Canvis

Segons la tradició, l'història de l'[[Iglésia catòlica]] comença en [[Jesucristo]] i les seues ensenyances (c. 4 a. C. - c. 30 d. C.) i l'Iglésia és una continuació de la comunitat cristiana primitiva establida pels discípuls de Jesús.​ L'Iglésia considera que els seus bisbes són els successors dels apòstols de Jesús i el líder de l'Iglésia, el [[Bisbe de Roma]] (també conegut com el Papa), l'únic successor de Sant Pedro​ qui va ministrar en Roma en el sigle @i d. C. despuix del seu nomenament per Jesús com a cap de l'Iglésia. A finals del sigle segon, els bisbes varen començar a congregar-se en #sínodo regionals per a resoldre qüestions doctrinals i polítiques. En el sigle tercer, el bisbe de Roma va començar a actuar com un tribunal d'apelacions per als problemes que atres bisbes no podien resoldre.

Segons la tradició, l'història de l'[[Iglésia catòlica]] comença en [[Jesucristo]] i les seues ensenyances (c. 4 a. C. - c. 30 d. C.) i l'Iglésia és una continuació de la comunitat cristiana primitiva establida pels discípuls de Jesús.​ L'Iglésia considera que els seus bisbes són els successors dels apòstols de Jesús i el líder de l'Iglésia, el [[Bisbe de Roma]] (també conegut com el Papa), l'únic successor de Sant Pedro​ qui va ministrar en Roma en el sigle I d. C. despuix del seu nomenament per Jesús com a cap de l'Iglésia. A finals del sigle segon, els bisbes varen començar a congregar-se en sínodos regionals per a resoldre qüestions doctrinals i polítiques. En el sigle tercer, el bisbe de Roma va començar a actuar com un tribunal d'apelacions per als problemes que atres bisbes no podien resoldre.

El [[cristianisme]] es va estendre per tot l'imperi romà primerenc, a pesar de les persecucions per conflictes en la religió de l'estat pagà. En 313, les persecucions varen ser disminuïdes per la llegalisació del cristianisme per l'emperador Constantí I. En 380, baixe l'emperador Teodosi I, el cristianisme es va convertir en la religió oficial de l'Imperi romà pel decret de l'emperador, que persistiria fins a la caiguda de l'Imperi d'Occident, i més vesprada, en l'Imperi romà d'Orient, fins a la caiguda de Costantinoble. Durant este temps (el periodo dels Sèt Concilis Ecumènics) es varen considerar cinc patriarcats (jurisdiccions dins de l'Iglésia catòlica) segons Eusebio: Roma, Costantinoble, Antioquía, Jerusalem i Aleixandria, conegut com la Pentarquía.

El [[cristianisme]] es va estendre per tot l'imperi romà primerenc, a pesar de les persecucions per conflictes en la religió de l'estat pagà. En 313, les persecucions varen ser disminuïdes per la llegalisació del cristianisme per l'emperador Constantí I. En 380, baixe l'emperador Teodosi I, el cristianisme es va convertir en la religió oficial de l'Imperi romà pel decret de l'emperador, que persistiria fins a la caiguda de l'Imperi d'Occident, i més vesprada, en l'Imperi romà d'Orient, fins a la caiguda de Costantinoble. Durant este temps (el periodo dels Sèt Concilis Ecumènics) es varen considerar cinc patriarcats (jurisdiccions dins de l'Iglésia catòlica) segons Eusebio: Roma, Costantinoble, Antioquía, Jerusalem i Aleixandria, conegut com la Pentarquía.