| És molt comú en la zona de l'[[Horta de Valéncia]] pronunciar la ge davent de e i i com si fora el dígraf [[Ch (dígraf)|che]] (pronunciar gent com si fora ''chent''), açò és un vulgarisme nomenat apichament no admissible en un valencià estàndart, que sempre fa la diferència entre ge i che. Lo mateix passa en la [[J|jota]]. | | És molt comú en la zona de l'[[Horta de Valéncia]] pronunciar la ge davent de e i i com si fora el dígraf [[Ch (dígraf)|che]] (pronunciar gent com si fora ''chent''), açò és un vulgarisme nomenat apichament no admissible en un valencià estàndart, que sempre fa la diferència entre ge i che. Lo mateix passa en la [[J|jota]]. |
− | En les comarques del nort de Castelló es diferencien, entre vocals, els antics dígrafs ''tg'' i ''tj'' (pronunciats [d͡ʒ], és dir, com una ge i una [[J|jota]] normal) de la ge i la jota (pronunciades en estos dialectes [jʒ], és dir, com una i més una jota francesa o catalana): la consonant de mege (antigament i hui encara en el nort de Castelló, metge ['me.d͡ʒe])<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=metge</ref> se diferencia de la de "major" (pronunciat en una i davant de la jota, a l'hora pronunciada com en francés, i sense pronunciar la [[R|er]] final: ''maijó'' [maj'ʒo]). Esta característica dialectal i arcaica no és admissible en un valencià estàndart modern, puix només s'usa en el llenguage d'unes zones i no és general en el restant del valencià, que fa sigles que pergué la diferència entre estos sons. | + | En les comarques del nort de Castelló es diferencien, entre vocals, els antics dígrafs ''tg'' i ''tj'' (pronunciats [d͡ʒ], és dir, com una ge i una [[J|jota]] normal) de la ge i la jota (pronunciades en estos dialectes [jʒ], és dir, com una i més una jota francesa o catalana): la consonant de mege (antigament i hui encara en el nort de Castelló, metge ['me.d͡ʒe])<ref>{{DGLV| }}metge</ref> se diferencia de la de "major" (pronunciat en una i davant de la jota, a l'hora pronunciada com en francés, i sense pronunciar la [[R|er]] final: ''maijó'' [maj'ʒo]). Esta característica dialectal i arcaica no és admissible en un valencià estàndart modern, puix només s'usa en el llenguage d'unes zones i no és general en el restant del valencià, que fa sigles que pergué la diferència entre estos sons. |