Canvis

El dígraf '''ch''' és un [[grafema]] de l'[[alfabet valencià]] amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és '''che''' o '''ce hac'''. L'orige d'este grup consonàntic se remonta a l'us que en feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra [[khi]] (Χ) el sò de la qual no existia en llatí.

El dígraf '''ch''' és un [[grafema]] de l'[[alfabet valencià]] amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és '''che''' o '''ce hac'''. L'orige d'este grup consonàntic se remonta a l'us que en feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra [[khi]] (Χ) el sò de la qual no existia en llatí.

És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna.

És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna.

Antigament este dígraf se podia escriure també ''tx'' o ''x'', pero a partir del [[Sigle d'Or]] s'ha usat pràcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV arreplega algunes paraules escrites en ''tx'' i ''x'', com per eixemple: ''atxa'',<ref>{{DGLV|Atxa}}</ref> ''gotx''<ref>{{DGLV|Gotx}}</ref> o ''porxe''<ref>{{DGLV|Porxe}} }}</ref> (també escrit ''portxe''),<ref>{{DGLV|Portxe}}</ref> hui en valencià modern escrites com ''acha'', ''goig'' i ''porche''.

Antigament este dígraf se podia escriure també ''tx'' o ''x'', pero a partir del [[Sigle d'Or]] s'ha usat pràcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV arreplega alguns arcaismes escrits en ''tx'' i ''x'', com per eixemple: ''atxa'',<ref>{{DGLV|Atxa}}</ref> ''gotx''<ref>{{DGLV|Gotx}}</ref> o ''porxe''<ref>{{DGLV|Porxe}} }}</ref> (també escrit ''portxe''),<ref>{{DGLV|Portxe}}</ref> hui en valencià modern escrites com ''acha'', ''goig'' i ''porche''.

== Història ==

== Història ==

=== S'escriu che ===

=== S'escriu che ===

* En sò de [ʧ] (chic):

* En sò de [ʧ] (chic):

# Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: chufa, Chirivella, orchata, chiquet, Chimo, coche.

# Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: [[chufa]], [[Chirivella]], [[orchata]], [[chiquet]], [[Chimo]], [[coche]].

# En final de paraula escriurem IG o G (vore [[G|ge]]).

# En final de paraula escriurem IG o G (vore [[G|ge]]).

* En sò de [k] (March):

* En sò de [k] (March):

# En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech.

# En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: [[Albuixech]], Albiach, [[Alberich]], Doménech.

== Vore també==

== Vore també==

== Referències ==

== Referències ==

{{Reflist}}

{{Reflist}}

[[Categoria:Llingüística]]

[[Categoria:Llingüística]]