78 854
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 4:
Llínea 4: − + Llínea 14:
Llínea 14: − + − + Llínea 24:
Llínea 24: − + − + − + − + − + − + Llínea 45:
Llínea 45: + Llínea 67:
Llínea 68: − + Llínea 74:
Llínea 75: − + Llínea 86:
Llínea 87: − + − + Llínea 99:
Llínea 100: − -----+ + + +
Text reemplaça - 'la illa' a 'l'illa'
|pronunciació=
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|atresdenominacions=
|estats=[[Croàcia]], [[Montenegre]], [[República de Ragusa]]
|estats=[[Croàcia]], [[Montenegro]], [[República de Ragusa]]
|regió= Costa del [[Mar Adriàtic|Adriàtic]]
|regió= Costa del [[Mar Adriàtic|Adriàtic]]
|parlants= [[Llengua morta]]
|parlants= [[Llengua morta]]
[[Llengües romances|Romanç]]<br />
[[Llengües romances|Romanç]]<br />
[[Llengües ítalo-dàlmates|Ítalo dàlmata]]<br />
[[Llengües ítalo-dàlmates|Ítalo dàlmata]]<br />
      '''Dalmàtic'''<br />
'''Dalmàtic'''<br />
|nació=[[Ningun país]]
|nació=Ningun país
|fontcolor=
|fontcolor=
|regulat= No està regulat
|regulat= No està regulat
|mapa=
|mapa=
}}
}}
El '''dalmàtic''' o '''dàlmata'' és una llengua romanç extinta, parlà al llarc de les costes de [[Dalmàcia]] (actualment [[Croàcia]], [[Montenegre]] i nort d'[[Albània]]
El '''dalmàtic''' o '''dàlmata'' és una [[llengua romanç]] extinta, parlada a lo llarc de les costes de [[Dalmàcia]] (actualment [[Croàcia]], [[Montenegro]] i nort d'[[Albània]]
*El septentrional o vegliota, parlat en la illa croata de Krk.
*El septentrional o vegliota, parlat en l'illa croata de Krk.
*El meridional o ragusà, parlat en la ciutat croata de Dubrovnik.
*El meridional o ragusà, parlat en la ciutat croata de Dubrovnik.
En un temps s'extenia Segna (poc al sur de Fiume) al nort, hasda proper de Antivari (Bar), o quant manco Càttaro (Kotor) al sur. Ya els historiadors de les [[Creuades|Creuaes]] i els viagers senyalen, desde el sigle XII pac avant, el llatí, romanç o franc de la Dalmàcia, especialment de les ciutats de Zara, Spalato, Ragusa i Antivari. En la illa de Veglia (Krk), Giambattista Giustiniani, procuraor véneto en el Quarnero durant el sigle XVI, parlava de la existència d'un "idioma propi, paregut al calmone...".
En un temps s'estenia Segna (poc al sur de Fiume) al nort, fins propet d'Antivari (Bar), o per lo manco fins al Càttaro (Kotor) en el sur. Ya els historiadors de les [[Creuades|Creuades]] i els viagers senyalen, des del [[sigle XII]] cap avant, el [[llatí]], romanç o franc de la Dalmàcia, especialment de les ciutats de Zara, Spalato, Ragusa i Antivari. En l'illa de Veglia (Krk), Giambattista Giustiniani, procurador véneto en el Quarnero durant el [[sigle XVI]], parlava de l'existència d'un "idioma propi, paregut al calmone...".
El dalmàtic tingué vigor per a resistir en els territoris a on la seua existència era manco amenaçà per la extensió dels dialectes eslaus, es a dir, en les ciutats de la costa. Oprimida pel costat de terra afirm -al est- pels dialectes croates, i al sur -encara que manco- per les variants del [[Idioma albanés|albanés]], pero amenaçà, sobre tot, per la creixquent penetració del véneto colonial, la llengua dalmàtica acabà per ser parlà en pocs enclaus, i encara allí, se fon extinguint en rapidea major o menor. A major influència véneta, més veloç la desaparició del dalmàtic. Aixina, per eixemple, en Zara, el dalmàtic s'extinguí molt pronte, en tatn qeu Ragusa, que soles per un breu espai de temps depengué dirèctament de la [[República de Venècia]], pero disfrutava d'una situació d'independència molt particular, el dalmàtic perdurà hasda finals del [[sigle XV]] i fon llengua oficial de la República de Ragusa.
El dalmàtic tingué vigor per a resistir en els territoris a on la seua existència era manco amenaçà per l'extensió dels dialectes eslaus, es a dir, en les ciutats de la costa. Oprimida pel costat de terra firme -al est- pels dialectes croates, i al sur -encara que manco- per les variants del [[Idioma albanés|albanés]], pero amenaçada, sobre tot, per la creixent penetració del véneto colonial, la llengua dalmàtica acabà per ser parlà en pocs enclavaments, i encara allí, se fon extinguint en rapidea major o menor. A major influència véneta, més veloç la desaparició del dalmàtic. Aixina, per eixemple, en Zara, el dalmàtic s'extinguí molt pronte, en tant que Ragusa, que soles per un breu espai de temps depengué directament de la [[República de Venècia]], pero disfrutava d'una situació d'independència molt particular, el dalmàtic perdurà fins a finals del [[sigle XV]] i fon llengua oficial de la República de Ragusa.
En un àrea apartà, en la illa de Veglia (Krk), el últim natiu del dialecte vegliota, [[Tuone Udaina]], conegut com Burbur, fon mort per una mina de terra el 10 de juny de 1898. Ans de morir fon entrevistat pel llingüiste Matteo Bartoli. Hui en dia apenes queden en la illa contadíssimes paraules d'auqella antiga parla que ha segu sustituida per una varietat véneta i, sobre tot, per un dialecte croata.
En un àrea apartà, en l'illa de Veglia (Krk), el últim natiu del dialecte vegliota, [[Tuone Udaina]], conegut com Burbur, fon mort per una mina de terra el [[10 de juny]] de [[1898]]. Ans de morir fon entrevistat pel llingüiste Matteo Bartoli. Hui en dia apenes queden en l'illa contadíssimes paraules d'aquella antiga parla que ha segut substituïda per una varietat véneta i, sobre tot, per un dialecte croata.
Hui, el terme dalmàtic identifica al dialecte [[Idioma croata|corata]] conegut com Cakaviano-Ikaviano, parlat en Dalmàcia que compren moltes paraules italianes i alemanes. Este dialecte croata i la llengua dalmàtica no deuen ser confundides, perque no existix conexió entre abdós.
Hui, el terme dalmàtic identifica al dialecte [[Idioma croata|croata]] conegut com Cakaviano-Ikaviano, parlat en Dalmàcia que comprén moltes paraules italianes i alemanes. Este dialecte croata i la llengua dalmàtica no deuen ser confoses, perque no existix conexió entre abdós.
== Mostra llingüística ==
== Mostra llingüística ==
! Istrorrumà
! Istrorrumà
! Rumà
! Rumà
! Valencià
|-----
|-----
| Padre nuestro que estás en el cielo,
| Padre nuestro que estás en el cielo,
| Neca fie volia ta, cum en cer, aşa şi pre pemint.
| Neca fie volia ta, cum en cer, aşa şi pre pemint.
| Facă-se voia Ta, precum în cer, aşa şi pe pământ.
| Facă-se voia Ta, precum în cer, aşa şi pe pământ.
| Faja's la teua voluntat, en la terra com en el cel.
| Faça's la teua voluntat, en la terra com en el cel.
|-----
|-----
| Danos hoy nuestro pan de cada día.
| Danos hoy nuestro pan de cada día.
| Pera nostre saca zi de nam astez.
| Pera nostre saca zi de nam astez.
| Pâinea noastră cea de toate zilele dă-ne-o nouă astăzi.
| Pâinea noastră cea de toate zilele dă-ne-o nouă astăzi.
| Dòna-mos-en hui el nostre pà de cada dia.
| Dòna-nos hui el nostre pà de cada dia.
|-----
|-----
| Perdona nuestras ofensas, || E remetiaj le nuestre debete,
| Perdona nuestras ofensas, || E remetiaj le nuestre debete,
| ca şi noi odprostim a lu nostri dutznici.
| ca şi noi odprostim a lu nostri dutznici.
| precum şi noi iertăm greşiţilor noştri.
| precum şi noi iertăm greşiţilor noştri.
| com també mosatros perdonem als que mos ofenen.
| aixina com també nosatros perdonem als que nos ofenen.
|-----
|-----
| No nos dejes caer en tentación, || E naun ne menur in tentatiaun,
| No nos dejes caer en tentación, || E naun ne menur in tentatiaun,
| E non ci indurre in tentazione, || Neca nu na tu vezi en napastovanie,
| E non ci indurre in tentazione, || Neca nu na tu vezi en napastovanie,
| Şi nu ne duce pe noi în ispită,
| Şi nu ne duce pe noi în ispită,
| No mos deixes caure en la tentació
| No nos deixes caure en la tentació
|-----
|-----
| y líbranos del mal. || miu deleberiajne dal mal.
| y líbranos del mal. || miu deleberiajne dal mal.
| i lliura-mos del mal.
| i lliura-mos del mal.
|}
|}
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Dalmatian language}}
{{Llengües romàniques}}
{{Llengües romàniques}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües mortes]]
[[Categoria:Llengües mortes]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]