Llínea 56: |
Llínea 56: |
| | matrícula_avió= | | | matrícula_avió= |
| }} | | }} |
− | '''Antigua i Barbuda''' és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en l'[[oceà Atlàntic]]. Comprén les illes d'[[Illa d'Antigua|Antigua]], [[Barbuda]] i [[Redonda]], grup d'illes de les [[Chicotetes Antilles]] situat entre [[Saint-Barthélemy]] al noroest, [[Saint Kitts i Nevis]] i [[Illa de Montserrat|Montserrat]] a l'oest i [[Guadalupe]] al sur. La capital és [[Saint John's (Antigua i Barbuda)|Saint John's]]. Antiga colònia [[Regne Unit|britànica]], és independent des de [[1981]]. | + | '''Antigua i Barbuda'''<ref>{{Països RACV}}</ref> és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en l'[[oceà Atlàntic]]. Comprén les illes d'[[Illa d'Antigua|Antigua]], [[Barbuda]] i [[Redonda]], grup d'illes de les [[Antilles Menors]] situat entre [[Saint-Barthélemy]] al noroest, [[Sant Cristòfol i Nevis]] i [[Illa de Montserrat|Montserrat]] a l'oest i [[Guadalupe]] al sur. La capital és [[Saint John's (Antigua i Barbuda)|Saint John's]]. Antiga colònia [[Regne Unit|britànica]], és independent des de [[1981]]. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | Els primers habitants de les illes de [[Antiga (illa)|Antiga]] i [[Barbuda]] en el 2.400 AC varen ser amerindis pre-ceràmics. Més tart, les tribus amerindies arawak i carips varen poblar les illes. L'illa d'Antiga va ser cridada originalment pels natius ''Wadadli''. [[Cristóbal Colón]] va desembarcar en el seu segon viage en [[1493]] i li va donar a l'illa el nom de Santa María l'Antiga (en correspondència a Santa María la Redona, hui Redona). Barbuda va rebre més tart el seu estrany nom per les "barbes" de liquens que adornaven les seues palmeres. | + | Els primers habitants de les illes d'[[Antiga (illa)|Antiga]] i [[Barbuda]] en el 2.400 AC varen ser amerindis pre-ceràmics. Més tart, les tribus amerindies arawak i carips varen poblar les illes. L'illa d'Antiga va ser nomenada originalment pels natius ''Wadadli''. [[Cristóbal Colón]] va desembarcar en el seu segon viage en [[1493]] i li va donar a l'illa el nom de Santa María l'Antiga (en correspondència a Santa María la Redona, hui Redona). Barbuda va rebre més tart el seu estrany nom per les "barbes" de liquens que adornaven les seues palmeres. |
| | | |
− | Als primers colons espanyols i francesos varen succeir els anglesos, els qui varen formar una colónia en [[1667]] en transportar catòlics irlandesos a Antiga. L'esclavitut, establida per a dirigir les plantacions de sucre en Antiga, va ser abolida oficialment en [[1838]] en totes les colónies britàniques, pero en Antigua i Barbuda va persistir fins al adveniment dels sindicats en [[1939]]. [[Vere Bird]] va ser el fundador del Partit Laborista d'Antiga (PLA), primer partit polític creat en el país, i també el primer líder sindical de la naixent nació. Despuix de décades de lluita, va conseguir guanyar les eleccions de [[1960]] i convertir-se en Primer Ministre. | + | Als primers colons espanyols i francesos varen succeir els anglesos, els qui varen formar una colónia en [[1667]] en transportar catòlics irlandesos a Antiga. L'esclavitut, establida per a dirigir les plantacions de sucre en Antiga, fon abolida oficialment en [[1838]] en totes les colónies britàniques, pero en Antigua i Barbuda va persistir fins al adveniment dels sindicats en [[1939]]. [[Vere Bird]] va ser el fundador del Partit Laborista d'Antiga (PLA), primer partit polític creat en el país, i també el primer líder sindical de la naixent nació. Despuix de décades de lluita, va conseguir guanyar les eleccions de [[1960]] i convertir-se en Primer Ministre. |
| | | |
− | En [[1960]] es va promulgar una constitució segons la qual Antigua i Barbuda començava a autogovernar-se a través d'un Parlament electe democràticament, pero el poder amagat de [[Anglaterra]] quedava evidenciat en el fet de que [[Londres]] eixercia els ministeris de Relacions Exteriors i Defensa antiguans. | + | En [[1960]] es promulgà una constitució segons la qual Antigua i Barbuda començava a autogovernar-se a través d'un Parlament electe democràticament, pero el poder amagat d'[[Anglaterra]] quedava evidenciat en el fet de que [[Londres]] eixercia els ministeris de Relacions Exteriors i Defensa antiguans. |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
Llínea 76: |
Llínea 76: |
| Despuix del criquet, està el [[fútbol]], el surf, entre uns atres. | | Despuix del criquet, està el [[fútbol]], el surf, entre uns atres. |
| | | |
− | També influïxen la cultura popular americana i la moda. La majoria dels mijos importants de comunicació són nortamericans. Es presta una gran atenció a les tendències de [[Estats Units]], anant cap América del Nort, la [[Illa de Sant Martín]], o a la capital de [[Puerto Rico]], [[Sant Joan (Puerto Rico)|Sant Joan]]. | + | També influïxen la cultura popular americana i la moda. La majoria dels mijos importants de comunicació són nortamericans. Es presta una gran atenció a les tendències d'[[Estats Units]], anant cap [[América del Nort]], l'[[Illa de Sant Martín]], o a la capital de [[Puerto Rico]], [[San Juan (Puerto Rico)|San Juan]]. |
| | | |
| La [[dacsa]] i les papes dolces eixerciten un paper important en la cuina d'Antigua i Barbuda. Per eixemple, un plat popular és el [[Dukuna]], una bola de massa, feta de batata rallada, [[farina]] i espècies, cuit al vapor. | | La [[dacsa]] i les papes dolces eixerciten un paper important en la cuina d'Antigua i Barbuda. Per eixemple, un plat popular és el [[Dukuna]], una bola de massa, feta de batata rallada, [[farina]] i espècies, cuit al vapor. |
| | | |
− | {{Amèrica}} | + | == Referències == |
| + | {{Reflist}} |
| + | {{Traduït de|ca|Antigua i Barbuda}} |
| | | |
− | {{Traduït de|ca|Antigua i Barbuda}} | + | == Enllaços externs == |
| + | {{commonscat|Antigua and Barbuda}} |
| | | |
| + | {{Països d'Amèrica}} |
| [[Categoria:Països]] | | [[Categoria:Països]] |
| [[Categoria:Països d'Amèrica]] | | [[Categoria:Països d'Amèrica]] |
− | [[Categoría:Antigua i Barbuda]] | + | [[Categoria:Antigua i Barbuda]] |