Canvis

=== De l'emigració a la Revolució de l'any 1933 ===

=== De l'emigració a la Revolució de l'any 1933 ===

El principi del sigle XX andorrà està marcat per l’obsessió de les carreteres. Andorra s’havia de modernisar i les comunicacions eren l’element clau perqué això es produíra. Mentre el Consell General posava tots els esforços del seu costat perqué aixina fora possible, la vida en Andorra era monòtona, precària, austera i encara condicionada a l’[[agricultura]]. El [[comerç]] topava en les restriccions dels coprínceps que impedien tota classe de modernisació del país. Les festes com [[Nadal]], Reis, de sants i aniversaris, aixina com els rituals que marquen les etapes de la vida (batejos, casaments o funerals) eren els únics elements que trencaven la monotonia diària. L’emigració va continuar marcant les conseqüències d’esta economia encara en crisis. Els anys 30 acabaran en esta llínea i arribaran les turbulències. És llavors quan el Consell General aprova la concessió definitiva que modernisarà a Andorra i quan, paralelament, el país viurà al ritme dels acontenyiments exteriors: [[Segona República Espanyola]], [[Guerra Civil Espanyola]] i [[Segona Guerra Mundial]]. Gràcies a estos s'exigirà per primera vegada el sufragi universal masculí, es voran les primeres vagues i manifestacions, els primers partits polítics i la primera presa andorrana. Tot això acompanyat de les repercussions, gens menyspreables, de les guerres europees.{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 215, 216, 217}}  

El principi del sigle XX andorrà està marcat per l’obsessió de les carreteres. Andorra s’havia de modernisar i les comunicacions eren l’element clau per a qué això es produíra. Mentres el Consell General posava tots els esforços del seu costat per a qué aixina fora possible, la vida en Andorra era monòtona, precària, austera i encara condicionada a l’[[agricultura]]. El [[comerç]] topava en les restriccions dels coprínceps que impedien tota classe de modernisació del país. Les festes com [[Nadal]], Reis, de sants i aniversaris, aixina com els rituals que marquen les etapes de la vida (batejos, casaments o funerals) eren els únics elements que trencaven la monotonia diària. L’emigració va continuar marcant les conseqüències d’esta economia encara en crisis. Els anys 30 acabaran en esta llínea i arribaran les turbulències. És llavors quan el Consell General aprova la concessió definitiva que modernisarà a Andorra i quan, paralelament, el país viurà al ritme dels acontenyiments exteriors: [[Segona República Espanyola]], [[Guerra Civil Espanyola]] i [[Segona Guerra Mundial]]. Gràcies a estos s'exigirà per primera volta el sufragi universal masculí, es voran les primeres folgues i manifestacions, els primers partits polítics i la primera presa andorrana. Tot això acompanyat de les repercussions, gens menyspreables, de les guerres europees.{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 215, 216, 217}}  

====I es va fer la llum====

==== I es va fer la llum ====

Davant la situació generada en l’anomenada “Qüestió d’Andorra” el Consell General va reprendre l'iniciativa de [[Sector terciari|terciaritzar l’economia]]. Pero per fer-ho, calia carreteres. El Consell General no tenia [[diners]], la situació econòmica no era favorable per als andorrans, i l’intent de donar concessions a empreses de joc perqué s’encarregaren de construir carreteres fon un fracàs total. Aixina en l’any [[1899]] el Consell General va construir la ''Junta Administrativa de Carreteres'' en el si del parlament. L'intenció era construir-les en els propis ingressos a pesar de tot. Per fer-ho calia primerament abolir definitivament el [[delme]] ya que els diners que es gastaven els andorrans en la [[Mitra]] de la [[Seu d'Urgell]] els podia servir, i molt, de cara a la millora de les infraestructures nacionals. Aprofitant esta tensió entre coprínceps en [[1903]] finalment els delmes varen quedar abolits per sempre. A partir de llavors la junta va provar d’implantar dos tipos d'imposts, el directe i l’indirecte.{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 69, 70}}{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1996|p = 70, 71, 72, 73, 74, 75}}{{sfn|Jordi Planellas|2013|p = 48}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 202}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 198, 199}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 202, 201, 200}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 357 a 360}}

Davant de la situació generada en la nomenada “Qüestió d’Andorra” el Consell General va reprendre l'iniciativa de [[Sector terciari|terciaritzar l’economia]]. Pero per fer-ho, calia carreteres. El Consell General no tenia [[diners]], la situació econòmica no era favorable per als andorrans, i l’intent de donar concessions a empreses de joc perqué s’encarregaren de construir carreteres fon un fracàs total. Aixina en l’any [[1899]] el Consell General va construir la ''Junta Administrativa de Carreteres'' en el si del parlament. L'intenció era construir-les en els propis ingressos a pesar de tot. Per fer-ho calia primerament abolir definitivament el [[delme]] ya que els diners que es gastaven els andorrans en la [[Mitra]] de la [[Seu d'Urgell]] els podia servir, i molt, de cara a la millora de les infraestructures nacionals. Aprofitant esta tensió entre coprínceps en [[1903]] finalment els delmes varen quedar abolits per sempre. A partir de llavors la junta va provar d’implantar dos tipos d'imposts, el directe i l’indirecte.{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 69, 70}}{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1996|p = 70, 71, 72, 73, 74, 75}}{{sfn|Jordi Planellas|2013|p = 48}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 202}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 198, 199}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 202, 201, 200}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 357 a 360}}

Pero els esforços no varen ser fructífers. El parlament andorrà a soles va conseguir apariar un camí de tres metros d’amplada entre [[Soldeu]] ([[Canillo]]) i el [[Pas de la Casa]] ([[Encamp]]). La junta va haver de tornar a la idea inicial de concessions. Gràcies a la [[segona revolució industrial]] la gent per primera vegada va conéixer lo que és l’[[electricitat]]. Mitjançant bombetes molt primitives a la vista de la varietat que es pot trobar hui, la població va millorar notablement el ''modus vivendi''. Endemés, l’electricitat va facilitar la mecanització de les fàbriques millorant l’engranatge capitalista. En l'any [[1929]] el Consell General va otorgar a una empresa de[[Energia hidràulica| fabricació d’electricitat hidràulica ]]<nowiki/>el permís per a poder produir electricitat en Andorra a canvi de construir carreteres.{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 69, 70}}{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1996|p = 70, 71, 72, 73, 74, 75}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 200, 201}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 198, 199}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 357 a 360}}  

Pero els esforços no varen ser fructífers. El parlament andorrà a soles va conseguir apariar un camí de tres metros d’amplada entre [[Soldeu]] ([[Canillo]]) i el [[Pas de la Casa]] ([[Encamp]]). La junta va haver de tornar a la idea inicial de concessions. Gràcies a la [[segona revolució industrial]] la gent per primera vegada va conéixer lo que és l’[[electricitat]]. Mitjançant bombetes molt primitives a la vista de la varietat que es pot trobar hui, la població va millorar notablement el ''modus vivendi''. Endemés, l’electricitat va facilitar la mecanització de les fàbriques millorant l’engranatge capitalista. En l'any [[1929]] el Consell General va otorgar a una empresa de[[Energia hidràulica| fabricació d’electricitat hidràulica ]]<nowiki/>el permís per a poder produir electricitat en Andorra a canvi de construir carreteres.{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 69, 70}}{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1996|p = 70, 71, 72, 73, 74, 75}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 200, 201}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 198, 199}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 357 a 360}}