Canvis

Segons publica la [[revista]] Andorra Agrícola, un atre dels diferents periòdics que s’aniran creant a lo llarc del [[sigle XX]], els obrers de [[FHASA]] varen celebrar un [[míting]] en l’any 1933 en “caràcter especial”. S’oponien “rotundament a les autoritats” del país, és dir, al Consell General. L’artícul seguix, “en vista d’este acte de rebelia. Batlle Anton Tomàs, secundat pel cap de la Policia”, “Despuig d’haver movilisat tres-cents hòmens armats”, “expulsaren del país a tots els capitosts del citat moviment”, és dir, als obrers responsables de la vaga. Segons relata l’artícul els varen expulsar del país i amenaçar de no tornar-hi més mai baix pena de “ser entregats com a presoners a les autoritats franceses”. I és que el Consell General enviava una carta al copríncep francés, sempre remarcant les bones voluntats i pacifisme del parlament andorrà, quan algú s’oponia a les seues ordens. Aixina el copríncep desplaçava gendarmes seus al país. La qüestió, no va acabar aixina. El Sindicat de Barcelona es va desplaçar, segons relata Andorra Agrícola, per a desblocar la situació. Pero les “autoritats”, en coherència en la seua actitut, varen “denegar l’entrada a territori andorrà”, “es montà una guàrdia civil en la frontera”, “per tal d’evitar el retorn dels pertorbadors expulsats”.  La revolta obrera va tindre inclús repercussió en l’exterior ya que el periòdic català [[La Vanguardia]] en va informar dels dels acontenyiments.{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1998|p = 10, 11, 12, 13}}.{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1998|p = 10, 11, 12, 13}}

Segons publica la [[revista]] Andorra Agrícola, un atre dels diferents periòdics que s’aniran creant a lo llarc del [[sigle XX]], els obrers de [[FHASA]] varen celebrar un [[míting]] en l’any 1933 en “caràcter especial”. S’oponien “rotundament a les autoritats” del país, és dir, al Consell General. L’artícul seguix, “en vista d’este acte de rebelia. Batlle Anton Tomàs, secundat pel cap de la Policia”, “Despuig d’haver movilisat tres-cents hòmens armats”, “expulsaren del país a tots els capitosts del citat moviment”, és dir, als obrers responsables de la vaga. Segons relata l’artícul els varen expulsar del país i amenaçar de no tornar-hi més mai baix pena de “ser entregats com a presoners a les autoritats franceses”. I és que el Consell General enviava una carta al copríncep francés, sempre remarcant les bones voluntats i pacifisme del parlament andorrà, quan algú s’oponia a les seues ordens. Aixina el copríncep desplaçava gendarmes seus al país. La qüestió, no va acabar aixina. El Sindicat de Barcelona es va desplaçar, segons relata Andorra Agrícola, per a desblocar la situació. Pero les “autoritats”, en coherència en la seua actitut, varen “denegar l’entrada a territori andorrà”, “es montà una guàrdia civil en la frontera”, “per tal d’evitar el retorn dels pertorbadors expulsats”.  La revolta obrera va tindre inclús repercussió en l’exterior ya que el periòdic català [[La Vanguardia]] en va informar dels dels acontenyiments.{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1998|p = 10, 11, 12, 13}}.{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1998|p = 10, 11, 12, 13}}

==== Lluita pel sufragi universal masculí i drets laborals ====

==== Lluita pel sufragi universal masculí i drets llaborals ====

Dos motius van portar a la Revolució del 1933. Primerament la pressió de la joventut andorrà perqué s’establís el sufragi universal masculí. Segon, perqué el Consell General es comportava com a institució independent i representativa dels andorrans i això no agradava als coprínceps. Dit atrament, el parlament es comportava com si fos el govern d’un [[país]] independent que representa una [[nació]] i que actua en coherència als interessos d'esta, sense demanar permís a ningú, llevat de la nació mateixa. L’[[estat]] francés, que considerava Andorra un [[protectorat]], i el bisbe mateix, que seguia percebent els andorrans com a [[serf|súbdits]] seus, llògicament no acceptaven que el Consell General es comportés aixina. L’any 1933 l’escalada de tensió pels dos motius van acabar per esclatar en revolució alhora que els treballadors de FHASA feen vaga. Veem puix en detall esta escalada de tensió entre parlament i coprínceps:{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1998|p = 13 a 21}}

Dos motius van portar a la Revolució del 1933. Primerament la pressió de la joventut andorrà perqué s’establís el sufragi universal masculí. Segon, perqué el Consell General es comportava com a institució independent i representativa dels andorrans i això no agradava als coprínceps. Dit atrament, el parlament es comportava com si fos el govern d’un [[país]] independent que representa una [[nació]] i que actua en coherència als interessos d'esta, sense demanar permís a ningú, llevat de la nació mateixa. L’[[estat]] francés, que considerava Andorra un [[protectorat]], i el bisbe mateix, que seguia percebent els andorrans com a [[serf|súbdits]] seus, llògicament no acceptaven que el Consell General es comportés aixina. L’any 1933 l’escalada de tensió pels dos motius van acabar per esclatar en revolució alhora que els treballadors de FHASA feen vaga. Veem puix en detall esta escalada de tensió entre parlament i coprínceps:{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1998|p = 13 a 21}}