Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
8 bytes afegits ,  03:34 25 set 2022
sense resum d'edició
Llínea 514: Llínea 514:     
Si s’haguera d’interpretar d’alguna manera els sucessos posteriors a la Revolució del 1933, es podria explicar lo següent. Atès que els coprínceps es comportaven en els andorrans com uns monarques absolutistes sobre els quals els andorrans a soles podien acatar les seues ordens, puix ya quedava una única solució: substituir-los per un atre monarca favorable als interessos de la nació andorrana. Aixina va ser, pero no era ni francès, ni representant del Vaticà, ni andorrà. Es dia Borís Mikhàlovitx Skóvirev-Mavrusov i era un poliglot aventurer rus que va acabar quasi per accident a Andorra. Va nàixer en la ciutat de Vílnius, hui capital de [[Lituània]], en el si d'una chicoteta família de la noblea russa zarista. Va treballar durant un temps com a Foreign Office fins que l'any 1925 rebujà servir com a espia. En esclatar la [[Revolució Russa]] del 1917 va buscar asil polític en el [[Regne Unit]] en passaport Nasen (document d'identitat distribuït per la Societat de Nacions als refugiats polítics). D'ací va anar a parar als [[Països Baixos]]. En este país va presumir d'haver treballat per la casa real, afirmant que va ser recompensat per la reina Guillermina I en el títul de Comte d'Orange, una mentira infumable pero que la gent de l'època va engolir-se. Despuix de casar-se en Florence Marman, s'establix en un chalet en la Margineda (parròquia d'Andorra la Vella) precisament quan Andorra viva temps convulsos per la Revolució del 1933. Parlant en els llauradors del país, es va adonar ràpidament que podia aprofitar la revolució juvenil per fer diners i aplicar canvis socials i polítics a Andorra. Els historiadors el consideren com un aventurer oportuniste i inclús com a "rei de pandereta". Pero va conseguir el soport de la població andorrana de tal forma que el Consell General el va proclamar com a primer rei d'Andorra, avalant la seua Constitució. El soport popular va ser tan important que la pròpia bandera d'Andorra va integrar una corona al centre una volta proclamat el rei.{{sfn|Segalàs|2012|p = 59, 60, 61}}<ref name=":9">{{Ref-web|url = http://www.andorraantiga.com/boris-i-rei-d-andorra.html|títol = Borís I, rei d'Andorra|consulta = |llengua = |editor = |data = (www.andorraantiga.com, lloc web especialisat en l'història d'Andorra)}}</ref>{{sfn|Jordi Planellas|2013|p = 51, 52}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 228, 229}}<ref>{{Ref-web|url = http://www.andorraantiga.com/historia-de-la-bandera-i-l-escut-d-andorra.html|títol = La bandera i l'escut d'Andorra|consulta = |llengua = |editor = |data = (www.andorraantiga.com, lloc web especialitzat en l'història d'Andorra)}}</ref>
 
Si s’haguera d’interpretar d’alguna manera els sucessos posteriors a la Revolució del 1933, es podria explicar lo següent. Atès que els coprínceps es comportaven en els andorrans com uns monarques absolutistes sobre els quals els andorrans a soles podien acatar les seues ordens, puix ya quedava una única solució: substituir-los per un atre monarca favorable als interessos de la nació andorrana. Aixina va ser, pero no era ni francès, ni representant del Vaticà, ni andorrà. Es dia Borís Mikhàlovitx Skóvirev-Mavrusov i era un poliglot aventurer rus que va acabar quasi per accident a Andorra. Va nàixer en la ciutat de Vílnius, hui capital de [[Lituània]], en el si d'una chicoteta família de la noblea russa zarista. Va treballar durant un temps com a Foreign Office fins que l'any 1925 rebujà servir com a espia. En esclatar la [[Revolució Russa]] del 1917 va buscar asil polític en el [[Regne Unit]] en passaport Nasen (document d'identitat distribuït per la Societat de Nacions als refugiats polítics). D'ací va anar a parar als [[Països Baixos]]. En este país va presumir d'haver treballat per la casa real, afirmant que va ser recompensat per la reina Guillermina I en el títul de Comte d'Orange, una mentira infumable pero que la gent de l'època va engolir-se. Despuix de casar-se en Florence Marman, s'establix en un chalet en la Margineda (parròquia d'Andorra la Vella) precisament quan Andorra viva temps convulsos per la Revolució del 1933. Parlant en els llauradors del país, es va adonar ràpidament que podia aprofitar la revolució juvenil per fer diners i aplicar canvis socials i polítics a Andorra. Els historiadors el consideren com un aventurer oportuniste i inclús com a "rei de pandereta". Pero va conseguir el soport de la població andorrana de tal forma que el Consell General el va proclamar com a primer rei d'Andorra, avalant la seua Constitució. El soport popular va ser tan important que la pròpia bandera d'Andorra va integrar una corona al centre una volta proclamat el rei.{{sfn|Segalàs|2012|p = 59, 60, 61}}<ref name=":9">{{Ref-web|url = http://www.andorraantiga.com/boris-i-rei-d-andorra.html|títol = Borís I, rei d'Andorra|consulta = |llengua = |editor = |data = (www.andorraantiga.com, lloc web especialisat en l'història d'Andorra)}}</ref>{{sfn|Jordi Planellas|2013|p = 51, 52}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 228, 229}}<ref>{{Ref-web|url = http://www.andorraantiga.com/historia-de-la-bandera-i-l-escut-d-andorra.html|títol = La bandera i l'escut d'Andorra|consulta = |llengua = |editor = |data = (www.andorraantiga.com, lloc web especialitzat en l'història d'Andorra)}}</ref>
[[File:Borís I, rei d'Andorra.gif|thumb|Foto presa a Borís Skósirev, l'aventurer rus que va ser autoproclamat el 1934 rei d'Andorra pel Consell General]]
+
[[File:Skossyreff Writing Constitution.png|thumb|Foto presa a Borís Skósirev, l'aventurer rus que va ser autoproclamat en 1934 rei d'Andorra pel Consell General]]
 
Conscient de les millores que s'havien de portar a terme al país, de la societat endarrerida en qué es trobava Andorra, va presentar-se al cònsol encampadà l'any 1934 pretenent millorar el país a canvi de ser elegit rei d'Andorra. El mateix cònsol es va afanyar perqué el maig del mateix any els delegats dels coprínceps l'expulsessin. Es va exiliar a la Seu d'Urgell en un hotel a on va elaborar una forta campanya de màrqueting que consistia en alçar la seva figura i construir una image favorable perqué despuix pogués tornar a Andorra i ser proclamat rei. L'estratègia el va portar a parlar en el The Times, el Daily Herald i el diari madrileny Ahora. Gràcies a les entrevistes que li feien els mijos de comunicació es va apropar al duc de Guisa, pretendent al tron francès. La qüestió era seduir el cantó francès. La campanya el va portar a distribuir uns 10.000 exemplars de la seva Constitució. Un exemplar va parar a les mans del bisbe Justí Guitart que el va desqualificar i desautoritzar de seguida en la premsa lleidatana.{{sfn|Segalàs|2012|p = 59, 60, 61}}<ref name=":9" />{{sfn|Jordi Planellas|2013|p = 51, 52}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 228, 229}}  
 
Conscient de les millores que s'havien de portar a terme al país, de la societat endarrerida en qué es trobava Andorra, va presentar-se al cònsol encampadà l'any 1934 pretenent millorar el país a canvi de ser elegit rei d'Andorra. El mateix cònsol es va afanyar perqué el maig del mateix any els delegats dels coprínceps l'expulsessin. Es va exiliar a la Seu d'Urgell en un hotel a on va elaborar una forta campanya de màrqueting que consistia en alçar la seva figura i construir una image favorable perqué despuix pogués tornar a Andorra i ser proclamat rei. L'estratègia el va portar a parlar en el The Times, el Daily Herald i el diari madrileny Ahora. Gràcies a les entrevistes que li feien els mijos de comunicació es va apropar al duc de Guisa, pretendent al tron francès. La qüestió era seduir el cantó francès. La campanya el va portar a distribuir uns 10.000 exemplars de la seva Constitució. Un exemplar va parar a les mans del bisbe Justí Guitart que el va desqualificar i desautoritzar de seguida en la premsa lleidatana.{{sfn|Segalàs|2012|p = 59, 60, 61}}<ref name=":9" />{{sfn|Jordi Planellas|2013|p = 51, 52}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 228, 229}}  
  

Menú de navegació