2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Noruec |nomnatiu= Norsk |pronunciació= |atresdenominacions= |estats=Noruega |regió= Escandinàvia |parlants= 5 millons |parlantsnatius...».
{{llengua|
|nom= Noruec
|nomnatiu= Norsk
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Noruega]]
|regió= [[Escandinàvia]]
|parlants= 5 millons
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank=
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
[[Llengües germàniques|Germànic]]<br />
[[Llengües escandinaves|Escandinaves]]<br />
'''Noruec'''<br />
|nació=[[Noruega]] <small>(Bokmål i Nynorsk)</small>
|fontcolor=
|regulat= '''Bokmål i Nynorsk''':<br />
[[Norsk språkåd]]<br />
'''Riksmål''':<br />
[[Norsk Akademi for Sprog og Litteratur]]<br />
|iso1= no, nb, nn
|iso2= nor, nob, nno
|iso3= nor, nob, nno
|sil= NRR, NRN
|mapa=[[Image:Extensió_del_noruec.png|200px]]
}}
El '''noruec''' (''norsk'' [nɔʂːk]) és una llengua nòrdica parlada principalment en [[Noruega]], a on és llengua oficial. Junt en el suec i el danés, el noruec forma un continuum de variants regionals i locals major o menorment inteligibles mutuament.
Estes tres llengües escandinaves continentals, junt en les dos llengües insulars (el feroés i el islandés) i atres idiomas ya extintos, constituixen lo que se coneix com llengües nòrdiques (també dites germàniques septentrionals o escandinaves). El feroés i el islandés ya no son mutuament inteligibles en el noruec en sa forma parlada, ya que el escandinau continental deferix considerablement d'elles.
Segons la llei i la politica del govern, n'hi han dos formes oficials e noruec escrit - bokmål [ˈbuːkˌmɔːl] (literalment: "llengua del llibre", "llengua lliterària") i nynorsk [ˈnyːˌnɔʂːk] (lliteralment: "nou noruec"). El Consell Llingüístic Noruec recomana el us de els termens “noruec bokmål” i “noruec nynorsk”.
No n'hi ha un estandar aprobat oficialment del noruec parlat, pero el sociolecte de la clase urbana mija i alta de Noruega oriental, sobre el que se basa el bokmal, és la forma que se sol ensenyar als estudiants extrangers. Est aforma, dita "Standard Østnorsk" (Noruec oriental estàndar) pot considerar-se el estandar parlat de facte del bokmal.
Desde el sigle XVI hasda el sigle XIX, el danés fon la llengua escrita estàndar de Noruega. Per esta rao, el desenroll del noruec modern escrit ha estat molt condicionat per la controversia en relació en el nacionalisme, el enfrontament entre discurs rural i discurs urbà i la història lliterària de Noruega. Històricament, el bokmal és una varietat de danés norueguisà, mentres que el nynorsk és una llengua creà a partir dels dialectes noruecs i el purissim llingüístic encontra del danés. Encara que ara ya s'ha abndonat, durant un temps se portà a cabo una polítifa cocial que pretenia fundir el bokmal i el nynorsk en una llengua comuna denominà "Samnorsk" a través d'una série de reformes ortogràfiques. Dita politica dona lloc a la creació d'un ample abanic de varietats tant de bokmal com de nynorsk. La varietat no oficial coneguda com "riksmal" se considera més conservadora que el bokaml, i la varietat no oficial "hognorsk", més conservadora que el nynorsk.
Els noruecs son educats tant en bokmal com en nynorsk. Una enquest del any 2005 indica que el 86,3% de la població utilisa principalment el bokmal com a llengua escrita cotidiana, mentres que el 5,5% utilisa les dos i el 7,5% utilisa principalment el nynorsk. Oer lo tant soles el 13% escriuen freqüentment en nynorsk, encara que la majoria parla dialectes que se parexen mes al nynorsk qeu al bokmal. En general, el bokmal i el riskaml son mes comunes en arees urbanes i suburbanes, i el nynorsk, en canvit, en zones rurals, especiamlent en Norueca occidental. La Companyia Noruega de RAdiotelevisio (NRK) emetix en bokmal i en nynorsk, i totes les institucions governamentals tenen la obligació d'admitir les dos llengües escrites. El bokmal se utilisa en el 92% de les publicacions escrites, i el nynorsk en el 8%. A pesar de la preocupació perque els dialectes noruecs pogueren doanr pas a una llengua noruega parlà i comuna propera al bokmal, els idalectes han trobat un recolzament important en els ambents locals i en la opinió popular, aixina com en a política.
El noruec és una de les llengües de treball del Consell Nòrdic. Segons la Convenció Llingüística Nòrdica, el sciutadans de països nòrdics que parlen noruec tenen la oportunitat de fer us de sa propia llengua en la interacció en òrgans oficials d'atres països nòrdics sense tindre que responsabilisar-se pels gasts de traducció o interpretació.
== Veja's ==
* [[Noruega]]
* [[Escandinàvia]]
{{Llengües germàniques}}
[[Categoria:Llengües germàniques]]
[[Categoria:Llengües escandinaves]]
[[Categoria:Llengües]]
|nom= Noruec
|nomnatiu= Norsk
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Noruega]]
|regió= [[Escandinàvia]]
|parlants= 5 millons
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank=
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
[[Llengües germàniques|Germànic]]<br />
[[Llengües escandinaves|Escandinaves]]<br />
'''Noruec'''<br />
|nació=[[Noruega]] <small>(Bokmål i Nynorsk)</small>
|fontcolor=
|regulat= '''Bokmål i Nynorsk''':<br />
[[Norsk språkåd]]<br />
'''Riksmål''':<br />
[[Norsk Akademi for Sprog og Litteratur]]<br />
|iso1= no, nb, nn
|iso2= nor, nob, nno
|iso3= nor, nob, nno
|sil= NRR, NRN
|mapa=[[Image:Extensió_del_noruec.png|200px]]
}}
El '''noruec''' (''norsk'' [nɔʂːk]) és una llengua nòrdica parlada principalment en [[Noruega]], a on és llengua oficial. Junt en el suec i el danés, el noruec forma un continuum de variants regionals i locals major o menorment inteligibles mutuament.
Estes tres llengües escandinaves continentals, junt en les dos llengües insulars (el feroés i el islandés) i atres idiomas ya extintos, constituixen lo que se coneix com llengües nòrdiques (també dites germàniques septentrionals o escandinaves). El feroés i el islandés ya no son mutuament inteligibles en el noruec en sa forma parlada, ya que el escandinau continental deferix considerablement d'elles.
Segons la llei i la politica del govern, n'hi han dos formes oficials e noruec escrit - bokmål [ˈbuːkˌmɔːl] (literalment: "llengua del llibre", "llengua lliterària") i nynorsk [ˈnyːˌnɔʂːk] (lliteralment: "nou noruec"). El Consell Llingüístic Noruec recomana el us de els termens “noruec bokmål” i “noruec nynorsk”.
No n'hi ha un estandar aprobat oficialment del noruec parlat, pero el sociolecte de la clase urbana mija i alta de Noruega oriental, sobre el que se basa el bokmal, és la forma que se sol ensenyar als estudiants extrangers. Est aforma, dita "Standard Østnorsk" (Noruec oriental estàndar) pot considerar-se el estandar parlat de facte del bokmal.
Desde el sigle XVI hasda el sigle XIX, el danés fon la llengua escrita estàndar de Noruega. Per esta rao, el desenroll del noruec modern escrit ha estat molt condicionat per la controversia en relació en el nacionalisme, el enfrontament entre discurs rural i discurs urbà i la història lliterària de Noruega. Històricament, el bokmal és una varietat de danés norueguisà, mentres que el nynorsk és una llengua creà a partir dels dialectes noruecs i el purissim llingüístic encontra del danés. Encara que ara ya s'ha abndonat, durant un temps se portà a cabo una polítifa cocial que pretenia fundir el bokmal i el nynorsk en una llengua comuna denominà "Samnorsk" a través d'una série de reformes ortogràfiques. Dita politica dona lloc a la creació d'un ample abanic de varietats tant de bokmal com de nynorsk. La varietat no oficial coneguda com "riksmal" se considera més conservadora que el bokaml, i la varietat no oficial "hognorsk", més conservadora que el nynorsk.
Els noruecs son educats tant en bokmal com en nynorsk. Una enquest del any 2005 indica que el 86,3% de la població utilisa principalment el bokmal com a llengua escrita cotidiana, mentres que el 5,5% utilisa les dos i el 7,5% utilisa principalment el nynorsk. Oer lo tant soles el 13% escriuen freqüentment en nynorsk, encara que la majoria parla dialectes que se parexen mes al nynorsk qeu al bokmal. En general, el bokmal i el riskaml son mes comunes en arees urbanes i suburbanes, i el nynorsk, en canvit, en zones rurals, especiamlent en Norueca occidental. La Companyia Noruega de RAdiotelevisio (NRK) emetix en bokmal i en nynorsk, i totes les institucions governamentals tenen la obligació d'admitir les dos llengües escrites. El bokmal se utilisa en el 92% de les publicacions escrites, i el nynorsk en el 8%. A pesar de la preocupació perque els dialectes noruecs pogueren doanr pas a una llengua noruega parlà i comuna propera al bokmal, els idalectes han trobat un recolzament important en els ambents locals i en la opinió popular, aixina com en a política.
El noruec és una de les llengües de treball del Consell Nòrdic. Segons la Convenció Llingüística Nòrdica, el sciutadans de països nòrdics que parlen noruec tenen la oportunitat de fer us de sa propia llengua en la interacció en òrgans oficials d'atres països nòrdics sense tindre que responsabilisar-se pels gasts de traducció o interpretació.
== Veja's ==
* [[Noruega]]
* [[Escandinàvia]]
{{Llengües germàniques}}
[[Categoria:Llengües germàniques]]
[[Categoria:Llengües escandinaves]]
[[Categoria:Llengües]]