Canvis

Del grup indoeuropeu es parlen les llengües llatines, procedents del llatí: [[aragonés]], [[asturià]], [[català]], [[espanyol]], [[francés]], [[gallec]], [[italià]], [[ladí]], [[lleonés]], [[occità]], [[sart]], [[romanès]], [[portugués]], [[romanx]] i [[valencià]].

Del grup indoeuropeu es parlen les llengües llatines, procedents del llatí: [[aragonés]], [[asturià]], [[català]], [[espanyol]], [[francés]], [[gallec]], [[italià]], [[ladí]], [[lleonés]], [[occità]], [[sart]], [[romanès]], [[portugués]], [[romanx]] i [[valencià]].

De les llengües germàniques destaquen l'[[anglés]], l'[[Idioma neerlandés|holandés]], l'[[alemà]], el [[frisó]], el [[suec]], el [[danés]], el [[noruec]], l'[[islandés]] i el [[feroès]].

De les llengües germàniques destaquen l'[[anglés]], l'[[Idioma neerlandés|holandés]], l'[[alemà]], el [[frisó]], el [[suec]], el [[danés]], el [[noruec]], l'[[islandés]] i el [[feroès]].

De les llengües eslaves el [[bosni]], el [[búlgar]], el [[rus]], el [[polac]], el [[chec]], l'[[eslovac]], el [[bielorrús]], l'[[ucranià]], el [[sòrab]], el [[serbi]], l'[[eslové]], el [[croata]] i el [[macedoni]].

De les llengües eslaves el [[bosni]], el [[búlgar]], el [[rus]], el [[polac]], el [[chec]], l'[[eslovac]], el [[bielorrús]], l'[[ucranià]], el [[sòrap]], el [[serbi]], l'[[eslové]], el [[croata]] i el [[macedoni]].

De les llengües cèltiques es parlen l'[[irlandés]], el [[gaèlic escocés]], el [[galés]], el [[bretó]], el [[còrnic]] i el [[manx]].

De les llengües cèltiques es parlen l'[[irlandés]], el [[gaèlic escocés]], el [[galés]], el [[bretó]], el [[còrnic]] i el [[manx]].

De les bàltiques el [[letó]] i el [[lituà]] i d'atres llengües indoeuropees cal destacar el [[grec]], l'[[armeni]] i l'[[albanès]].

De les bàltiques el [[letó]] i el [[lituà]] i d'atres llengües indoeuropees cal destacar el [[grec]], l'[[armeni]] i l'[[albanès]].

Del grup de llengües ugro-fineses es parlen el [[finés]], el [[lapó]], l'[[estonià]] i l'[[hongarés]].

Del grup de llengües ugro-fineses es parlen el [[finés]], el [[lapó]], l'[[estonià]] i l'[[hongarés]].

Del grup de les turco-tàrtares, el [[turc]] i l'[[àzeri]].

Del grup de les turco-tàrtares, el [[turc]] i l'[[àzeri]].

I atres llengües, com la [[vasc]]a, sense saber cap atra llengua de la seua família i llengües planificades o artificials, com l'[[esperanto]] (a tots els països europeus), l'[[ido]], l'[[interlingua]] i el [[volapük]].

I atres llengües, com la [[vasc]]a, sense saber cap atra llengua de la seua família i llengües planificades o artificials, com l'[[esperanto]] (en tots els països europeus), l'[[ido]], l'[[interlingua]] i el [[volapük]].

Les deu llengües més parlades són el [[rus]], l'[[alemà]], el [[turc]], el [[francés]], l'[[anglés]], l'[[espanyol]], l'[[italià]], el [[polac]], l'[[ucranià]] i el [[serbocroat]]. Aixina puix, en Europa es parlen el 3% de totes les llengües del món.

Les deu llengües més parlades són el [[rus]], l'[[alemà]], el [[turc]], el [[francés]], l'[[anglés]], l'[[espanyol]], l'[[italià]], el [[polac]], l'[[ucranià]] i el [[serbocroat]]. Aixina puix, en Europa es parlen el 3% de totes les llengües del món.