y de la Rúa-Figueroa''' ([[La Corunya]], [[16 de setembre]] de [[1851]] - † [[Madrit]], [[12 de maig]] de [[1921]]), comtesa de Pardo Bazán, fon una escritora, novelista, periodista, ensagista, crítica lliterària, poetesa, dramaturga, traductora, editora, catedràtica i conferenciant [[Espanya|espanyola]] introductora del [[naturalisme]] en Espanya. Fon una precursora en les seues idees sobre els drets de les dònes i el [[feminisme]]. Va reivindicar l'instrucció de les dònes com una cosa fonamental i va dedicar una part important de la seua actuació pública a defendre-ho. Entre la seua obra lliterària una de les més conegudes és la novela ''Los pazos de Ulloa'' ([[1886]]).
Entre les seues obres destacades està ''La cuestión palpitante'' ([[1883]]) una recopilació d'artículs que l'acrediten com una de les principals impulsores del naturalisme en Espanya, moviment que sorgix com a reacció al romanticisme. També ''La Tribuna'' (1883), considerada la primera novela social i la primera novela naturalista espanyola, a on incorpora per primera volta en la novela espanyola al proletariat i dona veu i discurs propi a una dòna treballadora: ''Amparo, la cigarrera''.
Entre les seues obres destacades està ''La cuestión palpitante'' ([[1883]]) una recopilació d'artículs que l'acrediten com una de les principals impulsores del naturalisme en [[Espanya]], moviment que sorgix com a reacció al romanticisme. També ''La Tribuna'' ([[1883]]), considerada la primera novela social i la primera novela naturalista espanyola, a on incorpora per primera volta en la novela espanyola al proletariat i dona veu i discurs propi a una dòna treballadora: ''Amparo, la cigarrera''.
Fon la primera dòna sòcia de l'[[Ateneu de Madrit]], admesa el [[9 de febrer]] de [[1905]].
Fon la primera dòna sòcia de l'[[Ateneu de Madrit]], admesa el [[9 de febrer]] de [[1905]].